PERE GOMILA, QUADERNS DEL TURÓ, 01.11.2019. Noemí Morral (Vic, 1972) és economista, però arran d’un procés de dol va reorientar la seva vida al voltant de la poesia, el dibuix i la interpretació. Fa poc ha publicat “Camí de cavalls”, un llibre de poemes a partir de la seva experiència en el recorregut fet al llarg d’aquest camí.
El camí de cavalls és avui un bé apreciat i reconegut per tothom. Tant pels menorquins que el recorren tot l’any com pels turistes i visitants que aprofiten les seves estades a Menorca per fer senderisme i gaudir d’una activitat alternativa al sol i la platja. Ara bé, la majoria de gent que ens visita no sabrà que van ser la llarga lluita d’activistes esforçats i les reivindicacions que es van dur a terme durant anys allò que féu possible recuperar-lo per a l’ús públic. Les rutes ofereixen no només la possibilitat de recórrer l’illa en plena natura, sinó de descobrir tota una sèrie de béns etnològics, arqueològics, paisatgístics i d’observar la diversitat de la flora i la fauna menorquines. Però el camí de cavalls és també font d’evocació, de meditació i, com no podia ser d’altra manera, d’estímul per a la creació d’obres literàries i en especial per a la poesia, gènere que ha produït llibres que hi són dedicats íntegrament, com Camí de Cavalls i altres rutes interiors de Menorca d’Anna Maria Ticoulat o el tot just publicat Camí de Cavalls de Noemí Morral.
Noemí Morral, com explica ella mateixa, havia dedicat la seva activitat professional a l’economia, però el 2015, arran d’un procés de dol per la pèrdua del seu espòs, va sentir la necessitat d’escriure i de dibuixar quan es retirà una temporada al Marroc. Així va sorgir el llibre Finestra poètica a Essaouira, al qual seguiria Tornar (2018) quan la poeta s’instal·là a Barcelona. Poc després, juntament amb tres companyes, va descobrir tota la bellesa de Menorca quan va recórrer, complet, el camí de cavalls a la finalització de la temporada turística. D’aquella experiència, emotiva i enriquidora, va sorgir el llibre Camí de cavalls, publicat per Voliana Edicions, que, com els anteriors, alterna poemes amb delicats dibuixos propis relatius al tema que tracta el poema.
Des de la sortida a Cala Mesquida, el llibre fa un recorregut per les diferents etapes i en recull les sensacions, els pensaments, les emocions, el goig de la caminada, de la percepció dels espais, del seu ric cromatisme, de la llum i del vent. Versos abeurats per la natura, immersos en l’àmbit de llibertat, de recolliment, de les impressions que deslliuren la poeta del llast i les preocupacions i li fan viure aquell moment únic amb intensitat, com el carpe diem contemplatiu que recullen aquests versos: “He demanat el nom / de totes les estrelles / que espurnegen al cel / de Cala Tirant, / per fer-les venir els dies / que es tenyeixen de negre …” o bé aquests altres: “Corre platja enllà / i no deixis que t’atrapi / cap tristor/ xopa d’absències”.
Es tracta d’una poesia que cerca la senzillesa en la dicció, en general de formes breus, que evita retòriques innecessàries i opta per la paraula despullada, sovint com un to de veu a cau d’orella, que es mostra, en definitiva, humil davant la humilitat i la bellesa del paisatge de Menorca, com en aquests versos al pas per Cala en Turqueta: “Parlem de tot i de res / fins on la teva bellesa / ens deixa mudes / i el silenci que ens regales
/ recull tots els nostres anhels”. Hi trobarem també un punt de crítica davant els disbarats urbanístics quan la poeta voldria, en un somni, tornar “l’essència robada” a Cala Galdana: “Però es fa de dia, / i sense somni / no hi ha bruixa ni escombra, / només paisatge devastat / i flaire de paella / i pollastre a l’ast”.
Noemí Morral va captar la poesia del camí de cavalls i l’ha sabuda transmetre en aquest bell llibre, en els versos que en retenen l’experiència, ara feta paraula per ser compartida, que resta fixada perquè no es dilueixi com el perfum evocat en aquest poema: “Mirem enrere / potser per retenir, / un instant més / l’olor tan dolça / de la camamil·la.”
L’illa inaudita (Diari Menorca, 29-10-2019)