El Cant de la Sibil·la consolida el seu arrelament cultural.

REDACCIÓ PALMA, 18.12.2016. La incorporació l’any 2010 del cant de la Sibil·la dins la llista 
representativa del patrimoni immaterial de la UNESCO es va traduir en una gran efervescència 
d’activitats al seu voltant. Ara, sis anys després, el cant ha recuperat certa normalitat 
i es consolida com a tradició estable, molt arrelada en cada comunitat i com a element 
cultural d’actualitat. Així ho conclou l’informe de seguiment per la UNESCO que ha presentat 
avui Francesc Vicens Vidal, centrat en el període 2014-2015. Una consolidació a favor de la 
qual segueix fent feina el Departament de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell amb 
tasques de documentació i de difusió d’aquest cant únic medieval, tal i com ha anunciat el 
vicepresident primer Francesc Miralles.

L’informe de seguiment inclou una anàlisi de totes aquelles activitats culturals que s’han realitzat al voltant del cant de la Sibil·la, dins i fora de Mallorca, des de gener de 2014 a desembre de 2015 i també analitza els aspectes socials d’aquest cant: com se viu, quina significació té per a la comunitat i quins aspectes socials i emotius intervenen en la seva celebració. Unes dades que s’han recollit a partir d’un qüestionari distribuït en un 75% de les 150 esglésies on se canta la Sibil·la actualment i que venen a ampliar la documentació existent al voltant d’aquest cant per poder avaluar la feina feta i analitzar la seva evolució des que l’any 2010 es convertís en Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

L’autor, Francesc Vicens Vidal, ha destacat algunes de les conclusions com són els canvis en els models d’aprenentatge del cant: “per primera vegada hi ha sibil·les que aprenen el cant per vídeos penjats a Internet i no de la manera tradicional, de viva veu. També veim moltes sibil·les que ja no se canten des de la trona sinó des de l’altar perquè hi ha un deteriorament del patrimoni moble per antigor o desús”. Altres aspectes destacables, segons Vicens, tenen a veure amb la fidelització d’algunes sibil·les al llarg dels anys –n’hi ha que fa 35 anys que canten en les mateixes parròquies-, i la gran cura que tenen els col·laboradors dels diferents elements rituals que formen part del cant –el vestit, l’espasa, el birret, la música,…-. Pel que fa al mapa sonor, la versió d’Antoni Noguera continua essent la més estesa, seguida de la de Bartomeu Torres –present dins el radi geogràfic d’influència de Lluc- i les versions pròpies de Campos, Felanitx i Petra, a les quals s’hauria d’afegir la versió que es canta des de fa uns anys a Alcúdia, que reprodueix el model de Felanitx.

A nivell social, l’informe destaca la consolidació de la consciència col·lectiva entorn a la Sibil·la que, en paraules de Francesc Vicens, “continua essent una tradició molt estable i que té ramificacions que generen cultura a nivell d’imaginari col·lectiu i d’identitat”.

La bona salut de què gaudeix aquest cant únic, reconegut com un dels béns més rellevants del nostre patrimoni històric, dur al Consell, segons el vicepresident primer i conseller de Cultura, Patrimoni i Esports, Francesc Miralles, en primer lloc a “agrair la feina que fan totes aquelles persones que mantenen viva la Sibil·la i a continuar fent feina en aspectes com la seva documentació i difusió dins el Pla de Salvaguarda del Patrimoni Immaterial que s’ha començat a dissenyar des de Patrimoni Històric”.

Miralles ha destacat el treball de documentació gràfica –tant en fotografia com vídeo- que realitzaran aquests dies els fotògrafs Jaume Gual i Vicenç Matas del ritual que segueixen algunes de les sibil·les que se canten a Mallorca i també la preparació, de cara a 2017, de material a nivell pedagògic i educatiu per oferir a les escoles entorn al cant de la Sibil·la.

horaris_matines_2016

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *