JOSEFINA FERRER (Eivissa), 06.07.2018. El passat 5 de juliol s'inaugurà una exposició col·lectiva a la sala Es Polvorí que gestiona la Fundació Baleària a Eivissa, situada a Dalt Vila. La mostra va estar organitzada pel grup d'artistes EivissArtGrup qui va convidar a participar-hi a altres artistes de l'illa.
EivissArtGrup sorgeix d’un col·lectiu d’onze artistes que l’any 2011 exposen conjuntament a la galeria Via 2 d’Eivissa, de diferents perfils i trajectòries artístiques, reconeguts pel públic i la crítica. El seu objectiu, a més de dur a terme exposicions col·lectives centrades en temes diversos i d’interès cultural, vol ser servir de plataforma per fer ús d’una veu crítica d’àmbit cultural o mediambiental de les Pitiüses.
Carles Guasch, president d’EivissArtGrup, ens parla d’aquesta exposició:
Perquè es va triar aquesta temàtica per a l’exposició? Se n’ha fet alguna d’aques tipus anteriorment a Eivissa?
Efectivament, fa anys, a principi dels 90, es varen dur a terme diverses exposicions sota els títols “Coses, altres coses i més coses”. Vaig participar-hi en totes i record que varen despertar un gran interès. Després de tants d’anys vàrem decidir fer “Coses d’artistes”, que com tots sabem a Eivissa té una connotació molt especial i específica que és atribuïda als artistes per la seva imaginació i – a vegades – excentricitat. De fet, aquests tipus de mostres sempre creen expectació.
Coses d’artistes vol dir bogeries d’artistes o va més pel sentit d’objectes d’artistes, objet trouvé o ready made?
A Eivissa se sol dir “això és cosa d’artistes…” el qual implica una dosi de bogeria, o bé li podem dir objet trouvé o ready made. Però, de fet, per a l’espectador són coses d’artistes. Encara que qualsevol que trobi un objecte i consideri que és una obra d’art ningú li pot contradir. No hi ha límits ni res és exclusiu de ningú. L’art és llibertat, creativitat i el que importa és que provoqui sensacions de qualsevol tipus.
Quan pensam en objet trouvé ens ve al cap l’urinari de Duchamp…és una icona però va més enllà. Quins altres objectes d’altres artistes varen causar polèmica en exposar-se?
Sempre partim de l’urinari de Marcel Duchamp quan ens referim a objet trouvé però de fet hi va haver un moviment a principi del segle XX a Europa. Uns quants artistes i poetes refugiats a Zuric per motiu de la Primera Guerra Mundial varen expressar amb aquest moviment tot un ideari d’un fort contingut anàrquic.
Recordem la planxa amb claus de Man Ray o bé les figures amb pedres i altres materials de Joan Miró
Qualsevol objecte es pot convertir en un objecte artístic? On estan els límits? Qui posa les normes, el públic, els artistes, les galeries?
No hi ha límits. Hi ha coses que poden despertar un interès sigui per estètica, per inquietud o per altres sensacions. Tot depèn dels ulls acostumats a mirar i veure més enllà de l’objecte en si. Per això, no es pot parlar de normes, l’art sempre ha d’estar fora de tota ortodòxia.
Quants d’artistes hi participen, qui són?
Bé, aquesta exposició està organitzada per Eivissartgrup i per les característiques de la mostra, vàrem decidir ampliar-la i convidar a alguns artistes, dels qui coneixíem la seva obra, per donar-li amplitud i pluralitat. Ens han quedat alguns artistes que ens hagués agradat incloure, però el límit ho ha marcat l’espai de la sala Es Polvorí.
En total hi participam 26 artistes: Enric Riera, Pedro Asensio, Michel Buades, Jesús Albarrán, Josep Rosales, Renato Steinmeyer, Carles Guasch, Adrián Cardona, Bonet Vallribera, Gabriel Morera, Carles Fabregat, Júlia Fragua, Pep Monerris, Antònia Torres Tur, J. García Gatica, Doralice Souza, Diana Bustamante, Josefina Torres, Manuel Bouzo, Fernando Jiménez, JavierEns, Pep Tur, Miquel Farriol, David Fernández, Nora Albert i Pilar Cuesta.
Creu que el públic, després d’haver passat tants anys des de l’origen d’aquestes manifestacions artístiques encara ho trobarà polèmic i es preguntarà si això és art o això ja està totalment assumit?
Depèn de qui la vagi a veure. Però estic segur que molts, encara que hagin passat més de cent anys des del moviment dadaista, es qüestionarà si és art o no. L’art no ha de ser sinònim d’una feina complicada. Les coses senzilles també poden provocar molta emoció. També hi ha qui qüestiona – en ple segle XXI – la pintura abstracta, tenint en compte que Kandinski va pintar la primera aquarel·la abstracta el 1910. Tot depèn de la cultura de la retina. El que està acostumat a veure art tindrà més amplitud de percepció i una visió oberta a les sensacions.
Què hi trobam a l’exposició?
És una exposició diversa, eclèctica, plural i sorprenent, sobretot, perquè moltes de les peces no tenen cap relació amb l’obra de l’artista, quan es tracta d’objecte trobat, en canvi, n’hi ha algunes que han estat intervingudes amb l’estil de l’artista que el fa més identificable. Adrián Cardona ha aportat una porta metàl·lica doblegada, rovellada pel temps que li dóna una pàtina digna d’una pintura abstracta de gran qualitat. Nora Albert ha participat amb una col·lecció de mini llibres que acompanya d’un poema. En Bonet Vallribera ens mostra una màquina d’escriure antiga amb un suplement lumínic característic de la seva obra. Fernando Jiménez fa una conjunció amb una foto d’unes caixes de cartró amb les mateixes caixes com objecte. Carles Fabregat ha optat per uns objectes antics, d’aquells que guardes a casa des de vàries generacions i que guarden una gran càrrega de sentiment. Josefina Torres extreu del seu estudi uns petits ninots de fusta articulats, que s’empren per crear els moviments de la figura humana i els col·loca a una tela on en fa una interpretació poètica i JevierEns ha portat una col·lecció de rellotges- despertador que quan sonen a la vegada resulten bastant inquietants. En fi… 26 objectes que poden provocar milers de sensacions; tot depèn de cadascú.
Quin és l’objecte que presenta?
Jo he presentat un objecte amb un missatge més subliminar que estètic. És un nadó de fang tancat dins un marc, reclamant atenció, tot espatarrat i plorant desconsolat. Supòs que pot provocar moltes lectures diferents com cadascun dels objectes de l’exposició.
Carles Guasch, president de l’EivissArtGrup, a més d’artista, ja reconegut per la seva llarga trajectòria, ha desenvolupat altres tasques culturals: a finals dels 80 i principis dels 90 va dirigir una galeria d’art a la ciutat d’Eivissa, després va coordinar, durant uns anys, les activitats del Centre Cultural Alhadros. Ha estat delegat de l’associació d’artistes visuals de les Balears a Eivissa i Formentera durant 10 anys. Ha comissariat l’exposició “Cartró” dins de la Mostra de Creativitat de l’Ajuntament d’Eivissa, que es va presenta a Balears, Madrid, València i Berlín. També ha comissariat l’exposició “El Quixot” de Manuel Fandos. Durant 5 anys ha estat vocal de la fundació sa Nostra.
