15 Octubre 2020 Des del “Quadern del Turó” ens arriba un nou article de
Ismael Pelegrí (Maó, 1975) acaba de publicar “Dies assenyalats” a la col·lecció Petit Format de l’IME. Es tracta d’una selecció dels relats que tot coincidint amb les festes de Nadal, Sant Joan i Gràcia, publica al seu blog de Xalandria i en què la ficció li serveix per a reflexionar d’una manera distesa sobre la realitat.
Si sou lectors dels escrits, sempre incisius, intel·ligents, aguts, que cada setmana publica Ismael Pelegrí al blog de Xalandria us haureu trobat que en determinades dates l’escriptor canvia el caràcter d’assaig, de pensament rigorós i d’anàlisi que aquells presenten per uns relats de caire més literari que li permeten, per mitjà de la ficció, dotar d’un to més lúdic, irònic, sovint humorístic, la seva mirada penetrant sobre la realitat sense deixar de banda la reflexió, o fins i tot la crítica, a partir dels elements que presenten els costums, els tòpics, l’evolució de les tradicions o les vivències personals a l’entorn d’unes marcades celebracions anuals en el si de la societat menorquina: les festes de Nadal, de Gràcia o de Sant Joan.
A Dies assenyalats Pelegrí ens ofereix una tria d’aquests relats, publicats entre els anys 2016 i 2019, a raó de tres per any, més una coda final en el marc d’un Sant Joan distòpic a partir de les circumstàncies excepcionals que ens fa viure aquest 2020 pandèmic. La tria ens permet observar no només la gran coherència que presenta el conjunt sinó també la connexió i l’evolució al llarg del temps de la línia narrativa, especialment a partir de la creació d’un personatge potent, esplèndidament aconseguit, fins i tot capaç de rebel·lar-se contra el seu propi autor a “La gallina ha dit que no” –un diàleg ple de tons humorístics i amb algunes dosis d’autocrítica que potser ens faria pensar en la tècnica del cinema dins el cinema–, en la figura de Pràxedes Sintes Gibeli, una dona que no està d’acord amb el paper que li ha tocat de representar. En aquest sentit hauríem d’assenyalar que Ismael Pelegrí no només té la capacitat de crear uns personatges ben aconseguits, sinó que posseeix l’habilitat d’integrar dins els relats personatges reals i ben coneguts de la societat menorquina en una interrelació entre ficció i realitat que en cap moment no desentona.
Dels tretze relats que conformen Dies assenyalats, només el primer “Bar Tony” no havia estat publicat a Xalandria i és el que, en el marc d’un Sant Jaume des Castell, serveix d’introducció al conjunt per mitjà d’una mirada retrospectiva que permet al narrador contemplar la festa amb la perspectiva que donen els anys, atès que la festa, i les tradicions que l’envolten, és a la base de la majoria dels relats. Així, gràcies als diferents personatges de ficció que hi apareixen, es dibuixa una crítica a diversos tòpics i fal·làcies, a les tradicions de tota la vida que només tenen quatre dies, als esnobismes o altres manifestacions, sempre amb un toc d’ironia o d’humor que us fa somriure o us fa riure obertament. I és que Ismael Pelegrí exerceix un domini envejable de la ironia, una de les eines més potents de què fan ús els bons escriptors.
Convindrà també assenyalar que el bagatge literari, musical i cultural d’Ismael Pelegrí es posa de manifest al llarg dels relats amb diferents referències i cites integrades en el text que el lector sabrà descobrir i que enriqueixen, a vegades amb clau irònica, la narració amb tot de connotacions i relacions. Un altre punt a destacar de Dies assenyalats és el domini de la llengua, no debades parlam també d’un poeta, i de la tensió narrativa (vegeu, per exemple, “Donau vós permís?”) que demostra Pelegrí. Així el llenguatge presenta un ús dúctil, precís i coherent amb el to i el contingut del llibre o, per dir-ho amb paraules de Joan F. López Casasnovas, l’autor fa ús d’un “llenguatge ric, fluid, arrelat en el medi, al servei d’una narrativa àgil”.
Per acabar, voldria fer també esment a l’original pròleg, escrit en forma de diàleg, de Joel Bagur i Àlex Villeyra, de lectura obligada, i en el qual, tot seguint el joc proposat per l’autor, no podia mancar l’aparició de Pràxedes Sintes Gibeli. Dies assenyalats és un llibre per xalar, per somriure i per reflexionar, una mirada penetrant i intel·ligent a determinats aspectes de la societat menorquina.
L’illa inaudita (Diari Menorca, 13-10-2020)
