Bona part del jovent dels territoris de parla catalana pot sentir-se identificat
amb la sèrie Mai neva a Ciutat. Per Toni Escandell Tur
No només són els palmesans que es poden sentir identificats amb la sèrie Mai neva a Ciutat, idò aquesta producció d’IB3 reflecteix la realitat de molts de joves de les quatre illes i fins i tot d’altres territoris en què la crisi de l’any 2008 ho va canviar tot per a una generació. Parlam del mil·lennials, unes persones hipertitulades que es varen topar amb una recessió just en el moment de fer-se un lloc al mercat laboral i de començar a endreçar la seua vida.
És per això que aquesta obra audiovisual, encara que feta a Mallorca, apel·la al jovent en general de tots els territoris de parla catalana que actualment viu una situació de precarietat laboral i emocional.
Si més no, especialment els eivissencs, formenterers, menorquins i mallorquins podem connectar, sobretot al llarg de la primera temporada, amb aquesta relació d’amor-odi que alguns pareixem tenir en cert moment de la vida amb la nostra illa. Neus Perelló, la protagonista principal, torna a ca seva després d’anys a Londres, a on va anar per una oportunitat laboral i cansada de veure sempre les mateixes cares i dels llargs hiverns a ‘sa Roqueta’, que sembla aturar-se al mes d’octubre, com si es tractés d’un parc d’atraccions per als turistes. Tanmateix, quan hi torna, i amb el pas del temps, s’hi acaba reconciliant, reconnectant, així, amb les seues arrels.
De fet, en un dels capítols Perelló reconeix que les seues condicions laborals a Anglaterra no eren les més desitjables, i que havia de compartir pis amb diferents persones, sense experimentar, llavors, grans millores respecte a la vida de qualsevol illenc que visqui a Balears i que s’hagi atrevit a independitzar-se dels pares abans dels trenta.
Així doncs, al llarg de les tres temporades es desenvolupen dos eixos centrals; la realitat social (precària) dels joves i l’arrelament a Mallorca, en aquest cas principalment a Ciutat. El segon pot parèixer secundari o superflu, per això m’agradaria explicar-me. Na Neus, interpretada per n’Esther López, recorda Palma sobretot com un lloc que l’ofegava i com allà on va passar la seua (complicada, com totes) adolescència. Com aquell lloc del qual va haver de marxar per tenir un futur. Però hi torna i recorda que la gent que de veritat l’estima segueix allí, que Mallorca sempre sirà ‘sa Roqueta’. Tal vegada precisament per aquesta estima a la seua illa es ‘cabreja’ quan veu com l’ha canviada el monocultiu turístic.
D’altra banda, i en la línia de la realitat decebedora dels mil·lennials, d’alguna manera a la sèrie es denuncia la pujada abusiva dels lloguers provocada pels habitatges turístics, els baixos salaris, el turisme de masses, la contaminació a Mallorca o la construcció de grans carreteres, la manca d’oportunitats laborals i, en definitiva, una situació de precarietat d’una generació que, tot i tenir una bona preparació acadèmica, cursada sobre la base de promeses d’una futura vida plena, còmoda i sense preocupacions econòmiques, treballa en condicions laborals dolentes, moltes vegades il·legals (Na Neus i el seu amic Lluís treballen en negre en certs moments de la trama), i que té vertaders problemes per a marxar de casa seva.
A tot això se li sumen els conflictes emocionals que pateixen tots tres protagonistes. Tant na Neus com en Lluís i na Carme presenten personalitats molt diferents entre elles, però aquest context generacional descrit les uneix a elles i a moltes joves dels Països Catalans.
De fet, els joves de la generació Z també ens podem sentir interpel·lats per aquesta producció illenca, ja que les condiciones de vida no milloren i ara tot apunta que empitjoraran encara més. I també tindrem, això segur, una vida molt més humil que la dels nostres pares. Precisament a una escena de la segona temporada na Neus s’enfronta dialectalment a una jove fan seua de 19 anys que seguia el seu blog, el que dóna nom a la sèrie. Ambdues, estant al forn de na Carme, apugen el to a l’hora de decidir quina de les dues generacions mencionades patirà o pateix més. Tant fa si aquest forn i aquestes joves són mil·lennials o centennials, de Palma, de Vila, de València o de Barcelona. És la història de la nostra vida.
