“Desaïllant l’art” de Carles Jiménez

Carles Jiménez realitza una impagable tasca en el món de l’art i la cultura a Menorca, tant com a comissari d’excel·lents exposicions, com en la seva faceta d’investigador i divulgador de l’activitat artística a l’illa, així com també per la important labor de voluntariat i assaig, en la qual s’inscriuen els magnífics articles que publica quinzenalment al Diari Menorca. Just ara acaba de sortir publicat el llibre Desaïllant l’art que aplega 53 d’aquests articles apareguts durant un període de 4 anys (2014-2018), cosa que permet tenir-ne una esplèndida visió de conjunt i els atorga una nova dimensió atès que els escrits de la premsa diària solen tenir un caràcter efímer, mentre que el llibre ens ofereix la possibilitat de tenir-los sempre a l’abast, ordenats i a punt de ser rellegits. En el cas de Desaïllant l’art aquesta visió de conjunt demostra la consistència, el rigor, la continuïtat i la coherència del treball que, de manera generosa i dedicant-hi no poques hores, realitza Carles Jiménez en uns textos que ens parlen des d’un punt de vista professional, rigorós i amb un gran bagatge cultural, del món de l’art, les seves relacions i la seva dimensió ètica, social, filosòfica.

Entre les moltes virtuts del llibre, una de les més destacables, i potser més valuoses per a un lector o lectora no especialistes, és la funció pedagògica que exerceix. En efecte, la seva lectura, a més de fer-nos gaudir, ens ensenya a comprendre i apreciar, és a dir, a valorar l’art. Aquesta característica acaba de donar tot el sentit a la paraula “desaïllant”. Fer sortir l’art de l’illa, és clar, però també fer-lo sortir d’àmbits més restringits perquè pugui arribar a un públic molt més ampli, si tenim en compte que, en general, no s’ha ensenyat a entendre bé l’art, sobretot el llenguatge artístic contemporani. Així, les assenyades observacions, els lúcids comentaris, les rigoroses explicacions de Carles Jiménez són d’una ajuda inestimable i constitueixen una guia segura per a qui vulgui acostar-se sense prejudicis al món de l’art.

A la primera part del llibre es tracten temes de caràcter general sobre art i la segona part està centrada en l’art a Menorca. S’obre amb uns articles esplèndids –com tot el conjunt– dedicats a art i societat; educació i estètica; economia de la cultura; estat, valor i utilitat de l’art; que  constitueixen una brillant introducció a tot allò que es tractarà després, a la vegada que posen de manifest l’àmplia cultura i coneixements de l’autor, molt clar també a l’hora denunciar determinades coses com a l’article “La cultura de l’espectacle”. A la segona part del llibre, tot un recorregut per la vitalitat artística menorquina, és de destacar l’alt interès de les anàlisis que fa l’autor entorn de temes com “Un Guggenheim a Menorca?”, “Xalubínia”, “Nit de l’art”, “Radiografia de la cultura”, “Els museus en xifres de visitants”, “De llevant a ponent: un estiu d’art”, entre d’altres, o els magnífics articles dedicats a artistes menorquins: Carlos Mascaró, Matias Quetglas, Pacífic Camps, Toni Vidal, Florit Nin, Pilar Perdices, Paco Fiol-Marcel Villier, Zulema Bagur, Francesc Hernández Mora, Josep Vives Campomar o Mikel Díez Álaba.

Desaïllant l’art és un llibre que pot interessar no només a les persones més acostades a l’art, sinó que és d’un elevat interès per a qualsevol persona sensible amb la cultura, amb les relacions entre art i societat, entre economia i cultura, entre creació i pensament, entre l’autenticitat i la impostura o directament el frau, entre el gust i l’educació. És un llibre ple de saviesa i d’un marcat i lloable caràcter humanístic. Qualsevol lector o lectora sensible, amb preocupació per les qüestions humanes, hi trobarà una font de coneixement i de plaer. Perquè una altra de les virtuts que té Desaïllant l’art és que es tracta d’una lectura amena i fins i tot apassionant tant per tot allò que s’hi tracta, com per la manera com està escrit. Amb una prosa clara, ordenada, penetrant com la mirada de l’autor, i amb gran capacitat per captar l’atenció. Un llibre altament recomanable.

L’illa inaudita. Diari Menorca (11-02-2020)