Durant la crisi sanitària del covid-19, el sector cultural de la Pitiüsa major s'ha adaptat a les eines digitals, i també han nascut nous talents.
Escandell Tur, Toni. Eivissa, 31.12.2020
Ara que canviam d’any i les vacunes contra el covid-19 ja han arribat a les Illes, no puc evitar pensar en tot el que ens ha ajudat la cultura durant aquests fatídics mesos. Se’m ve al cap que la nostra millor vacuna durant tot aquest temps (que sembla més d’un any) han estat els llibres, les pel·lícules, la poesia, els concerts online, el teatre online, els recitals online… Moltes coses online, no del tot completes, però que sens dubte han enfortit la salut mental de moltes persones que, amb tantes preocupacions al cap, l’única resposta i evasió l’han trobat en la cultura; en qualsevol de les seues expressions.
Tot això no hauria set possible sense el més que conegut compromís de la gent del sector, que durant el confinament no es va conformar i va voler seguir treballant per posar en valor el seu treball, amb les precàries eines que permet una crisi sanitària i una manca de recursos endèmica. És per això que, per exemple, la Biblioteca Municipal de can Ventosa va voler organitzar un recital online el Dia Mundial de la Poesia. Així, durant tota la jornada del dissabte 21 de març, a Facebook i Twitter, els qui van voler van poder veure i escoltar vídeos poètics a través d’un recital continuat des de bon matí fins a mitjanit, en el qual varen participar moltes persones reconegudes: Isidor Marí, Biel Mesquida, Nora Albert, Carles Fabregat, Julio Herranz, Ben Clark, Bartomeu Ribes, Àngels Escandell, Iolanda Bonet o Mario Riera, entre d’altres. Es varen llegir versos de poetes que havien set escriptors del mes a la mencionada biblioteca, com el desaparegut Manel Marí, i Miquel Ferrà, Miquel Bauçà, Josep Marí o Jean Serra.
Només dos dies després, el 23 de març, la Biblioteca Municipal va tornar a oferir un recital virtual per commemorar el 90è aniversari del naixement de Guillem d’Efak, aquesta vegada amb gent de la talla d’Antònia Font, Bartomeu Mestre, Manel Santana o Francesc Rotger.
En relació amb els companys de les arts escèniques, cal destacar que el 27 de març, coincidint amb el Dia Mundial del Teatre, la Biblioteca va oferir lectures dramatitzades a càrrec d’autors i actors: Carme Planells Muntaner -ho va fer al voltant de la memòria històrica i amb un text propi-; Milagros Pierna; Miquel Costa va dramatitzar un text del formenterer Vicent Ferrer; Imma puerto va llegir un fragment de ‘Fàtima a Teherà’ de Bernat Joan i un text de Vicent Tur Riera amb el confinament com a motiu central.
D’altra banda, el Museu Etnogràfic d’Eivissa i el Museu d’art Contemporani d’Eivissa (MACE) varen organitzar visites virtuals als seus espais. L’Arxiu Històric d’Eivissa i Formentera (AHEiF), pel seu lloc, va encetar la selecció de ‘El Document del Dia’, de manera que diàriament feia una publicació a les xarxes socials sobre un document del fons de l’AHEiF, explicant el seu contingut. D’aquesta manera, donat que l’arxiu, com tots els espais culturals, estava tancat al públic, els seus usuaris i els ciutadans en general varen poder arribar a ell a través de les plataformes digitals i de l’Arxiu Digitalitzat, on s’ofereix des de fa anys, a través de la web www.eivissa.es, bona part del seu fons, que s’ha ampliat durant la pandèmia.
A més a més, també hi ha qui durant el primer estat d’alarma va aprofitar per a fer una passa endavant i desenvolupar el seu talent. És el cas de la jove periodista eivissenca Cristina Roldán Ripoll, que va passar aquells mesos escrivint la seua primera novel·la: ‘Los pasos de Odette’. Roldán parla de la seua generació, els millennials, que sovint tenen problemes per trobar el seu propi lloc al món laboral i complir totes les fites que s’han marcat en aquest sentit. A aquesta primera publicació també tracta la temàtica LGTB, a través d’un dels personatges, que és una al·lota transgènere i amiga d’Odette, la jove protagonista que dóna nom a aquesta història.
Ja desconfinats, la jove va presentar l’obra al Club Diario de Ibiza l’onze de setembre, on es va completar l’aforament. Podem pensar, per tant, que té l’oportunitat de continuar amb la seua carrera literària.
Tal com ha dit en alguna ocasió la poeta i actriu principatina Juana Dolores Romero, també popularitzada enguany arran del seu poemari ‘Bijuteria’ i altres obres culturals, l’aturada de la primavera va ser un escenari ideal per a que artistes que mai abans havien tingut temps suficient per explotar el seu talent, trobessin profit de la situació i es poguessin dedicar a la creació amb temps i calma.
Al 2021 li demanam la fi de la crisi sanitària i un futur sòlid per al sector cultural i la materialització de les seues reivindicacions. Perquè com ja s’ha demostrat, la cultura és segura, necessària, i el pilar fonamental de qualsevol societat lliure i vertebrada.
