Avui entrevistem a Francisco Copado, director des del mes de febrer, de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca.
Bon dia Francisco. Què podem veure en la col·lecció de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca?
La col·lecció la componen unes 8000 peces entre pintures, escultures, bronzes, obra gràfica, dibuixos, objectes dels tallers, cartes, escrits… Tot el fons documental i una part de la seva biblioteca personal. La part formada per pintures, escultures i dibuixos la formen unes 2500 peces que Joan Miró i Pilar Juncosa van donar juntament amb els tallers de l’artista, el Taller Sert i Son Boter.
La major part d’aquestes obres van ser creades a partir dels anys 60, encara que conservem en la col·lecció l’oli més antic de Miró i dibuixos que daten dels anys 30.
Són suficients per treballar en el projecte que tens pensat per la Fundació?
Sí, si és suficient. Evidentment la col·lecció podria créixer més, un museu sempre aspira a més, però la mateixa institució no té ni recursos – ni una política d’adquisicions – així que ara com ara no és possible adquirir noves peces. Tampoc es poden contemplar les donacions, ja que tenim una llei de mecenatge que no les afavoreix per res. És molt difícil. Per exemple, fora d’Espanya és habitual que grans empreses comprin grans obres que després donen als museus, aquí no sol passar.
Com vas viure tota la polèmica entorn del teu nomenament?
Ho vaig viure una mica preocupat i evidentment sorprès. Però després vaig decidir que amb el suport de l’Ajuntament i de la família, em dedicaria a treballar per a la Fundació i a engegar el meu projecte i no preocupar-me massa.
És un tema tancat?
Si, ara com ara sí.
Has conegut personalment als quals van posar el recurs contra el teu nomenament?
D’una banda, va ser l’Associació de Crítics i Comissaris d’Art de les Illes Balears (ACCAIB) i d’altra banda Pilar Ribal a escala particular. No, no hem tingut cap reunió formal, tampoc m’ho han demanat. Hem coincidit en alguns actes i els he pogut saludar.
I amb la resta d’associacions professionals de la cultura i de les arts plàstiques la fundació té relacions institucionals?
Encara no. Hem coincidit en alguns actes, he pogut saludar – per exemple – a l’Associació d’Artistes Visuals de les Illes Balears (AAVIB). Espero poder reunir-me amb ells més endavant. Hi havia temes prioritaris en la fundació que requerien resoldre’s internament, engegar-los, com el tema de contractació personal que porta molt treball i que estem portant a terme amb la contractació de cinc persones.
He prioritzat aquesta gestió i també definir la línia expositiva de la fundació abans d’enfocar el programa d’exposicions temporals. Una de les meves premisses és tenir la casa arreglada, és a dir la fundació a escala interna, per després poder anar sortir a establir relacions. No té molt sentit que la fundació es dediqui a projectar una imatge a l’exterior, si dins hi ha coses que no funcionen. Per exemple, la plaça de conservador fa dos anys que estava vacant i em semblava una mica arriscat dedicar-me a la línia d’exposicions sense tenir totes les places cobertes, per cuidar adequadament de la col·lecció.
Amb aquestes cinc incorporacions us donau per satisfets? O trobeu que àdhuc esteu mancats de personal?
Sempre es podria incorporar més personal per poder fer més coses. Les places que s’han cobert ara són places que quedaven pendents de cobrir i unes altres són de nova creació. Per exemple, en els tallers d’obra gràfica on comptaven amb dos mestres de taller, quedava pendent per cobrir només una plaça per normatives de l’administració pública. Si poguéssim tenir una o dues persones més podríem tenir més activitat. Tenir més personal sí, però també tenir els recursos suficients per mantenir-ho.
Teniu recursos suficients? Hem llegit que el pressupost és d’1.200.000 €
Aquesta és l’aportació de l’Ajuntament de Palma. La fundació també genera ingressos a través de les entrades, tallers, vendes de llibres, objectes de la tenda i el préstec de les obres de la col·lecció a altres institucions, primordialment a grans museus. Hem de trobar l’equilibri entre els recursos que tenim i les despeses de personal.
Quina és la principal font d’ingressos de la Fundació?
La principal és l’aportació de l’Ajuntament de Palma. La fundació per si mateixa no és capaç de generar els ingressos que necessita per al seu funcionament. No crec que ho aconsegueixi cap museu del món…
Explica’ns una mica quin és el teu projecte. Vas presentar un projecte molt interessant i ens agradaria que ens expliquessis què tens pensat engegar, les prioritats i quines són les teves il·lusions
Jo vaig presentar un projecte de gestió integral que s’articulava en quatre eixos que són els que han de vertebrar després les línies d’actuació: la identitat, és a dir la identitat de Joan Miró com un dels eixos principals; els visitants que vénen a veure principalment l’obra de Miró i deu tenir tota la nostra atenció i esforç; la gestió, ser capaces de gestionar els recursos que tenim, ingressos, personal. Hem de ser sostenibles, és a dir que les activitats que desenvolupem han de ser eficaces i eficients. Programar el funcionament de la Fundació, i això està en funció de tenir un equilibri entre els ingressos i les despeses; cuidar del turisme, no només del turisme internacional, sinó també del turisme nacional. Acostar una mica més la Fundació a la gent.
No ens hem d’oblidar de la projecció internacional de Joan Miró, que evidentment no s’ha d’explicar. Sense oblidar que va deixar els tallers i els terrenys a la ciutat de Palma, a la gent de la ciutat, als artistes perquè treballessin aquí.
Hem engegat diferents accions: establir un programa expositiu per espais, és a dir veure de quins espais disposa la fundació i veure què programem a cada espai. Quins espais de la fundació dediquem a l’obra de Miró, com l’exposarem, quines són les línies que tindrem, que altres espais dedicarem a exposar per exemple l’obra dels tallers de gràfica i quins deixem per a l’obra d’altres artistes contemporanis. Això ja ho hem definit: hem deixat l’Espai Estrella i l’Espai Zero per a l’obra de Joan Miró i el passadís i l’Espai Cúbic per a la gràfica i exposicions exteriors
No tenim la capacitat per tenir una exposició permanent amb tota l’obra de Miró, tampoc tenim la capacitat per a explicar tota la seva trajectòria, així que pensem en llargues exposicions temporals temàtiques mirant a la col·lecció. També hem de buscar un equilibri entre les obres que prestem i les exposicions que presentem aquí en la fundació.
Si tenim previst per exemple l’any 2018 una exposició de Miró i el medi ambient, també volem que totes les activitats durant aquest temps girin entorn del mateix tema, seminaris, conferències, tallers educatius, perquè tota la fundació tingui una coherència en l’àmbit de tallers, activitats i programa expositiu.
També hem engegat un nou departament de màrqueting i comunicació i estem desenvolupant una nova i més completa web adaptada a les noves tecnologies. Tenim altres projectes més a llarg termini. Mirant a accions a nivell més local engeguem l’Associació d’Amics de la Fundació, hem tingut a l’estiu el cicle de cinema a la fresca i hem tancat també el programa educatiu per aquest any.
Esper tenir temps suficient per desenvolupar tot el projecte
Sí, perquè en principi estaràs dos anys… Hi ha un topall?
Ara com ara són dos anys prorrogables a dos anys més.
Quina col·laboració teniu amb la fundació de Barcelona? Feu programes conjunts?
En aquests moments, i pel que sé també en aquests últims anys, és més cordial que operativa. No hi ha cooperació, és una situació complexa que creo ve des de lluny.
No deixa de ser estrany, ja que teniu objectius en comú claríssims.
Ja, així és. Penso que les dues fundacions són complementàries juntament amb la de Saint- Paul de Vence. La de Barcelona té un fons documental molt important, la Foundation Maeght té una col·lecció molt bona i la de Palma amb els tallers i l’estudi de Miró i amb les obres de l’última etapa, amb obres inacabades, obres en les quals estava treballant que pens és molt interessant per conèixer el procés creatiu de l’artista.
Les diferències estan en el fet que la fundació de Barcelona és privada, és a dir, es va constituir amb uns patrons privats i la col·laboració de les institucions públiques. En canvi, aquesta és totalment pública i només participa l’Ajuntament. Són models diferents. Aquí els canvis polítics afecten, ja que hi ha certs càrrecs tant en el patronat com en la comissió que són càrrecs polítics
I amb l’Institut Ramon Llull, que s’ocupa de la projecció exterior de la cultura comuna?
És una opció que tenim contemplada, però que encara no hem tractat. Ja he comentat que primer cal treballar amb els temes interns de la casa per després establir les degudes relacions amb altres organismes
Com contemples aquesta nova visió de la col·lecció a l’exposició que vau inaugurar aquest any?
‘Mirades a la col·lecció’ selecciona una part important del fons de l’artista que prové de la col·lecció de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, de col·leccionistes privats i del Govern de les Illes Balears. Són 146 obres dels anys 60 als 80, pintures, dibuixos en diferents suports, escultures, obra gràfica i exercicis preparatoris, diferents processos creatius que ens introdueixen en l’univers creatiu de l’artista, ja que són obres transgressores i més experimentals. Paisatges i la influència de l’expressionisme americà, la cal·ligrafia oriental i els objectes quotidians més propers a l’artista. Es pot visitar fins a març de l’any que ve
L’any que ve és l’aniversari de la inauguració de la Fundació…. Supos que ho celebrareu en gran no?
Sí, això tenim pensat. Ho celebrarem durant tot l’any. La commemoració del 25 aniversari tindrà lloc des de principis del 2017 encara que la fundació es va inaugurar el desembre del 1992.
Treballarem sobre el Miró mai vist. Obres que no s’han exposat mai en la Fundació. Seran obres de col·leccionistes particulars i també obres que estan fora d’Espanya.
No és fàcil, però crec que per commemorar el 25 aniversari ha d’haver-hi una col·laboració entre institucions i amb els col·leccionistes. També amb obres de la fundació que no s’han vist o que les ensenyarem d’una altra manera.
Ara parlaves de la presència de les obres de Miró a Illes Balears. Teniu relació amb les altres illes?
S’han fet col·laboracions amb el Mace d’Eivissa. L’exposició ‘Miró i la Llum’ es va poder veure a Menorca i després va venir aquí. Però una relació fluïda no la tenim, també per falta d’equipaments adequats.
Què és el de l’hotel Joan Miró?
Cal preguntar-li-ho als amos de l’hotel.
És un procés de reconversió d’un hotel antic, l’Hotel Dalí, que és de la família Vic que arriben a un acord amb Successió Miró per tematitzar l’hotel amb obres i reproduccions d’obres de Miró, a partir d’una idea com la de l’Hotel van Gogh al costat del museu d’Amsterdam. El projecte s’ha gestionat des de Successió Miró i nosaltres hem participat publicitant a l’hotel la fundació, es poden comprar les entrades i tenim un acord de col·laboració, per exemple, allotjant a l’hotel a convidats, conferenciants, artistes….
Una cosa que crida l’atenció quan véns a la fundació és la seva inserció urbanística. És a dir, la fundació s’ha quedat en una zona que s’ha anat degradant d’una manera terrible, s’ha arribat a parlar d’aquest tema, també de l’ampliació espacial, perquè el pàrquing s’ha quedat petit. Crec que es necessiten una sèrie de serveis complementaris ….
Hi ha pocs amb aparcament propi. Entenc que fins aquí cal venir amb cotxe, ja que no està al centre de Palma, que l’accés no és fàcil. Sé que hi ha converses per veure si es pot adquirir el terreny que està darrere del pàrquing actual que és propietat del Banc de Santander i des de l’Ajuntament de Palma a través del Departament d’Urbanisme ho estan estudiant i fent gestions per fer una permuta, ja veurem…
Crec que la reconversió de Cala Major ve des de lluny, nosaltres el que podem fer és potenciar una mica la inclusió de la fundació al barri. Les competències no són de la fundació, és clar. El que es necessita en realitat és inversió. Conec que hi ha un Pla, el Pla de Ponent que contempla una sèrie d’actuacions des del Jonquet fins a Sant Agustí, un pla amb fons europeus i d’uns 10-12 anys. Suposo que estan pendents del finançament. Si l’obtenen, es contemplen tot un seguit d’actuacions d’aspectes culturals, socials i urbanístics.
Nosaltres formem part com a equipament cultural. La veritat és que una vegada que estàs dins de la fundació t’oblides una mica de l’entorn. Els visitants no ens traslladen cap queixa o comentari sobre aquest tema.
Moltes gràcies Paco i bona sort amb el teu projecte.
També et pot interessar…
El Patronat de la Fundació Pilar i Joan Miró presenta els pressupost i activitats pel 2017
