Artxipèlag

Observatori de la Cultura de les Illes Balears
Mallorca - Menorca - Eivissa - Formentera

“Confinament” un article de Pere Gomila

Quan va començar el confinament, des del diari em van dir que la meva secció quedava suspesa fins a nou avís. Vaig entendre una reducció, però al final he vist que la majoria de seccions de col·laboradors es mantenien. Potser aquest fet convida a pensar. Ara bé, després d’aquestes setmanes, he decidit continuar el blog amb el mateix estil dels articles de “L’illa inaudita”, és a dir parlant de literatura catalana i amb el propòsit d’una regularitat com a mínim quinzenal.

He de confessar que per mi aquest temps de confinament no ha estat propici per escriure. Ara bé, tot i que hi ha circumstàncies complexes, hem de convenir que, en general, mai com ara no havia estat tan fàcil quedar a ca seva. (Quin martiri la pronominalització sistemàtica, gens genuïna i tan castellana del verb que veim per tot arreu en aquesta frase). A banda de la millor companyia que són els llibres, hi ha moltes coses que ens ajuden en aquesta situació. Hi ha, sense dubte, les possibilitats de comunicació virtual i xarxes socials, però també cinema en streaming a preus assequibles i tota l’oferta de caràcter gratuït: conferències, poesia en directe o la generositat d’institucions culturals, sobretot musicals: teatre del Lliure, òpera des del Met, Liceu, Teatro Real, el Palau, la Filharmònica de Berlín, etc. poden omplir les hores de gran profit i gaudi. Jo he seguit moltes de les òperes del Met i ha estat tot un luxe. Poder veure una Carmen brillant per Garanča i Alagna, un impressionant Anell en una setmana dedicada a Wagner, una incommensurable Lady Macbeth de Netrebko, entre d’altres personatges com una Lucia o una Leonora d’Il Trovatore, o bé Natalie Dessay i Diego Flórez en la Filla del Regiment, entre tants altres cantants de primera línia, és un autèntic regal. Dubt molt que tota aquesta solidaritat del món cultural sigui després compensada per qui hauria de fer-ho.

I és que, després del més important que és la pèrdua de vides, i a banda de la recessió econòmica, que ja veurem quines dimensions tindrà, i de l’impacte brutal sobre els autònoms i els petits comerços, les conseqüències de tot açò que vivim poden ser devastadores per a la cultura en general i en especial en tots aquells actes que congreguen públic. Caldria que des de totes les administracions es fes un treball molt rigorós i amb uns programes elaborats amb la major cura i d’acord amb tots els agents culturals a fi de pal·liar-ne al màxim els efectes. Ja ho veurem. És des de la incertesa, la preocupació i un cert estrès emocional que no em resulta fàcil escriure, però també és cert que, passat més d’un mes, cal corregir açò i a partir d’aquesta setmana, només des d’aquí i com sempre reproduïts a Artxipèlag, tornaré a parlar de llibres, d’escriptors, escriptores i de literatura. Salut per a tothom!