Avui conversem amb Susana Labrador, Vicepresidenta primera. Consellera de Cultura, Educació i Patrimoni del Consell Insular de Formentera. A Sant Francesc
Bon dia Susana
Bon dia
Fa molt de temps que estàs en política?
No, just les passades eleccions vaig prendre possessió del càrrec, el 13 de juny passat
No estaves en política abans?
No, jo estava vinculada al partit de Gent per Formentera tampoc de feia gaire, des de l’any anterior dins l’executiva del partit però tampoc amb la idea de participar activament a la política com a consellera sinó més aviat des del partit, i una cosa va dur l’altre i aquí estam.
Provens del món cultural?
Provinc del món educatiu. Jo sóc mestra i havia estat també amb el moviment de les APIMES aquí a Formentera en aquesta darrera legislatura convulsa.
La cultura és d’esquerres, és de dretes, té ideologia?
Jo crec que no ha de tenir. Crec que si d’una part o l’altre ens apropiem de la cultura dient si és d’esquerres o de dretes llavors estam vetant o censurant la part que considerem no ens interessa o que titllen de dretes si som d’esquerres o titllem d’esquerres si som de dretes. Jo crec que no ha de tenir si bé és cert que els artistes o els productors tots tenen una ideologia i evidentment la seva forma de pensament es transmet a allò que fan.
El teu partit, Gent per Formentera, ja havia dut la conselleria a l’anterior legislatura. Hi ha hagut continuïtat o hi ha hagut canvis?
Hi ha una continuïtat, evidentment el partit té una línia i aquesta línia es manté, si bé és cert que quan hi ha un canvi de persones suposa també canvis en la manera de fer dins de la Conselleria, però la línia d’oferir a Formentera la promoció de la cultura, equipaments culturals, aquesta és una línia ben marcada pel partit evidentment.
Esteu satisfets quant als equipaments?
Queda molt per fer. Com a equipaments culturals tenim una sala d’exposicions, una sala polivalent que és la Sala de Cultura que és far servir de teatre, de sala de cinema, de concerts, i ara gràcies a un acord amb els majors de la Mola hi ha la Casa del Poble dinamitzada per un conveni amb l’associació de majors i ells a la vegada per un acord amb Espai Frumentària, no des del Consell, ja que eren ells que tenien l’acord, que serveix per actes culturals. I això són els nostres equipaments. Al cap tenim la idea d’un Centre de les Arts, a on ara està l’escola de Sant Ferran, si bé no és un projecte a curt termini, s’ha de construir amb un atresorat i una vegada que ja no sigui escola s’haurà de posar en marxa el que serà el centre. Ara estem a la fase embrionària, parlant amb el sector que és el que nosaltres voldríem d’aquest espai: una escola de música, un espai pel teatre?. Que volem per aquest espai? I després fer l’equilibri necessari amb el pressupost que tinguem per dur-ho endavant
També dus Patrimoni?
Sí també duc Patrimoni.
Amb Patrimoni teniu un parell d’actuacions ben interessants, el Projecte Arqueobarbaria, el conveni que vàreu signar amb l’IBEAM
Si, amb l’Institut Balear d’Estudis en Arqueologia Marítima. Des del Consell hi ha un pla de gestió bianual, que és el que marca la Llei de Patrimoni i aquí marquem les línies, si bé és cert que la nostra idea és treure una línia de subvencions. Tenim una comissió específica d’arqueologia on ens presenten projectes que nosaltres valorem i concedim ajudes tant econòmiques com de logística. També he de dir que aquests projectes ja venen amb la seva motxilla de finançament amb el suport des de les seves universitats o entitats privades i nosaltres des d’aquí també els recolzam i ajudem en tot el que puguem. Quant a restauració ara hem obert al públic la Torre des Pi del Català, també tenim un conveni amb el Bisbat i s’ha restaurat el fossar vell, els molins. Ens van fent cosetes. Prompte obrirem el Far de la Mola com Museu
Ara estem a una fase que s’estan fent les coses bé. Ara toca fer la difusió amb les senyalística que toca, ben col·locades per quan un arribi a l’illa vegi el que hi ha, ara per ara hi ha menys informació de la que seria necessària.
Nosaltres com Observatori fem investigació i treballem el Mapa del Patrimoni Industrial. Vàrem fer la fitxa de Les Salines de Formentera. No pareix que hàgiu reivindicat el patrimoni industrial que teniu com es Les Salines de Formentera, això és igual a Eivissa, és una cosa que compartiu. Com Parc Natural si, però no com Patrimoni Industrial?
Si, si bé és cert que és un dels punts del programa electoral i nosaltres sempre hem remarcat aquest patrimoni saliner, aquí ens trobem en el fet que hi ha diferents administracions, com el Consell, diferents propietaris privats, Costes i el Govern Balear. S’han anat treballant diferents projectes i sempre hem arribat a un camí sense sortida. Enguany tots els partits polítics de Formentera i també el Govern Balear obrirem el centre d’interpretació i ens hem de posar a treballar. Darrerament s’ha començat la rehabilitació de la Torres des Carregador, una peça icònica del conjunt
La comunitat de les Illes Balears no ha dut mai cap projecte al Pla Nacional del Patrimoni Industrial.
No hem de treballar de forma unilateral sinó amb totes les parts implicades, hi ha una part d’aquest patrimoni que està en mans privades i hem de fer l’esforç de posar-nos tots conjuntament amb aquest projecte. També està el tema de la partió marítima terrestre de Formentera que crea indefinició. Ens agradaria aconseguir que quedi tot definit perquè hi ha elements amb perill de caure si no comença’m a fer alguna cosa.
Teniu un petit museu etnogràfic molt digne, molt ben situat però el Museu de Formentera quan comença?
Hem de dir que el Museu Etnogràfic de Formentera és una col·lecció privada i vull dir que és l’esforç de la família que l’ha mantingut. Hi ha un acord amb el Govern Balear que col·labora perquè aquest sigui viable
El projecte del Museu de Formentera fa temps que estem parlant. Des de fa temps hi ha una fundació, un patronat, una col·laboració amb Sa Nostra amb el Govern, ja des de fa molt d’anys. Amb aquesta nova legislatura hem demanat que es convoqui el patronat, que es torni a seure a parlar i tornar a definir les línies d’acció. El projecte inicial segurament s’ha de replantejar. Aquí tenim un museu a l’aire lliure que funciona molt bé i és possible que no necessitem un projecte tan gran però sí que necessitem un Museu. Totes les excavacions es dipositen al Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, amb qui mantenim molt bona relació. Estem fent exposicions aquí a Formentera, conferències perquè la gent de Formentera entengui que és el Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera. Evidentment volem tenir un Museu que dignifiqui el nostre patrimoni, i per això a la darrera visita de la Consellera de Cultura del Govern Balear vàrem acordar donar-li un altra empenta al projecte
Dates?
De moment estem en el moment de què s’ha de convocar el patronat de la fundació. Tampoc la situació econòmica no és la mateixa
Formentera, per la població que té que és de 12 i 13 mil persones, té un índex d’artistes i escriptors molt elevat no?
Sí, hi ha una producció artística que està molt bé. Fa poc va venir l’IEB a presentar la línia de subvencions i va venir molta de gent a interessar-se. Realment hi ha de totes les disciplines artístiques i des del Consell intentem donar suport a aquests artistes, donar-li espais, ajudes, tot el que puguem.
Quin paper juga la iniciativa privada a Formentera?
Poc, en l’àmbit de sales d’exposicions, d’equipaments no hi ha res en l’àmbit privat. Tot està suportat sobre l’administració i també des de les associacions com l’Obra Cultural, Espai Frumentària, La Casa del Poble, l’Associació d’Artistes Visuals, col·lectius que s’associen.
Dona la impressió que falta l’industria Cultural, ningú es fica a muntar una industria cultural a Formentera ….
No, és veritat, així és. Des d’aquesta legislatura hem començat a tocar portes perquè donin suport econòmicament. Tenim un acord de col·laboració amb la Fundació Baleària a través del Govern i també un acord amb una empresa privada pel patrocini dels concerts a l’estiu a les places públiques, com a Sant Francesc, Sant Ferran i Es Pujols. Això s’organitza des del Consell. Així alliberem aquesta despesa per invertir més a altres àrees de la cultura. Parlem també amb les Pimes perquè donin suport a què es fa des de l’administració, les associacions estan fent moltes coses.
Quan va venir, la primera vegada, el Pep Cerdà de l’IEB també els va dir als artistes que s’han de moure i implicar al teixit empresarial, tot és complementari.
Dus normalització? Perquè vosaltres esteu tenint molts de nous residents, a efecte d’integrar a la gent que arriba és important
Des del positivisme la cultura ho fa, per això també fem participar la gent amb els esdeveniments culturals, prioritzant el teatre i els espectacles infantils en llengua catalana. Escoltem què vol la gent, perquè ningú se senti exclòs a la cultura, per què des de les diferents formes d’expressió s’integrin, la cultura sempre és integradora.
Com sentiu el treball que fem nosaltres de caràcter virtual, de construir una xarxa per relacionar el món de la cultura que es fa a les quatre illes…
Evidentment tenir el mar pel mig ens costa molt, crec que projectes com el vostre vertebren el moviment cultural de les illes. A nosaltres ens facilita la tasca de buscar i veure que es fa. Amb aquest canvi de legislatura amb l’IEB s’ha notat molt aquesta tasca, s’ha de donar a conèixer al públic en general. I també és important la crítica des de fora, ja que nosaltres ens hi fica’m dins un bucle, i de vegades ens mirem massa el màlic.
