Una conversa amb Cristina Riera, gestora cultural

La Cultura abasta molts àmbits. Una gran i variada quantitat de professionals hi dediquen moltes hores, molts esforços i moltes il·lusions. Tots coneixem què fan els artistes plàstics, els actors, els músics, els ballarins però avui volem parlar d’una altra professió  que tal vegada no és tan coneguda però que també és molt important: la gestió cultural.
I per fer-ho, hem tingut una conversa amb una de les professionals que en sap més i amb més experiència sobre el tema, la gestora mallorquina Cristina Riera.

Cristina Riera té un currículum molt extens. Podem destacar que és consultora freelance, ha estat coordinadora del mòdul d’Indústries Culturals del Màster Universitari en Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona, és professora al Màster de Gestió Cultural de la Universitat Carlos III de Madrid, membre del consell de direcció del Centre de Creació Can Xalant, especialista en crowdfunding cultural i I+D, professora i ponent en màsters universitaris i diferents trobades de professionals de la cultura i fins l’any passat era membre de la Junta Directiva de l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya.

Hola Cristina. Si fem una ullada a la teva trajectòria professional veiem un currículum impressionant. D’on va sorgir aquesta inquietud i ganes per endinsar-te en el món de la Cultura com a gestora? En quins projectes estàs actualment?
En realitat jo vaig estudiar Història de l’art convençuda de voler ser professora, per poder transmetre el mateix plaer que havia rebut jo com a alumna. Però quasi per accident vaig descobrir els estudis de gestió cultural i em va parèixer una manera interessant d’intentar aportar qualque cosa a propostes culturals diverses, de passar de l’àmbit acadèmic al carrer.

 

En aquests moments estic fent feina com a membre de l’equip directiu de L’Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona i com a co-coordinadora de La Caldera, Centre de Creació de Dansa i Arts Escèniques, a més de donar xerrades i cursos i de participar com a assessora de projectes com el PEU de la Universitat Jaume I de Castelló.

Un gestor cultural ha de saber fer un poc de tot? En què consisteix exactament la Gestió Cultural?
Per a mi, gestió cultural és qualque cosa així com un intent de provocar, d’activar, de facilitar que certs projectes o accions culturals puguin desenvolupar-se. Un lloc des d’on intentar oferir petits espais de trobada, d’experiència, de reflexió, de reivindicació, d’alegria, que donin una micona de color i calor en el nostre dia a dia. Espais de ciutadania, oferir espais públics, cada cop més necessaris.

I per això crec que és imprescindible tenir una actitud oberta, d’escolta, així com coneixement, comprensió i certa mediació entre els diferents agents que intervenen en un context determinat, per sumar capacitats i adaptar-se a diferents interessos i necessitats.

Encara que la teva residència és a Barcelona, sabem que estàs molt en contacte i tens bon coneixement del que passa a la cultura de les Illes (fins i tot hi participes a vegades). Quins avantatges i inconvenients creus que té el sector cultural de la nostra comunitat respecte a altres comunitats autònomes de l’Estat?
Fa ja massa temps que no visc a Mallorca, però mai deixaré de sentir-me d’allà i hi vaig molt perquè hi tenc la meva família. Quant en el sector cultural de la nostra comunitat, en realitat se’m fa difícil xerrar més enllà de Mallorca, que és l’únic entorn que conec encara una micona. Personalment, veig que hi ha un grup de gent amb una capacitat dinamitzadora fantàstica, amb un important coneixement del seu àmbit, i creadors d’una riquesa que sovint no tenen el reconeixement que mereixerien fora de les illes. Crec que hi ha un teixit no gaire gran però molt ric, i sense el suport merescut i necessari. Hi ha professionals excel·lents desaprofitats, i les illes no s’ho poden permetre. Però els referents polítics difícilment són capaços de potenciar el talent local i d’entendre la cultura com a element vital per a creació de ciutadania, a més del valor afegit que aporta a un turisme de qualitat, més enllà d’algunes activitats més aviat elitistes. Per altra banda, s’ha perdut el suport de les obres socials i els empresaris locals poques vegades tenen sensibilitat cap a propostes culturals, i crec que s’han deixat de banda iniciatives que afavorien el suport a joves creadors. Però propostes com CineCiutat o Cultura a Casa són alguns exemples de com la unió d’experiència, capacitat de dinamització, voluntarisme de professionals i participació ciutadana, poden donar lloc a propostes generadores d’espais de ciutadania imprescindibles.

Pel que fa a avantatges i inconvenients, un avantatge podria ser el caliu que dóna la proximitat, el coneixement i suport mutu. Un altre que és un camp més verge per oferir propostes innovadores i de qualitat i amb una major facilitat de tenir repercussió (tant a nivell d’experiència per als participants com de visibilitat) que en grans ciutats. Un inconvenient, a més de la incompetència política, és la barrera geogràfica, que per a determinades accions suposa un important increment de costos.

Darrerament sentim parlar sovint de crowdfunding i en trobem moltes plataformes a Espanya (verkami, goteo, lanzanos, totsuma…) Com a experta en aquest tema, creus que passa per ser una de les solucions més sòlides per combatre els problemes de finançament en cultura? El veus com una alternativa a la, en una gran part, dependència de les subvencions públiques?
En cap cas entenc el crowdfunding com a alternativa. Normalment no s’aconsegueixen quantitats gaire grans, més enllà de certes proposes vinculades a temàtiques socialment sensibles, Però sí és un mecanisme fantàstic per a petits projectes, o bé com a complement d’altres fonts de finançament, o com a espai d’independència real en accions amb un major nivell de compromís social.
Però es tracta d’una nova forma de participació, relació i de compromís que em sembla realment molt interessant i amb molts efectes col·laterals.

Art-Xipèlag és una plataforma digital per a la cultura de les Illes Balears. Què en penses de les possibilitats del món digital (creació, difusió, divulgació, comunicació, inter-relació…) a dins el sector cultural?

Actualment sóc incapaç de concebre l’acció de gairebé cap agent cultural sense una participació activa en el món digital. És on gran part de la ciutadania es troba avui de forma quotidiana; es una forma de relació directa entre agents culturals i ciutadans que permet rebre opinions i suggeriments imprescindibles; és una excel·lent font d’informació; un lloc on contactar, compartir experiències, i fins i tot col·laborar amb professionals amb interessos compartits; és una nova via d’accés a mitjans; permet desenvolupar projectes participatius i col·laboratius, etc. Una plataforma com a Art-Xipèlag sens dubte era una eina necessària, tant per visibilitzar i promoure relacions, com per eliminar barreres entre illes i més enllà de la mar. Moltes felicitats i gràcies per la proposta!

Moltes gràcies a tu, Cristina, per dedicar-nos una estoneta del teu temps!