Una conversa amb Maria Huerga, pintora

«Psiquismes” és un treball molt interior que va cap una certa abstracció. És fruit d’un estudi que vaig fer durant cinc anys dels vitralls i d’una experimentació sobre els colors. Bàsicament és una porta que s’ha obert per anar mes enllà. Una experimentació de color a partir d’uns somnis, d’unes gotes de pluja que m’obriren a noves percepcions de color. Una experimentació

Avui ens hem desplaçat fins a l’espai d’art i cultura de l’Hotel Can Bonico, a Ses Salines, per parlar amb na Maria Huerga, una jove artista manacorina que actualment penja la seva obra en aquest i altres espais expositius de Mallorca. Bon dia Maria. Com estàs?

Bon dia. Molt bé

Maria, tu et vares formar a Barcelona. No?

Si. A Belles Arts, a Sant Jordi. Una Universitat pública de Barcelona.

Què opines de la formació universitària que reberes?  Avui en dia pareix que està de moda ser autodidacta, i és una cosa que – si més no-  crida l’atenció

A jo personalment em va agradar molt el fet de tenir l’oportunitat de poder entrar a Belles Arts perquè més que res la Facultat el que fa és obrir-te portes. Coneixes gent nova i tens noves percepcions. Trobes noves maneres de veure l’art,  de  treballar. Viatjar et dona l’oportunitat de  conèixer gent  Els artistes joves haurien de sortir una mica de casa seva i anar a  altres ciutats grans i conèixer companys i professors que els poden enriquir.

És important aprendre tècnica?

La tècnica és molt important, el que passa és que sense una habilitat innata la tècnica només es queda amb això. A les facultats aprens tècniques, però també aprens de professor molt bons, que t’aporten molt en tots els sentits. Jo vaig tenir com professors, per exemple,  al Hernández Pijoan i al Sancho i vaig mirar d’aprofitar per aprendre amb ells les tècniques que ells aportaven, però també moltes altres coses que per a mi eren noves.

 

Què trobes de l’actual situació de les ensenyances artístiques a Espanya?

És una situació que fa enfadar. Estam generant gent inculta, almenys pel que fa a les Arts Plàstiques. Jo don classes i al meu taller em preocup, que els nens i els seus pares aprenguin a conèixer i apreciar l’art perquè  desprès, a partir d’això, crear el gust i poder opinar. El que està fent el govern a les escoles es que la gent sigui més inculta i no sàpiguen  apreciar el treball de tants i tan grans artistes com tenim.

Ahir vaig estar reunida amb un gran amic -Jesús Ballester- , i estam preparant junts tot un any de tallers. Tant d’adults com per nens, amb visites a exposicions.

Si no ho fem nosaltres els artistes, no ens podem esperar només al que faci el govern.  Els artistes hem de donar a conèixer la nostra feina i tot el treball que es fa. L’esforç diari dels artistes.

 

Ets una persona preocupada per la pedagogia de l’art i la cultura. Que t’aporta a tu? A la teva feina?

Sí. Jo aprenc molt dels alumnes és una riquesa per jo. M’agrada escoltar i m’agrada molt les actituds de la gent en tots els camps, en totes les feines. Jo he fet feina a una fàbrica començant a les set de la matinada i m’enriquia molt parlar amb els obrers. M’agrada escoltar el seu dia a dia. M’enriqueix veure la gent i estar connectada amb el món real, és important per que els artistes estam tot del dia sols al taller i correm el risc de restar desconnectats de la vida real.

L’exposició de la Torre de ses Puntes va ser el 2002. Va ser un inici?

Sí. La primera individual.

Bé ja fa dotze anys.

Sí. Ha plogut.

Veig que estàs molt activa. Acabes de tancar una exposició a la Sala Sacma de Manacor i ja has obert una altra a l’espai d’art i cultura de l’Hotel Can Bonico. Per arrodonir-ho acabes de participar en la Nit de l’Art de Palma. Maria com ho fas? Conta’ns el secret

M’agrada l’actitud i m’agrada la feina. M’agrada molt treballar i encara que no tingui cap exposició som al taller cada dia treballant. Treballant  som molt solitària i no deix de fer-ho cada dia

 

Bé però ara parlàvem de quan ho mostres. Què trobes? Com veus la reacció del públic i dels companys  ara que estàs al candeler?

Aquestes exposicions son resultat del meu treball “Psiquismes”.  Un treball molt interior que va cap a una certa abstracció. És fruit d’un estudi que vaig fer durant cinc anys dels vitralls i d’una experimentació sobre els colors. Bàsicament és una porta que s’ha obert per anar més enllà. Una experimentació de color a partir d’uns somnis, d’unes gotes de pluja que m’obriren a noves percepcions de color. Una experimentació.

La reacció de la gent és molt positiva. Sempre hi ha una incertesa . No saps ben bé quan ensenyes un treball nou i tant diferent al de les primeres exposicions. Estava una miqueta nerviosa, però ja no.

Has tingut una evolució molt interessant.  Jo vaig veure la teva primera exposició a la Torre de ses Puntes i allò  era una cosa, diguem-ne, més biològica. Ara et centres a l’experimentació onírica amb els colors. T’agrada col·locar algun petit paisatge. Perquè?

És un referent. Un referent físic. Venint de Barcelona, on feia feina a un taller tancat, amb un treball molt interior, fent feines amb paper d’empaperar parets i coses semblants. Tornes a Mallorca i el fet de viure a un lloc on el paisatge és tan bonic t’influencia. A Mallorca sempre hi ha una cosa de natura, de roques, de pedres, de textures que sempre m’han interessat molt  Aquella cosa de la natura d’allà on vius. Les roques, les pedres, sempre m’han obsessionat. Com referent plàstic, el paisatge m’ajuda a equilibrar el cercles de color, a nivell de composició També l’interès en no perdre mai la part figurativa del meu treball

Quins plans tens ara Maria?

Ara els tallers de que vos he parlat. Apropar l’art a la gent, i després fer feina al meu taller i a millorar i perfilar coses al meu treball. Després alguna col·lectiva, com el projecte Visions de dones, una cosa molt feminista en la que estic inclosa enguany i que serà pel mes de març. M’agradaria viatjar. Anar a Bilbao. A Anglaterra a veure museus i a Barcelona. Treure el treball fora de Mallorca que també m’interessa bastant.

Galeristes, curadors, comissaris, marxants… Són uns bons companys pels artistes? Què fan per vosaltres?

Si en el meu cas si. Vaig parlar amb un marxant de Barcelona que porta a gent molt interessant i que m’ha donat bons consells. Com has dita abans no em puc queixar de que m’organitzin exposicions. Són gent molt oberta que contínuament van rebent artistes i ells em varen aconsellar fer moltes exposicions, sortir molt i després és quan realment es miren el treball. Però tot això, és una cosa que no m’ha preocupat molt. Així com està el mercat el que s’ha de fer és feina ben feta i anar a les exposicions ensenyant poques coses i ben fetes. Lo demès bé donat.

 

Saps que l’Observatori de la cultura de les Illes Balears treballa des d’una plataforma digital que és Art-Xipèlag.  Quina és la teva opinió sobre les plataformes digitals i la seva feina de difusió de l’art o sobre crear aquelles xarxes que Art-Xipèlag vol crear entre els artistes de les Illes Balears?

Avui en dia internet i en general les plataformes i les xarxes socials són fonamentals per ensenyar el treball i donar-te a conèixer. Només has de pensar en la quantitat de gent que pot veure el teu treball i que no podria fer-ho perquè nos està a Mallorca i que no poden venir.  No et vull dir ja els que son a altres països

Són portes que s’obrin  l’exterior i pens que és una gran ajuda per als artistes. Crear aquestes xarxes a Balears és molt interessant

Moltes gràcies Maria i et desitgem molts d’èxits a la teva carrera, esperant que Art-Xipèlag i tu facin bona parella durant molts d’anys.

Moltes gràcies a vosaltres.