JOSEFINA FERRER (Eivissa), 06.07.2018. El passat 8 de juny es va inaugurar a l'Espai Broner d'Eivissa, a la delegació pitiüsa del Col·legi d'Arquitectes de Balears (C/ Pere Tur, 3, Dalt Vila), una exposició de l'artista eivissenc Bonet Vallribera que podrà contemplar-se fins al pròxim 29 de juny en un horari de dilluns a divendres de 9 a 14 hores.
Aquesta mostra inaugura un nou cicle per a l’Espai Broner com a sala pública d’exposicions d’art i arquitectura i és fruit de la col·laboració entre l’Ajuntament de Vila i la Demarcació d’Eivissa i Formentera del Col·legi d’Arquitectes.
L’exposició es titula “Homenatge al bosc” i “pretén fer reflexionar sobre el valor dels boscos, des d’un punt de vista artístic, on destaca la llum i els arbres com a sinònim de vida”, explica Vallribera.
A la sala podem observar vuit peces entre les quals destaca la central, que dóna títol a l’exposició. És una gran instal·lació situada en el fons de la sala composta per quatre plaques de metacrilat de 1,50 per 2 metres sobre les quals s’han imprès imatges d’arbres que formen una galleda suspesa del sostre, amb els angles oberts, en l’interior dels quals es troben llums de neó situades verticalment, reflectides sobre un mirall col·locat en el sòl. Aquest mirall “projecta una imatge tridimensional cap a l’infinit amb el qual vol traspassar els límits físics, en un joc de llums i ombres d’imatges d’arbres de diferents tipus de boscos, una pineda, una fageda, i una roureda, que ens submergeixen en un laberint natural i oníric acompanyat de la música del nord-americà John Cage, basada en sons d’aigua, fulles i branques”, comenta l’artista.
La segona obra és una galleda de metacrilat situat en el sòl amb un neó taronja en el seu interior que “depenent del punt de vista des d’on s’observi projecta llums polièdriques en el seu entorn espacial i juga amb aquest curiós efecte òptic”, observa l’artista.
La següent obra, “Colors”, és una sèrie de petits rectangles de metacrilat, cadascuna d’ells pintat amb dos colors diferents amb acrílics i aquarel·les en els quals un se superposa a l’altre deixant entreveure alguna escletxa del color que es troba al fons.
Una altra obra, “Arquitectures” és un conjunt de tres peces on en cadascuna d’elles apareix una fotografia combinada amb diverses peces de diferents formes i materials. Són dues fotografies del Museu Contemporani de Santiago de Compostel·la i una de la Fundació Tàpies impreses sobre alubond que li donen un acabat mat que contrasta amb la lluentor del metacrilat. “Li agrada jugar en sèries canviant el format habitual”, afirma l’autor.
L’obra titulada “La casa dels meus somnis” és una petita caixa de metacrilat penjada en la paret en l’interior de la qual apareix un joc de llums i formes geomètriques acompanyades de dues figuretes de paper infantils. “És com si ens traslladéssim a la nostra infància per uns moments, que és alguna cosa que mai hauríem de perdre” reitera.
La sisena obra, més gran, “Reflexions sobre l’espai“, està feta de policarbonat, alumini, fusta, tubs de neó i cables elèctrics. “Juga amb el contrast entre materials freds com l’alumini i càlids com la fusta, amb els buits i els plens, amb el de dins i el de fora”, afirma Vallribera
“El sustento de la nostàlgia” és una obra formada per dues peces, una vegada més combina les formes horitzontals i verticals amb un mirall pintat.
L’última obra “Dos rectangles” juga amb el positiu i el negatiu amb la superposició de rectangles i llums de neó.
Bonet Vallribera (Eivissa 1965). Autor plàstic polifacètic. Ingressa a l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa on estudia Arquitectura Interior i es diploma com interiorista en 1992. Aprofita els coneixements i tècniques adquirits para per tornar a dedicar-se a la seva gran passió. El juliol de 1992 realitza la seva primera exposició individual en la Galeria Metròpolis d’Eivissa. Des de llavors prossegueix el seu camí artístic.
Bonet Vallribera basa el seu mètode en l’experimentació. Com demostra el seu itinerari creatiu, en constant esdevenir. La seva obra mostra una constant evolució que es percep tant en la incessant cerca de materials, com en la recerca dels seus valors plàstics. Ha assajat diverses tècniques artístiques: el gravat, l’escultura i la pintura, trobant-se còmode en la construcció d’obres ambientals efímeres en diàleg amb l’espai, on amb llum de neó explora les possibilitats de transformació sensible i anímica.
