M’hauria agradat escriure aquesta entrada la setmana passada, just després que el dia 19 el ple del Consell Insular de Menorca atorgués a Josefina Salord Ripoll el Premi Maria Lluïsa Serra-Taula d’Or, però per diverses raons no he pogut fer-ho fins ara, com tampoc vaig poder assistir-hi en directe. Tanmateix, l’alegria i el sentiment que vaig experimentar amb aquesta més que merescuda distinció a una de les persones que més han fet per la cultura, la llengua i la història cultural de Menorca la vaig viure com si fos presencialment en aquella sala.
Potser una de les coses que primer se’ns poden acudir quan contemplam la tasca ingent que ha realitzat Josefina Salord, és que ens trobam davant una d’aquelles persones que realment no saps d’on ha pogut treure el temps per fer tantes coses i fer-les sempre des del màxim rigor i l’excel·lència. Menorca, la seva cultura, sempre hi estaran en deute. L’entrega apassionada de Salord, el treball tenaç, l’exemple fecund de cara a les noves generacions, l’incansable dedicació es mereixen el més profund agraïment de tots els qui de veritat s’estimen Menorca i el seu patrimoni lingüístic i cultural, un patrimoni que la feina de Salord ha contribuït de manera decisiva a posar a l’abast dels menorquins.
Els qui fomam part de l’IME, i en especial els membres de la secció de Llengua i Literatura, som testimonis privilegiats de la seva capacitat de feina i de la generositat que ha demostrat al llarg dels 35 anys de vida de l’entitat, tant en les etapes de treball altruista com a membre sempre activa, o com a cap de secció o presidenta del Consell Científic, com en l’etapa de coordinadora científica amb una dedicació que va anar molt més enllà del que laboralment seria exigible. Però és que a la vegada na Fina ha desplegat la seva activitat en altres associacions o entitats de caràcter cultural o acadèmic com el Cercle Artístic de Ciutadella, l’Ateneu de Maó, codirectora de la Revista de Menorca o patrona de la Fundació Universitat Catalana d’Estiu, per citar-ne sols algunes.
Les publicacions de Josefina Salord són nombroses i moltes d’elles fonamentals. Llibres, opuscles, capítols en llibres col·lectius, edicions i pròlegs i un gran nombre d’articles, en moltes ocasions fruit de la investigació i del treball de recerca, representen una aportació de primer ordre en àmbit de la literatura i de la història de la cultura de Menorca. En aquest sentit, la seva contribució al període de la Il·lustració a l’illa ha estat d’una importància cabdal. Tota la riquesa de coneixement que avui en tenim i el treball imprescindible de la publicació de les obres dels il·lustrats, no es pot entendre sense l’entrega, la saviesa i el rigor científic de Salord. I tampoc no hauria estat possible que l’IME assolís un tan alt nombre de publicacions sense la paciència, la meticulositat i les moltes hores esmerçades en la seva tasca editora, aquesta més silenciosa i amagada de cara al públic, però també d’una intensitat de la qual només ella és coneixedora.
Els molts mèrits que concorren en Josefina Salord la fan, sense cap casta de dubtes i de manera plena, creditora d’aquest guardó i encara dels altres que hauran de venir en un futur. Si algú es mereixia, una volta assolida la jubilació, la Taula d’Or era indiscutiblement Josefina Salord. Per açò, tot i que en un principi no en volia parlar, no puc fer més que qualificar de mesquina, miserable i vergonyosa l’actitud dels representants del PP i Ciudadanos que es van abstenir en la votació de la concessió del premi, amb una excusa de mal pagador. Sectarisme, obediència cega a les directrius del partit, simplement ignorància? En tot cas van quedar retratats.
La meva efusiva enhorabona pública –personalment, com és lògic, ja la hi havia donat– a Josefina Salord, que continua i continuarà treballant –desig que per molts anys– per la nostra cultura, per la nostra llengua i per tot aquest patrimoni que ha contribuït de manera decisiva a recuperar per a tots els menorquins amb la seva impagable dedicació.
