Enguany se celebra el centenari del naixement de l’escriptor Joan Perucho i Gutiérrez (Barcelona, 1920-2003). Poeta, novel·lista, crític d’art i articulista, autor prolífic en tots els gèneres i amb una obra molt personal elaborada a partir del mite, el fantàstic, el misteriós.
24 Juliol 2020 La celebració del centenari del naixement de Joan Perucho haurà de servir sobretot per difondre l’obra d’un dels escriptors més originals, fecunds i apassionants de la literatura en català del segle XX, avui segurament poc conegut a pesar de la vigència i actualitat de la seva literatura i de l’interès creixent pel gènere fantàstic, impulsat per diverses associacions i festivals –amb el precedent de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia, fundada l’any 1997– i per escriptors com Ricard Ruiz Garzón, entre d’altres. He de dir però que sempre és trist que la proclamació dels anys dedicats a diferents autors (enguany conviuen l’Any Carner i l’Any Perucho) es trobi tan restringit al Principat i no s’estengui a tot l’àmbit lingüístic en una col·laboració entre institucions, que hauria de ser possible i desitjable, per difondre el coneixement dels nostres grans autors entre els territoris que tenen el català com a llengua pròpia. I més encara en uns moments de tanta pressió miserable sobre la nostra llengua.
Joan Perucho va començar publicant poesia, però ben prest va conrear altres gèneres com la narració curta, la novel·la, els llibres de viatges, crítica d’art i literatura memorialística. Les seves novel·les més conegudes són probablement Les històries naturals (1960), Les aventures del Cavaller Kosmas (1981) o Pamela (1983), publicades en un moment molt polititzat en què l’escriptor, d’un catalanisme incontestable, però vinculat per exemple a la revista Destino, no era gaire ben vist per determinats sectors. Ara és el moment idoni per tornar a la lectura no només d’aquestes novel·les sinó de tota l’obra peruchiana (més d’una setantena de llibres entre narrativa, poesia i assaig) que es trobi a l’abast en les diferents edicions (paper i digital) que s’han publicat darrerament i de l’assaig Joan Perucho i la literatura fantàstica (Ed. Empúries, 2020) de Julià Guillamon, gran estudiós de la figura de l’autor i comissari de l’Any Perucho.
L’obra de Joan Perucho, d’una imaginació extraordinària, s’endinsa pels camins del fantàstic i de la màgia, però sempre amb la més alta exigència literària i des d’una vasta cultura. Hi trobarem vampirs, viatges en el temps, aigües encantades, monstres, espies, mitologies, medievalisme, combinació d’èpoques, etc. Un univers quimèric que oscil·la però amb la consciència de realitat. Hi trobarem també el sentit de l’aventura i una curiositat inesgotable, ja que va escriure sobre una gran diversitat de temes, com per exemple la gastronomia, l’erotisme o, com hem dit, sobre art. En aquest sentit és destacable la relació que mantingué amb grans artistes del moment, sobretot Joan Ponç, Tàpies, Cuixart, Miró.
A l’entrada a “Lletra”, Julià Guillamon escrivia: “pocs autors catalans d’aquest segle (s. XX) poden oferir la diversitat d’interessos i la varietat de la literatura de Perucho, una relació tan estreta amb l’art del seu temps, una creació tan fecunda de mons imaginaris, la necessitat irrenunciable de mantenir la memòria de la gent i els paisatges que ha conegut, i incorporar-los a la tradició cultural, al costat dels llibres i les obres d’art”.
Les obres de Joan Perucho han estat traduïdes àmpliament a un gran nombre d’idiomes, entre ells l’anglès, alemany, castellà, francès, rus, japonès o xinès, i va rebre reconeixements com els premis Ramon Llull, Nacional de la Crítica Catalana de narrativa, Cavall Verd de Poesia, Nacional de Literatura, Nacional de la Crítica Catalana de poesia o Premio Nacional de las Letras.
Ara és la millor ocasió, idò, perquè aquells lectors que la desconeixen es puguin acostar a l’obra fascinant d’un escriptor que va seguir el seu camí al marge de les modes i l’estètica que dominava en l’època en què començà a publicar. I un bon moment també per rellegir-lo aquells que ja havíem tingut el plaer de gaudir-ne.
L’illa inaudita (Diari Menorca, 21-07-2020)
