REDACCIÓ PALMA, 23.05.2019. La família Llabrés Bernat ha donat al Departament de Cultura,
Patrimoni i Esports aquesta peça del pintor mallorquí per a la seva conservació i
incorporació a la col·lecció museogràfica de la institució. L’obra s’ha dipositat a
la Fundació Mallorca Literària a fi que es pugui exhibir en el context del recorregut
expositiu de la Casa Llorenç Villalonga a Binissalem.
Es tracta d’una pintura de dos metres per 80 centímetres que representa l’escena del carnaval de la novel·la Bearn o La Sala de les nines (1956) de l’escriptor Llorenç Villalonga. Una obra de l’artista mallorquí Pau Fornés (1930-2006) que va ser exposada a la galeria ‘Bearn’ de Palma l’any 1981.
La família Llabrés Bernat, representada per les tres filles: Antònia Maria Llabrés Bernat, Alícia Llabrés Bernat i Maria Amàlia Llabrés Bernat, varen formalitzar ahir el document de donació durant un acte que va tenir lloc a la Casa Llorenç Villalonga, a Binissalem, i en el qual hi varen participar el director insular de Cultura, Rafel M. Creus i la directora insular de Patrimoni, Kika Coll.
L’obra Carnaval de Bearn ja està integrada dins la sala dedicada a Bearn del recorregut de la Casa Llorenç Villalonga. Un espai inspirat en l’obra mestra de l’escriptor que també inclou una part autobiogràfica dedicat a Tofla, possessió ubicada a Alaró, que suposa un pilar en la formació de la geografia mítica de Bearn.
La sala Bearn acull també altres pintures que formen part del llegat de la Fundació Mallorca Literària i que estan vinculades a l’obra de Villalonga. Concretament s’hi pot veure un retrat de l’escriptor i una escena amb els dos protagonistes de la novel·la, Toni i dona Maria Antònia de Bearn. També s’inclou el manuscrit de Bearn o La Sala de les nines, també propietat del Consell de Mallorca, així com una representació de les moltes traduccions a altres llengües que s’ha fet de la novel·la.
La Casa Llorenç Villalonga està concebuda com un equipament cultural específicament dedicat a donar a conèixer la figura i obra de l’autor seguint la guia cronològica de la seva trajectòria, amb atenció específica a tres de les seves obres més significatives: Mort de dama (1931), Bearn o la sala de les nines (1956) i L’àngel rebel (1961). El centre també planteja el viatge a través de l’univers literari de l’autor, propiciat per la recreació d’escenes villalonguianes en les estances del casal de Can Sabater i la visita al casal de Can Sabater com a exponent de l’arquitectura senyorial de Binissalem, un espai carregat de valors arquitectònics, etnogràfics i de ressons literaris.
