11.03.2020 Gabriel Ferrater (Reus 1922 – Sant Cugat del Vallès 1972), poeta,
lingüista i crític brillant, dotat d’extraordinària intel·ligència, va pronunciar a la UB,
a finals dels 60, dos cicles de conferències de gran interès que ara s’han publicat completes
amb el títol de “Curs de literatura catalana contemporània” (Ed. Empúries).
En el meu darrer article dedicat a Josep Carner vaig citar unes frases de Gabriel Ferrater sobre la figura del poeta extretes del llibre Gabriel Ferrater. Curs de literatura catalana contemporània, editat fa pocs mesos per l’editorial Empúries a cura de Josep Cornudella. Els textos es corresponen a un cicle de conferències que l’autor de Les dones i els dies va impartir a la Universitat de Barcelona durant els cursos 1965-1966 i 1967 a petició del professor Antoni Comas. No es podien dir classes ja que en aquells moments Ferrater encara no havia acabat la carrera de Romàniques, cosa que va fer el setembre de 1968 i que li permeté integrar-se a la Universitat Autònoma de Barcelona com a professor de Crítica Literària i Lingüística. Per sort, el mateix Antoni Comas havia disposat que les conferències s’enregistressin en cintes magnetofòniques i va encomanar a Joan Alegret, estudiant seu, que les transcrivís, cosa que va fer amb gran precisió. A més, les transcripcions es van conservar enriquides pels apunts del mateix Alegret en les sessions que no quedaren enregistrades. Una part d’aquestes conferències ja havien estat editades de manera pòstuma pel germà de Ferrater, Joan Ferraté, però ara s’editen completes –algunes havien quedat inèdites– a partir dels documents originals. Cornudella explica, en el pròleg, el criteri seguit: “El text que ofereixo aquí és més acostat encara al discurs oral de Gabriel Ferrater que en les edicions precedents, i per tant també s’allunya més dels rigors de la llengua gramatical.”
Durant el primer curs, Ferrater va parlar de quatre poetes essencials: Josep Carner (de qui explicà en especial el gran poema Nabí), Guerau de Liost, Carles Riba (a qui va dedicar cinc sessions) i J.V. Foix. En el segon cicle va continuar amb Foix i, tot analitzant la situació de la novel·la en català fins al moment, va dissertar sobre l’obra dels tres escriptors en prosa que considerava més importants: Joaquim Ruyra (n’examinà especialment La Parada), Solitud de Caterina Albert (Ferrater ja demanava oblidar el pseudònim Víctor Català) i Josep Pla (sobretot El quadern gris). El llibre es tanca amb un apèndix que conté dues lliçons que Ferrater pronuncià davant un públic d’estudiants de secundària durant els darrers mesos de la seva vida. En aquest cas ofereix una panoràmica de la literatura catalana (comença referint-se a la polèmica entre Jordi Rubió i Martí de Riquer sobre les causes de la davallada que es produeix entre els segles XVI i XIX i en dona la seva visió) i, al costat de les figures ja estudiades, hi afegeix altres escriptors com Verdaguer, Maragall, Josep Sebastià Pons, Joan Salvat-Papesseit, Maria Antònia Salvà, Marià Manent i Pere Quart. Del seus contemporanis, explica que no en dirà res a causa de no poder-ne oferir una visió objectiva.
El llibre és d’un gran interès no només per als especialistes sinó per a qualsevol lector que vulgui acostar-se a l’obra dels autors estudiats per Ferrater. La seva visió lúcida i intel·ligent, a vegades també polèmica, de gran abast sobre tot el conjunt de la literatura catalana, ofereix una guia de lectura i comprensió impagables d’aquests escriptors ja clàssics. Com diu Cornudella, “Les lectures que proposa (Ferrater) constitueixen encara avui una introducció imprescindible, i sovint brillantíssima, als respectius autors”.
No voldria deixar passar l’ocasió per recomanar també la lectura del número 113 de la revista Reduccions, publicat pràcticament en coincidència amb el llibre comentat, que està dedicat de manera monogràfica a la figura de Gabriel Ferrater. Presentat pel mateix Cornudella, inclou, al llarg de més de 200 pàgines, valuosos estudis i comentaris sobre l’obra ferrateriana a càrrec de diversos especialistes que n’ofereixen una rica i molt extensa visió.
L’illa inaudita (Diari Menorca, 10-03-2020)
