REDACCIÓ PALMA, 08.10.2018.Una exposició retrospectiva del fotògraf mallorquí Toni Catany, novament a Ciutat de Mèxic gràcies a l’IRL i el Govern. 'Toni Catany. Cuando ir era volver' mostra unes 150 fotografies.
El Centre Cultural d’Espanya a Mèxic, la Fundació Catalunya la Pedrera i la Fundació Toni Catany, amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull i l’aportació de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports gràcies a la reincorporació del Govern, presenten des del passat 10 d’octubre fins al 9 de desembre una exposició de Toni Catany, un dels màxims referents en el món de la fotografia contemporània, conegut per la seva particular sensibilitat i estètica. Els comissaris de la mostra són Antoni Garau i AlainD’Hooghe.
La vida i l’obra de Toni Catany es podria definir com una successió incessant d’anades i tornades -viatges per Llatinoamèrica, EUA, l’Índia i diferents països de la Mediterrània-, entre l’interior i l’exterior, entre els projectes i els records, entre els processos fotogràfics del passat -com el calotip o les polaroids- i les tecnologies actuals -amb l’ús de la càmera digital-. Tots aquests moviments porten amb si una recerca constant de la bellesa i l’harmonia, de fer emergir l’art de la quotidianitat, de crear vincles, construir ponts i de trobar-se a si mateix.
L’exposició ‘Toni Catany. Cuando ir era vovler’, que compta amb unes 150 fotografies, pretén fer una revisió del seu treball amb una mirada transversal que entrecreua cronologies i geografies, posant un èmfasi especial en les fotografies realitzades en la seva última etapa, fins al 2013. Una nova mirada a partir d’una aproximació diferent al corpus del treball d’aquest artista, per aconseguir una visió global de la seva obra.
Toni Catany (Llucmajor, Mallorca, 1942 – Barcelona, ??2013).
Des de la seva primera exposició el 1965, Catany realitza més d’un centenar de mostres individuals a tot el món. Durant tota la seva carrera té especial interès a veure reunida la seva obra en diversos llibres, amb els quals obté diversos premis: Natures mortes (1987); La meva Mediterrània (1991); Somniar déus (1993); Obscura memòria (1994); Fotografies (1997); Venessia (2006); Visions del Tirant lo Blanc (2007) i Altars profans (2013) i, pòstumament, Toni Catany. Ceràmiques de Miquel Barceló (2015).
El 2000 el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) presenta una antologia de la seva obra: Toni Catany, l’artista en el seu paradís. El 1991, el Ministeri de Cultura francès el nomena Chevalier de l’Ordre donis Arts et donis Lettres.
El 2001 la Generalitat de Catalunya li atorga el Premi Nacional d’Arts Plàstiques i el Ministeri de Cultura de l’Estat espanyol el Premi Nacional de Fotografia. El 2003 rep el Premi Ramon Llull de les Arts, que li atorga el Govern de les Illes Balears, i el 2015 és declarat Fill Il·lustre de la ciutat de Llucmajor.
Al voltant de 2005 s’inicia el procés per a la materialització del que, en els últims anys de la seva vida, serà el gran projecte de l’artista, la seva voluntat: la creació de la Fundació Toni Catany a Llucmajor. Mentre treballa amb els seus col·laboradors en la futura Fundació, segueix manifestant-se com un creador incansable.
