A ArtXipèlag ens agraden les arts i les arts escèniques no en són una excepció. Avui parlam amb una actriu de les nostres Illes ben coneguda, Caterina Alorda. Segur que l’heu vista actuar moltes vegades però tal vegada no coneixeu tot el que ha fet i el que pensa aquesta gran professional.
Precisament, fins fa ben poquet ha estat representant l’obra «O» a partir de l’Otelo de William Shakespeare, amb la companyia Corcada Teatre i dins el cicle Jardí Desolat. Lamentablement el darrer cap de setmana han hagut de suspendre funcions per malaltia però ja ens han comunicat que les reprendran aviat. Estarem ben atents!
Una actriu neix o es fa? Com decideixes dedicar-te professionalment a la interpretació?
Suposo que neix i es fa. S’ha de tenir un fort impuls interior i certes habilitats. I llavors una actriu s’ha de formar constantment
Jo vaig decidir ser actriu asseguda al pati de butaques d’un teatre de Palma. Plena d’emoció i d’alegria pel que estava passant a l’escenari, vaig desitjar participar d’aquella festa
Mirant la teva trajectòria professional, ens sorprenem descobrint que has fet teatre, música, cinema, curtmetratge, televisió, t’has dedicat a la docència, has participat com a narradora a diferents espectacles musicals o has realitzat locucions per a documentals i publicitat. Una sort saber fer tantes coses. Alguna predilecció?
No són feines tan diferents. Formen part d’un mateix univers. Diferents maneres de desenvolupar la interpretació. La meva predilecció és participar en projectes interessants amb gent vàlida que me facin créixer com a persona i com a intèrpret.
Però això no és tot, també has dirigit diverses obres de teatre i fins i tot algunes òperes! Què t’aporta la direcció que no t’aporti la interpretació?
La direcció te dóna un altre punt de vista i una mirada més global de l’espectacle. El teatre és un treball en equip. Tots navegam en el mateix vaixell i en la mateixa direcció (per anar bé!!) i llavors cadascú té parcel·les de responsabilitat. I està bé posar-se en la pell dels altres per entendre les diferents tasques i necessitats
Has treballat a les Illes i també a la Península. Ens pots comentar com és l’experiència a cada lloc? Avantatges, inconvenients?
Jo he tengut la sort de poder fer feina allà on volia viure. I n’he feta molta de feina i en projectes molt interessants. A Barcelona hi he treballat puntualment. Establir-me allà segurament m’hagués resultat molt més difícil, hi ha molta més competència
La feina feta aquí i feta allà essencialment no difereix gaire. Difereix el context. A Barcelona, Catalunya, hi ha hagut una política teatral (cultural) seriosa i de llarga trajectòria i això ha generat molta activitat. Aquí la professió ho tenim molt difícil. Els gestors culturals són d’una ineficàcia absoluta. Aquí no hem tengut mai un projecte cultural seriós i amb projecció de futur. Es fan “cosetes” per complir l’expedient, però per part dels polítics no hi ha hagut mai un compromís seriós amb la professió ni amb la cultura tampoc.
Fa poc heu estrenat l’obra «O», a partir d’Otelo de William Shakespeare. Com veus les possibilitats de les arts escèniques a la nostra comunitat?
Crec que ja he contestat bastant aquesta pregunta en la meva resposta anterior.
La situació de les arts escèniques a les Illes és molt precària
Però els professionals tenim ganes d’exercir el nostre ofici i ho farem. I el públic és sensible i curiós i ens ve a veure. Esperem que els gestors polítics qualque dia decidesquin fer feina per a la comunitat.
Parlant del públic, fins fa relativament poc temps, el teatre costumista era el més acceptat, sobretot als pobles de Mallorca. Com rep el públic balear les noves propostes que s’ofereixen avui en dia?
La gent quan té informació i oferta ho aprofita. Els teatres no programen i no hi ha subvencions. Però es segueix fent teatre. És la professió i el públic que ho fan possible
I ja per acabar, Art-Xipèlag és una plataforma digital que vol servir per comunicar, difondre i crear contingut cultural a les Balears, així com servir de pont entre els professionals. Com veus la relació entre el món digital i les arts escèniques?
Desig una llarga i satisfactòria trajectòria a Art-Xipèlag.El món digital hi és i no el podem obviar. I el teatre està lligat al seu entorn.
Per una banda és un camp de promoció i projecció a l’abast de tothom que dóna ales a projectes petits. I per una altra banda ha entrat a formar part del llenguatge teatral. Inevitablement.
Moltes gràcies Caterina per la teva disponibilitat i dedicar-nos aquesta estona. Fins una altra!
