21 Abril 2020 Els dies 27 i 28 de març estava previst celebrar, a Palma, els actes corresponents als XXXVII Premis Cavall Verd que atorga l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana al millor llibre de poesia i de traducció de poesia que, a criteri del jurat, s’han publicat l’any anterior. Així mateix, el dia 28 s’havia de fer l’acte de lliurament del guardó als premiats que, com és sabut, no té dotació econòmica, però que representa un reconeixement de prestigi molt ben valorat pels autors.
Em sap greu no poder parlar amb detall dels llibres perquè he de confessar que no n’he llegit cap dels dos i, per fer-ho, potser hauré d’esperar l’ocasió de viatjar fora de Menorca. Em costa molt trobar aquí tots els volums de les Edicions del Buc i en el seu moment no vaig tenir notícia de la traducció. Són per tant dues obres prioritàries en ser possible recobrar una mica de normalitat. Aquesta és una més de les conseqüències i servituds de tenir un país esquarterat en què costa tant també que la distribució de llibres permeti tenir accés, ni que sigui mitjançant comanda, a les obres que voldríem. En tot cas, recolliré en aquesta entrada les impressions del jurat que atorgà els premis i que estigué constituït per Miquel Cardell, Pol Guasch, Maria Antònia Massanet, Begonya Pozo i el vicepresident de l’AELC a les Illes, Pau Vadell.
Per al premi Josep M. Llompart de poesia el jurat va trobar en Llengua d’àntrax una «proposta formal arriscada, innovadora, que deriva en una visió estètica que porta més enllà el llenguatge i dona un nou tractament del cos, la corporalitat i el pensament d’una manera trencadora». Anna Gas (Barcelona, 1996) escriu poesia i narrativa. Aquest és el segon llibre de poemes que publica i crec que enguany és l’ocasió en què s’ha premiat la veu més jove de tota la història dels premis Cavall Verd. Gas havia publicat abans Crossa d’aigua (Fonoll, 2017), obra guanyadora del 18è Premi Joan Duch de Poesia per a Joves Escriptors. L’autora ho agraïa així a través d’un vídeo: «La notícia m’arriba en temps estranys, però no per això deixo de sentir-me feliç de rebre aquest premi. Ha estat molt sorprenent i fa impressió formar part d’un premi amb aquesta història. Estic molt contenta i això m’empeny a seguir trobant camins. Vull donar les gràcies a l’AELC, als Premis Cavall Verd i especialment als membres d’un jurat que han volgut confiar en una veu tan jove».
En una entrevista arran d’aquest premi al diari Ara Balears Anna Gas parlava de la necessitat de reconstrucció i al fet que el lector al llarg de la lectura intenta respondre les preguntes “què?”, “qui?”, “per què”? i deia, entre altres coses: «Hi trobem també una veu lírica escindida que altera i confon els temps i les persones verbals, la qual cosa pot apuntar al fet que el jo, en realitat, s’expressa des d’un solipsisme radical. Ho veiem en l’oposició, la paradoxa i el retorn insistent al cos, al llenguatge i a l’altre. Concebo el llibre una mica com un gratacel en ruïnes: hi ha molta incertesa, inestabilitat, contradicció i malaltia.»
Pel que fa al Premi Rafel Jaume de traducció el jurat va considerar que Jo soc vosaltres. Sis poetes de Síria conté «veus molt pròximes des d’una situació d’emergència i veus desconegudes a la tradició catalana». També va tenir en compte que «formalment, els poemes tenen ritme, qualitat, compromís i alhora elegància i precisió». Margarida Castells Criballés (Torelló, 1962) és filòloga i traductora literària. Entre 1984 i 2004 va estudiar i treballar en diversos territoris del món àrab, sobretot a Síria. De l’àrab al català, ha traduït entre d’altres Les mil i una nits (Proa, 1995), Perles de la nit. Poetes andalusines (Adesiara,2013) i Ètica i educació per a governants d’Ibn Almuqaffa (Angle, 2014). També ha portat al català textos d’autors àrabs contemporanis, tant de prosa com de poesia, com és el cas de SalimBarakat, Mahmud Darwix, Aziza Ahdiya, Mazen Maarouf i Joumana Haddad. És autora del Diccionari Àrab-Català (Enciclopèdia Catalana, 2007).
Jo soc vosaltres. Sis veus de Síria és una antologia de la qual ha tingut cura el poeta, dramaturg i traductor exiliat a Barcelona Mohamad Bitari (Damasc, 1990) i que conté els textos de sis poetes de Síria amb la voluntat de donar-los a conèixer: Raed Wahesh, Rasha Omran, Talal Bu Khadar, Abdul·lah Al-Hariri, Nisrín Akram Khouri i Wael Saadeddín. En agrair el premi, la traductora va dir: «Viatges a cavall de les paraules, d’una llengua a l’altra. Tradueixes. A les lletres esmaltades per les veus de set poetes, hi veus la Síria que ja no vols veure, la devastació de la terra setanta vegades devastada, la mar de les escales de Llevant tenyida dels colors dels jerseis que teixiren les àvies. Una veu verseja: Tinc fam / Torna’m la poma, / i et tornaré el paradís… I, de sobte, als confins del teu confinament, esclaten gessamins vermells, comprens i dius: Jo sóc vosaltres.»
Esperem que prest es pugin celebrar aquests premis com es mereixen, un dels esdeveniments literaris més importants de les Illes, inclosos els actes prevists en homenatge a la poeta Cèlia Viñas. Per la meva part esperaré impacient poder llegir els dos llibres guardonats.
(Aquesta entrada s’hauria d’haver publicat abans, però ho faig ara a causa de les circumstàncies explicades al post anterior.)