A la foto, Gumersind Gomila a l’obrador de
Sant VicençPERE GOMILA, MAÓ 8.12.2020. Enguany es compleix el 50è aniversari de la mort de Gumersind Gomila Guasteví (Maó, 1905 – Perpinyà, 1970), poeta, ceramista, pintor i destacat activista cultural. Amb motiu de l’efemèride, l’IME i l’Ajuntament de Maó han preparat un seguit d’actes commemoratius durant aquest mes de desembre.
Quan l’any 1970 Gumersind Gomila moria a l’edat de 65 anys de manera inesperada a causa d’una intervenció quirúrgica, a Menorca era un poeta pràcticament desconegut. No així a Perpinyà, on havia emigrat de jove juntament amb la mare després de la mort del pare, segurament perquè en aquella ciutat hi vivia ja Antònia, germana de Gumersind, acabada de casar amb Francesc Guasteví, un cosí que regentava el cafè “Le Continental”. Els dos germans, que es van sentir sempre molt lligats, havien compartit la dedicació a la pintura –una altra faceta de l’escriptor– i havien arribat a exposar a l’Ateneu de Maó. Aquells primers coneixements de plàstica li permeteren, més endavant, treballar com a ceramista a l’obrador de Sant Vicenç, a Perpinyà, on seria deixeble del reconegut artista Jean Lurçat. Als anys 30 va començar a publicar les primeres poesies i va iniciar un important activisme en el món de la cultura que el duria a formar part de moviments culturals nord-catalans i occitans. Fruit d’aquest activisme són les abundants col·laboracions amb la revista Nostra Terra, de caràcter catalanista i progressista, i altres revistes d’àmbit català i occità com Tramontaine, Oc, i Pont Blau (revista dels exiliats catalans editada a Mèxic) i, més endavant, també a la Revista de Menorca.
Gumersind Gomila va publicar quatre llibres de poesia. El primer, La sorra calenta, del 1943, es va reeditar el 1967 a l’editorial Barcino i va tenir, per tant, difusió a tot el país. Era el que es podia trobar a les llibreries de Menorca. Les altres obres, Llucifer (1966), El vent fútil (1967) i Els ocells morts (1969), són autoedicions que van tenir molt poca distribució, però que es podien consultar a la Biblioteca Pública de Maó. A la nostra illa, la gran divulgadora de la poesia de Gomila ha estat la cantautora Maria Àngels Gornés amb les exquisides versions que n’ha fet de diversos poemes. A banda, ja el 1981 se li va retre un homenatge en col·laboració de l’Ajuntament de Maó, OCB, Ajuntament de Perpinyà i el CDACC rossellonès. D’aquí va néixer un llibre Gumersind Gomila, també conjunt, publicat el 1984, amb textos en català i occità. Un altre homenatge per part de l’Ajuntament maonès va ser el 1966, any en què ja es parlava de la necessitat d’editar-ne les obres completes. L’any 2003 sortia publicada una antologia poètica als quaderns Xibau amb pròleg d’Ismael Pelegrí i el 2005, tot coincidint amb el centenari del naixement del poeta, l’IME publicava, en la col·lecció Petit Format, Els ocells morts, el llibre de records de la seva infantesa a Menorca. També l’any 2005 l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana l’homenatjava amb la celebració dels Premis Cavall Verd a Menorca amb diversos actes.
A més d’aquests llibres, tenim coneixement de dues obres de Gomila desaparegudes: la novel·la Els divins extravagants i el llibre de poesia La mort de cada dia, aquest darrer sembla que destruït després de la mort del poeta. El fet de viure a Perpinyà, juntament amb la mort prematura en una època en què les relacions amb l’illa s’haurien sens dubte intensificat, van provocar el desconeixement inicial de què parlava, però Gumersind Gomila és, segons la meva opinió, el poeta més complet, interessant i conscient del seu ofici que havia donat Menorca fins al moment del seu traspàs. Per sort, Ismael Pelegrí, el gran estudiós de l’obra i la figura de Gomila, prepara ja la tan esperada edició de la poesia completa.
Per commemorar el cinquantenari de la seva 
mort, l’IME i l’Ajuntament de Maó han preparat una sèrie d’actes durant aquest mes de desembre: dia 10, a can Victori, la taula rodona “Llegir Gumersind Gomila avui” en què, entre altres, hi participarà Michel Bourret Guasteví, nebot net del poeta; dia 11, “Tot recitant Gumersind Gomila”, a càrrec d’Antoni Cantamisa, amb acompanyament musical d’Artur Bagur, al teatre de l’Orfeó Maonès; dia 18, el taller d’escriptura creativa “La nostra llar. Escrivim G. Gomila” al Museu de Menorca; dia 19, una ruta literària al matí i “Conversa entre poetes”, a la Sala d’Audiències del Claustre del Carme, al capvespre. Es tracta sens dubte d’un extens programa que servirà de merescut homenatge al poeta, però sobretot per ajudar a difondre encara més la seva obra i la seva vida.
L’illa inaudita (Diari Menorca, 08-12-2020)
Maria Àngels Gornés interpreta “A les vuit del matí”, poema de La sorra calenta
