Artxipèlag

Observatori de la Cultura de les Illes Balears
Mallorca - Menorca - Eivissa - Formentera

Avui conversam amb Aina Mora i Irene Cabrer, fundadores de “+Cultura”

Avui conversam amb Aina Mora i Irene Cabrer, fundadores de “+Cultura”, que ha complert aquests dies cinc anys de treball cultural

Què i qui és +cultura?

La definició seria una empresa de gestió cultural però, realment, feim una mica de tot en els camps de la cultura, el turisme i el patrimoni. I l’empresa la composa n’Aina Mora i n’ Irene Cabrer.

Sabem que aquests dies estau d’aniversari. Com i quan vàreu començar?

En aquest cas, els inicis són fruit de les circumstàncies. Al principi va començar n’ Irene tota sola perquè s’havia quedat sense feina i li anaven sortint petits projectes dins l’àmbit de la cultura. En aquest recorregut va trobar un company, en Jaume Deyà (1), que ara ja no treballa amb nosaltres i a mi me va oferir continuar amb el projecte. D’ençà d’aquell dia hem continuat plegades.

Quins projectes destacaríeu de tots aquests anys?

És difícil fer una selecció perquè hem tengut grans i petits projectes, i sense ells no haguéssim arribat on som ara. De totes maneres, seguim amb la gestió del Centre Capvespre de la Cooperativa Agrícola de Sóller que ens permet mostrar el món de l’agricultura al públic local i forani i fer tallers, i també és la nostra seu actualment. Altres empreses que hem duit  a terme i que podríem destacar són: diverses participacions amb cadenes de documentals culturals com  ARTE, HR, BBC;  un projecte europeu d’Eurolocal Mallorca anomenat  Euroruraltourism; l’organització de fires com la de la Taronja, la de la Mar-Serra de Tramuntana i Artalaiòtica; algunes publicacions relatives al patrimoni solleric, visites guiades temàtiques, …

No ha d’ésser fàcil complir anys essent una empresa petita dins el sector cultural..

No és fàcil però si bé el dia dia és feixuc, aquests primers cinc anys han passat sense adonar-nos-en. Vam néixer durant la crisi profunda però, tot i això, la gent té necessitat de Cultura en totes les seves vessants i malgrat aleshores l’administració no ho ves així, hi havia demanda.

Heu treballat amb diferents escenaris i àmbits culturals. El més fàcil, el més difícil?

El més difícil, ara per ara, és l’àmbit escènic perquè Sóller, on més treballam, té una mancança d’espais on desenvolupar-lo. El més fàcil, el de les visites culturals, perquè l’illa té molts temes a desenvolupar dins aquest camp. La interpretació del patrimoni dóna lloc a infinitat de recorreguts per fer, sempre sota el rigor de la investigació.

Com veieu la situació del sector cultural i el patrimoni a les Balears?

El sector cultural i patrimonial és un dels sectors més sensibles de la nostra societat perquè és molt vulnerable. Hi ha un gruix de la societat balear que demanda cultura i és sensible amb la conservació i difusió del patrimoni però, malauradament, vivim en una illa allà on encara aquest sector no es veu com a generador de riquesa i, per tant, li costa competir amb altres sectors més tradicionals. Per sort, les coses estan canviant, tant en el sector privat com per part de l’administració, i esperem en un futur no molt llunyà s’apreciï com es mereix el patrimoni a les Illes. En aquest sentit, el sector educatiu i divulgatiu encara tenim molta feina per fer.

Utilitzau les noves tecnologies i la xarxa per a desenvolupar la vostra feina? Com estan presents dins la vostra empresa?

Els nostres inicis sense les noves tecnologies no haguessin estat possibles, ja que no comptàvem amb un local, per tant, érem una empresa online. Un ordinador portàtil a la taula de casa va ser el començament de +Cultura, juntament amb les xarxes socials, que ajuden moltíssim quan no hi ha pressupost per a la difusió i el mòbil esdevé una eina indispensable, malgrat tot.

Ens podeu parlar de futurs projectes?

El gran projecte és continuar, celebrar que hem arribat fins aquí i que encara no som enlloc.

Moltes gràcies, Aina i Irene pel vostre temps i dedicació a la Cultura i esperam que compligueu Molts d’Anys més!

 

(1) Una conversa amb Jaume Deyà