Artxipèlag

Observatori de la Cultura de les Illes Balears
Mallorca - Menorca - Eivissa - Formentera

Buscar

Una conversa amb Iolanda Bonet, escriptora

Avui parlam am l’escritora eivissenca Iolanda Bonet.

–       Bon dia Iolanda. Et vaig conèixer, amb molta probabilitat, a la llibreria que regentaven els teus pares, a una Ciutat on no es pot dir que es caracteritzés per l’abundància d’ambient i recursos literaris. Això t’ha engrescat d’alguna forma a superar aquella situació sent l’escriptora que ets avui en dia… 

Més que la manca d’ambient literari, s’ha de recordar que vivíem sota una dictadura. Vàrem néixer en un món de paraules prohibides i d’idees castigades. Era impossible aprendre en la nostra llengua, com si no existís. Si m’ha engrescat per ser escriptora? No ho sé, és possible. El que sé és com m’agradava llegir i la llibreria em brindava la facilitat de conèixer molts d’escriptors.

–         Poesia, novel·la, contes infantils. Iolanda Bonet, abastes molts gèneres literaris. Un de preferit? 

Segurament triar un sol gènere literari i dedicar-me només a ell hauria estat una elecció encertada. Almenys representaria una economia de recursos estilístics. Però quan em planteig aquesta dualitat… perquè fer créixer només un fill i abandonar els altres? Jo reivindic la idea de l’escriptor múltiple com l’actor que representa molts de papers i diuen d’ell “és molt bon actor, sap representar meravellosament el drama i ens fa riure a la comèdia”. Admiram els actors i en canvi els escriptors només poden fer literatura infantil? O sols poesia? No hi ha perquè escollir: la vida ens dicta la forma sobre com vol ser escrita.

–         Has col·laborat amb Cis Lenaerts, Rita Bretones i d’altres artistes. Tu mateixa has il·lustrat alguna de les teves publicacions. Darrerament t’hem vist tractar sobre l’obra pictòrica de Carles Guasch, o escriure un poema visual d’introducció al catàleg de “La Mirada Retrobada”  Com contemples la relació literatura – arts visuals?

L’art (en un bon quadre, una performance, una escultura o en l’arquitectura) és un entramat de sensacions que captiven les persones a través de la vista. El fet d’escriure sobre un quadre, o que es pintin quadres inspirats en els teus escrits, condueix els sentits més enllà, cap a una amplificació de les emocions. La suma d’arts o de disciplines artístiques I això, encara que soni tan recarregat. Quant a les meues il·lustracions, només les he fetes en casos concrets, quan no trobava ningú que pogués fer-les

–         Quina de les dos vocacions? Ensenyar o escriure?

Una compensa l’altra. Escric moltes voltes per als meus alumnes, perquè m’inspiren, per ensenyar-los un tema, per contar una història que recordi els continguts…

–         Els mestres “han tornat una màquina”?

Ha, ha, Ha! Els mestres d’ara arriben amb la seua tauleta digital a una classe on gairebé sempre hi ha ordinadors i pissarres digitals i contacten amb els pares per whatsapp. Els alumnes solen rebre informació a través de pel·lícules o contesten preguntes amb l’ordinador. D’això a les màquines-professores del meu llibre “El meu mestre és una màquina” encara queda molt, diversió a part. Curiosament, però, la informàtica encara no ha arribat a la situació que passa en el llibre, no desvetllarem quina

–         Digues alguna cosa de tu que no sàpiguen els teus admiradors/es?

Un secret? Uf… Quan era petita, m’amagava al quarto de bany de la llibreria dels meus pares per llegir i no sortia fins que em cridaven. Se sentia un “Iolandaaaa, i on s’ha ficat ara, aquesta!” Llavors era el moment de sortir dissimuladament per atendre el públic

–         Què ha passat a Eivissa els darrers vint anys per que s’hagi produït aquest estol d’escriptors i poetes?

S’han perdut els espais públics de postal que reproduïen els pintors figuratius? Ha canviat tant el nostre paisatge que inspira més la lletra escrita que el color de la paleta? El meus amics pintors m’ho discutirien. Més aviat crec que ara estam més escolaritzats, hem pogut aprendre en la nostra llengua.

–         Els anys seixanta Enrique Fajarnés afirmava que no es podia trobar a Eivissa més de dos o tres persones que escriguessin correctament amb eivissenc. Hem avançat? Com veus el futur de la llengua?

I tant com hem avançat! Fa més de vint-i-cinc anys que l’escola és en català. I ha quedat demostrat que en les comunitats bilingües, el domini de diverses  llengües, començant sempre per la llengua del poble, afavoreix fins i tot la intel·ligència dels parlants. N’hem d’estar orgullosos. L’hem de defendre i tenir-ne cura. El futur de la llengua és el nostre futur.

–         Com veus ara mateix l’estat professional de la teva disciplina a les Balears?

No sols a les Balears, sinó tot el panorama es veu afectat per una crisi econòmica que afecta des dels compradors de llibres a les hipoteques. A la darrera fira internacional de Bolonya, a Itàlia, vaig poder constatar que existeixen llibreries impressionants, carregades de públic que no ha deixat de llegir llibres tot i que s’hi han sumat els e-books. És cert que algunes editorials petites s’han ajuntat per subsistir i que es publiquen menys llibres que fa pocs anys. Jo tenc l’esperança que als llibres, i per tant, als escriptors, encara els queden molts anys de bona salut literària.

–         Art-Xipèlag neix amb la voluntat de crear un pont digital entre artistes i creadors de les Illes. Masses anys d’esquenes els uns dels altres?

És el bo i el dolent que te el fet de ser illes. El mar ens ha d’ajuntar i no separar-mos, però al preu que es paga el passatge d’avió, es fa difícil. Tant de bo l’Art-Xipèlag (m’agrada molt el nom) faci de lligam creatiu amb  la facilitat que proporcionen les noves tecnologies. Gràcies per posar en marxa la idea!

–         Com saps Art-Xipèlag és una nova plataforma digital creada específicament per a la Cultura de les Illes Balears, quina opinió et mereix el món digital en el desenvolupament del sector a nivell insular?

M’admira que amb les retallades que es practiquen a la cultura en nom de la crisi econòmica, plataformes com Art-Xipèlag neixin, visquin i creixin. Som partidària de l’ús de les tendències digitals en tots els aspectes de la vida diària. Crec que encara no han donat de si tot el que poden oferir-mos però són especialment importants sobretot en àmbits com els illencs on les plataformes digitals són com la nostra mar en l’època antiga: a través d’ella podem arribar per tot el món

Aprofitam per desitjar-te a tu i a tots els eivissencs i formenterers  unes bones Festes de la Terra. Molts d’anys i bons!