Una conversa amb la companyia Mô Teatre

Amor, tristor, rebel·lia, il·lusió, enyorança, emoció… tants i tants moments, experiències i pensaments que ens arriben als racons més profunds de la ment o ens fan tremolar el cor amb interpretació i pura expressió. I és que el treball dels actors i actrius, juntament amb tots els equips que fan possible i posen damunt l’escenari una obra representació darrera representació, és un món apassionant quan un s’endinsa a dins per conèixer-lo a prop.

Avui ens hem proposat apropar-nos una mica més dins aquest món del Teatre i conversem amb membres de la companyia Mô Teatre. Un col·lectiu de gent professional de la cultura implicada sobretot amb fer teatre, bon teatre, i que està d’aniversari.

Hola amics de Mô Teatre, encantats de poder parlar amb vosaltres. Per molts d’anys! 20 anys de treball es diu prest però hi ha molta història darrera. Conteu-nos una mica com s’inicia i què és Mô Teatre?

Essencialment  es tracta de la reunió de Matilde Muñiz , que ve del món de la dansa i que va ser fundadora i membre actiu del grup Comediants, i Jordi Odrí que ve del teatre de text, de l’escriptura (poesia i narració curta) i treballava habitualment amb La Clota, a l’illa de Menorca. Ens coneixem i comencem a treballar en un espectacle de creació “Fins demà”… i així fins avui. Vint anys.

Un camí que heu anat caminant i us ha portat fins aquí amb una motxilla plena d’experiències, molt de treball i d’obres representades molt diverses. Heu treballat a Menorca però també fora. Què destacaríeu de la trajectòria de la companyia?

Al cap i a la fi tot és interessant i a cada representació i a cada lloc conserves bells records. Podríem destacar però en lo geogràfic, haver portat espectacles a París “Fins demà”, amb la mateixa obra a Cervia (Itàlia) en el sí del festival Arrivano dil mare, a Perpinyà  “Interiors” (el perill de la paraula), a  Barcelona, recentment, amb la nostra versió de “Els dies feliços” de Beckett, així com per Catalunya i evidentment per totes les Balears.

Vau començar amb “Fins demà! I heu fet representacions de teatre i titelles com “La terra i en Bep” o “El Ciuronet”, poètic-teatral com “Brossat” o “Interiors”, de crítica social amb “Un altre camí”, “On som?” sobre educació i societat, i moltes més. Un treball molt divers i, aleshores, molt implicat i preocupat per aspectes com l’àmbit social i educatiu….

És quasi impossible quan fas teatre de creació que allò que t’envolta no taqui els teus espectacles, però l’essència  del nostre treball és una mirada tendre, crítica, delicada, acida i poètica sobre la condició humana. Intentem posar a l’escenari un mirall en el qual el públic es pugui veure reflectit.

Amb Mô Teatre hi han col·laborat i participat en els seus projectes diversos artistes però sou Jordi Odrí i Matilde Muñiz les dues persones. Ambdós amb una important trajectòria però, per a qui no us conegui, parleu-nos una mica dels que són el cor de la companyia.

Matilde Muñiz, actriu, ballarina, creadora d’espectacles, ha viatjat fent teatre per tot el món en el seu període com a membre dels  Comediants, professora de teatre, directora d’escena, ara pintora incipient, lectora àvida, escoltadora de les músiques més variades i formada a la universitat del cine i del carrer.

Jordi Odrí, actor i poeta, autor també de narracions curtes i obres de teatre, etern deutor de l’experiència rebuda al costat de Matilde Muñiz, lector, cinèfil, apassionat per la música, ha passat pel món del pop rock, ha dirigit teatre amb diferents grups, somiador professional.

Han passat com a col·laboradors de la companyia una immensa majoria dels actors més reputats de Llevant a Ponent de l’illa de Menorca.

I com a celebració res millor que damunt l’escenari a un espai tan privilegiat com és el Teatre Principal i l’escalfor del públic. Dia 30 estreneu l’obra “La comunió va ser ahir”. Parlau-nos una mica d’aquest vostre darrer treball. Perquè ara una obra com aquesta i quin és el missatge d’aquesta obra?

Que queda quan el temps s’acurça?

Que ens queda quan no recordem ni el que vàrem dinar ahir? Quan tot sovint ens perdem?

“La comunió va ser ahir” és una obra, on les situacions, les músiques, els fragments de converses, els recursos escènics, els petits dibuixos ballats, l’aroma, ens transporta al moment en que tot sembla anar i venir, perdre’s i tornar-se a trobar. El temps de la memòria trencada i fragmentària.

Fascinant! És més que ben sabut, per desgràcia, que la Cultura no viu un bon moment però a dins el sector hi ha moltes entitats i professionals que fan moltíssim i molt bon treball com vosaltres. Com veieu l’estat del teatre e les illes?

Des del punt de vista institucional francament malament, el desinterès general pel fet cultural agreujat per un impost que grava, el teatre, la música i qualsevol manifestació artística en general és decebedor.

D’altra banda però, de cada cop hi ha més joves ben formats a les escoles de Balears, i també els que creuen la mar i a altres centres de formació, i per damunt de tot amb ganes i una ferma voluntat d’expressar-se.

El futur està assegurat en quant l’aspecte humà. Actors, escriptors i directors, que lluiten per presentar els seus treballs, amb entusiasme i esperit artístic.

Això és el molt important, i tant Jordi.

Per finalitzar, la nostra fidel pregunta. Art-Xipèlag és una plataforma digital per a la cultura de tota Balears. Les noves tecnologies i Internet han esdevingut molt importants en els darrers anys, també per a la cultura. Quina opinió teniu sobre Cultura i àmbit digital i com està present a la vostra tasca cultura i artística?

Avui en dia és fonamental  tenir en compte les noves tecnologies, Internet i les plataformes digitals sons sens dubte un mitjà de transmissió i informació absolutament imprescindible. Nosaltres amb les nostres limitacions anem fent, ara mateix tenim oberta una pàgina al Facebook 20 anys de Mô Teatre.

I deixem l’enllaç per qui la vulgui consultar ho pugui fer.

Moltes gràcies i, de nou, molts d’anys i èxits. Ha estat un plaer haver parlat amb vosaltres. Fins prest!