El trencament espiritual i matèric es mostra a la nova exposició de Josefina Torres a Can Jeroni a Eivissa

Aquest divendres es va inaugurar a Can Jeroni, a Sant Josep, amb un gran èxit i una nombrosa assistència de públic, la nova exposició individual de la pintora i poeta Josefina Torres, formada per quadres i poesies que es podran contemplar fins al pròxim 25 de novembre en un horari de dimarts a diumenge de 10,30 a 13,30 i dijous, divendres i dissabte de 18,00 a 21,00 h. Els dilluns romandrà tancat.

-En aquesta exposició que ens presenta?

L’exposició consta de 20 obres de diversos formats que oscil·len entre 120 cm x 80 cm i 30 cm x 15 cm., totes elles són collages de cartons sobre llenç, on es repeteix un mateix patró, el fons trencat i unit per pintura acrílica daurada o platejada.

-És una evolució de la seva obra anterior?

Efectivament, és una obra que ha evolucionat cap a la conceptualització i la simplificació pictòrica i formal.

-Però en ella segueix el tema recurrent a la seva obra de trencar i rompre la matèria.

Sí, és cert, aquest tema és una constant, però ara l’he dotat d’un nou significat, basada en el kintsugi.

-Quina relació té amb el Kintsugi?

Quan vaig descobrir el kintsugi, que és l’art japonès que consisteix a unir la ceràmica rompuda per mitjà d’or o plata, em vaig quedar fascinada per la connexió que tenia amb la meva obra, tant en el sentit matèric com espiritual.

En el sentit matèric vaig utilitzar els trencaments com a metàfora de les cicatrius humanes i pel que fa al sentit espiritual les vaig identificar amb les ferides i fissures de l’ànima que no s’han d’amagar sino mostrar com a conseqüència de la nostra lluita interna que ens converteix en persones més fortes i per això més belles.

-Respecte a la part pictòrica torna a utilitzar de nou els blaus que tant hi ha empleat als seus quadres.

Sí, el blau és un color que l’identific amb l’ànima i l’esperit, i és clar, amb la mar Mediterrània. En aquesta exposició l’utilitz per neutralitzar el contrast entre la llum dels colors daurats i platejats i la foscor del color negre creant paisatges eteris i onírics.

-Les poesies estan inspirades en la mateixa temàtica que les pintures?

Sí, el kintsugi matèric traslladat al pla metafísic i espiritual. Són versos plens de metàfores, sinestèsies i comparacions que fan referència al meu món interior i personal. Els poemes són molt breus, recorden als haikus japonesos per la seva síntesi i concentració lírica. També hi ha una evolució sobrel el to dramàtic i negatiu de les composicions, ara hi aport esperança i llum i per primera vegada apareix el tu i el nosaltres. És a dir, per primera vegada puc contemplar el món exterior i incloure’l en la meva obra:

Romp l’existència
Mastega-la a bocinets
I alimenta’t
Amb el seu alè

-Quin és el seu pròxim projecte?

Serà exposar obra meva a una galeria de Mallorca l’any que ve. Pel que fa a la poesia tenc la intenció de publicar un poemari.

Josefina Torres (Eivissa 1969) és diplomada en Arts Visuals i Comunicació i Disseny Gràfic i ha realitzat nombrosos estudis de dibuix i pintura a Madrid, Barcelona, Mallorca i Eivissa, llocs en què també ha exposat, tant de forma individual com col·lectiva. La seva última exposició individual l’ha realitzat a Alacant.

El seu treball es caracteritza per l’ús de diferents materials com papers, cartons o llenços, en forma de collage, esquinçats, arrugats o trencats al voltant d’un llenguatge poètic que juga amb taques de colors i sentiments de l’ànima humana, tot això compaginat amb la poesia, una altra de les seves passions.