Mor a Escòcia l’artista i poeta visual Mariann McErlain

PALMA, 08.09.2020. Ens arriba la trista notícia del traspàs a St. Penicuik (Midlothian, 
Escòcia), on residia des de la seva tornada de Mallorca, de l'artista Mariann McErlain. 
McErlain, que passa per ser una desconeguda en el món de l'art de Mallorca, va arribar a 
treballar amb Horaci Sapere i Pep Canyelles durant els anys setanta.

Abandonà Escòcia el 1969, amb divuit anys, per realitzar el seu somni de viure i pintar en una mansarda a París, la qual cosa, naturalment, amb pocs fons i un grapat de francès a l’escola estava, condemnat a la desil·lusió. Així va viatjar cap al sud. A la seva arribada a Espanya, segons declaracions pròpies «a uns pocs metres de distància, a l’altre costat de la frontera, va percebre una sensació subtil però clarament diferent, un estat d’ànims i calidesa, i això va ser suficient per a captivar i donar forma a la meva vida».

Uns anys més tard, després de viure un temps a Barcelona, on va contreure el seu primer matrimoni i va tenir una filla, va arribar a Palma per primera vegada. En aquells dies, estava immersa en la convivència creativa i intel·lectual de la vida entre els joves d’aquella època.

A Palma coneix i trava amistat, entre d’altres, amb els artistes Horaci Sapere i Pep Canyelles. Segons les seves declaracions «vam treballar junts amb l’energia creativa i palpable del temps i de l’espai en què vaig descobrir que estava vivint».

No era només l’entusiasme de la joventut, sinó l’esperit d’una creixent força d’esperança per a un país nounat, una força creativa que s’havia estat gestant en l’esperit dels ideals de llibertat, progrés i solidaritat de la República durant els durs anys de dictadura. En aquells anys, la creativitat a Mallorca era ben tangible, però també perillosa. No oblidem que va ser un moment en què, el 1977, un actor català, Boadella, va haver de fugir del país per evitar una pena de presó per produir una obra que no li agradava a l’establiment militar. La mateixa Palma era un tresor d’escriptors, pintors i músics, un assortiment inclusiu i competitiu de joves ments creatives i polsants.

Amb Horaci Sapere, quasi recien arribat de, l’Argentina, i Pep Canyelles, impulsor de Criada, el col·lectiu més admirablement audaç de l’illa amb exposicions, instal·lacions i esdeveniments de tota mena, bé que sumits en la seva indignació per les injustícies de l’època.

Mariann, en, el seu «viatge» personal d’aquell moment era el d’una artista altament idealista, però en gran part no formada, que feia malabarismes i lluitava entre ser (per llavors) una mare soltera i ser part de l’onada de creativitat. El seu treball es va inclinar per les preocupacions mediambientals i, reflexionant, era més una activista que una artista en potència, fet confirmat per haver liderat breument una branca del llavors Partit de l’Ecologia a Escòcia després de deixar Palma.

Els emocionants dies d’exposicions, successos i poesia visual que, van culminar per a Mariann McErlain – llavors Mariann Cortés -amb el brunzit del Fester Salvatge.

Poc temps després va sentir que la necessitat de concentrar-se en tenir cura de la seva filla dins de la llar de la família. Amb el suport del seu amic el músic Toni Fernández, va aconseguir anar surant amb la seva filla.

Al seu retorn a Escòcia, es va concentrar en el disseny tèxtil i, finalment, es va fer professora de llengua i literatura. No obstant això, la seva contribució a l’escena artística a Palma, tot i que només al llarg d’uns anys va ser fortament reconeguda i recordada per tots els actors i actrius d’aquella Palma oblidada.

Recentment va tornar a visitar Palma amb motiu de l’edició d’uns quaderns de poesia visual realitzats amb Horacio Sapere i Pep Canyelles els anys setanta, i que aquests artistes havíem volgut rescatar per a la memòria, després més de quaranta anys. El llibre, intitulat «Poema de tres» pels seus tres autors (McErlain, Canyelles i Sapere), va ser publicat l’any 2019 per l’editorial mallorquina Finis Africae i presentat amb una exposició, la darrera en què va participar Mariann a Palma, al servei d’activitats culturals de la UIB, organitzada per na Maria Victòria Parra Moyà.