El Consell de Mallorca inicia la Carta arqueològica subaquàtica

Carta Subaquàtica
REDACCIÓ PALMA, 24.11.2017. I ho fa a partir de la informació recollida en la campanya de 
prospeccions que ha revisat l’estat de conservació dels catorze jaciments arqueològics 
subaquàtics de l’arxipèlag de Cabrera. El vicepresident primer, Francesc Miralles, ha 
anunciat que s’elaboraran plans de protecció per a cada un d’aquests jaciments i es redactarà 
un projecte plurianual d’intervencions, que determinarà les zones on s’actuarà a Mallorca. 
El pressupost per iniciar la Carta arqueològica subaquàtica és de 50.000 euros per al 2018.

«Cabrera representa el punt de partida de la futura Carta arqueològica subaquàtica de Mallorca», així ho assegurat el vicepresident primer i conseller executiu de Cultura, Patrimoni i Esports, Francesc Miralles. I és que la campanya de prospeccions duites a terme el mes de maig passat en aigües del Parc Nacional de Cabrera per localitzar i revisar l’estat dels jaciments arqueòlogics subaquàtics, ha permès posar en pràctica una metodologia de recollida d’informació basada en l’elaboració de fitxes i també una primera experiència de col·laboració institucional entre el Servei de Patrimoni del Consell de Mallorca i l’Armada. Tots dos elements són fonamentals per al desenvolupament d’aquesta Carta arqueològica, «una eina imprescindible per a la salvaguarda del nostre patrimoni subaquàtic», en paraules de Miralles.

Miralles ha destacat la importància de la informació recollida després que els arqueòlegs hagin revisat l’estat dels jaciments subaquàtics de Cabrera, tretze derelictes i una zona d’ancoratge. D’una banda, el contingut d’aquestes fitxes permetrà elaborar diferents tesis sobre el comerç antic de tota la Mediterrània occidental: saber amb més precisió quines eren les nostres importacions i exportacions, els ports de referència i quin paper jugava Mallorca en cada moment històric. Per l’altra, «ara sí que tenim perfectament localitzats aquests jaciments, sabem on són i això permet articular per a cada un, un tractament específic i permet una vigilància molt més acurada». Miralles ha explicat que aquesta informació es comunicarà a totes les institucions implicades en la protecció del patrimoni, per millorar el control d’aquests jaciments davant «furtius que, per obtenir uns guanys minsos, destrossen la història de tots».

Resultats de les prospeccions a Cabrera

La campanya de prospeccions arqueològiques subaquàtiques duites a terme durant el mes de maig de 2017 per localitzar i revisar l’estat de conservació dels derelictes que es troben en aigües del Parc Nacional de Cabrera s’emmarca en la posada en marxa de la redacció de la futura Carta arqueològica subaquàtica de Mallorca, impulsada pel Servei de Patrimoni del Consell de Mallorca.

El projecte l’han dirigit els arqueòlegs subaquàtics Sebastià Munar i Carlos de Juan, amb la supervisió del personal tècnic del Consell de Mallorca. Els treballs es varen fer amb la col·laboració de l’Armada, que va cedir dues embarcacions amb base a Cartagena (Las Palmas i Neptuno), equipades amb sistemes moderns de teledetecció submarina. Entre els quaranta mariners de la dotació hi havia una quinzena de bussejadors que donaven suport a les feines dels arqueòlegs subaquàtics. Durant la campanya també es va disposar del suport logístic del Parc Nacional de Cabrera.

Cal assenyalar que l’elecció de Cabrera com a punt de partida de la futura Carta arqueològica subaquàtica de Mallorca no és fortuïta. Les Illes Balears i, més concretament, l’arxipèlag de Cabrera estaven situades al bell mig de les rutes comercials marítimes de l’antiguitat. Les aigües de Cabrera eren molt perilloses per navegar-hi a vela, especialment en condicions meteorològiques adverses. Tot plegat fa que la concentració de naufragis en aquest indret sigui un dels més elevats de tota la Mediterrània occidental.

Els objectius d’aquesta campanya de prospeccions foren els següents:

–         Identificar i localitzar la posició dels jaciments

–         Avaluar l’estat de conservació de les restes arqueològiques

–         Proposar les mesures d’actuació necessàries per garantir la protecció, conservació, investigació i difusió d’aquest patrimoni.

La posició de la major part dels derelictes de Cabrera tan sols es coneixien per les fonts orals. Per localitzar les restes arqueològiques, s’utilitzà un sonar d’escombratge lateral, que va permetre reconèixer la superfície del fons marí. L’equip d’arqueòlegs subaquàtics revisà les anomalies del sonar amb la col·laboració dels bussejadors de l’Armada. Les restes arqueològiques que estaven a més de cinquanta metres de profunditat s’inspeccionaren amb l’ajuda d’un vehicle submarí no tripulat (ROV) que va permetre enregistrar imatges dels jaciments.

El Cabrera XIV, descobert ara fa prop d’un any, és un dels derelictes d’època romana més ben conservats de la Mediterrània. La revisió del jaciment ha permès comprovar que les mesures de protecció aplicades al jaciment són efectives, ja que les restes arqueològiques continuen inalterades. Tot i així, el risc d’espoli d’aquests jaciments segueix vigent.

Ara, la localització exacta dels jaciments subaquàtics de Cabrera permetrà als cossos i forces de seguretat establir mesures noves de vigilància per evitar l’espoli i garantir la conservació del patrimoni arqueològic subaquàtic de Mallorca.

Fins aquest moment, s’han documentat catorze naus de diferents èpoques històriques enfonsades en aigües del Parc Nacional de Cabrera: dues d’època púnico-ebusitana, cinc de l’alt Imperi romà, quatre del baix Imperi romà i tres d’època moderna. La majoria dels jaciments foren descoberts i saquejats entre els anys 60 i 80. Sembla que la creació del Parc Nacional de Cabrera el 1991 va frenar l’espoli i propicià la conservació i protecció de les restes arqueològiques.

A la presentació dels resultats de les prospeccions arqueològiques fetes al Parc Nacional de Cabrera, hi han assistit el vicepresident primer i conseller executiu de Cultura, Patrimoni i Esports, Francesc Miralles; la directora insular de Patrimoni, Kika Coll; el comandant del Sector Naval de Balears, Juan Moreno González; l’arqueòleg Sebastià Munar i el gerent de l’Institut Balear de la Natura (IBANAT), Joan Ramon Villalonga.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *