PERE GOMILA, QUADERNS DEL TURÓ, 12.06.2018. Enguany es commemora el centenari del naixement de Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (Aranyó, 1918 – Barcelona, 1990). Pedrolo, que va cultivar tots els gèneres literaris, és un dels escriptors més prolífics i fecunds de la literatura catalana. La Generalitat va declarar el 2018 com Any Pedrolo.
Si hi ha un llibre que hauran llegit milers d’alumnes dels nostres instituts és sens dubte Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo, una obra menor dins la producció de l’escriptor, però segurament per a molts lectors i lectores una bona porta d’entrada a la nostra literatura. L’èxit aconseguit per aquesta obra no ha evitat, però, l’injust oblit que ha pesat sobre l’autor per part d’estaments culturals i polítics del país –no per part dels lectors–, que s’estengué ja durant els darrers anys de la seva vida. Ara, la celebració del centenari del seu naixement i la declaració del 2018 com any Pedrolo han de servir, d’una banda, per reivindicar-ne la figura i, de l’altra, perquè juntament amb les reedicions de l’obra pedroliana, se’n realitzin, per fi, els estudis que es mereix i se’n desperti plenament l’interès acadèmic. De fet, i a pesar de les dificultats institucionals que fins ara hi ha hagut a Catalunya, l’any Pedrolo, comissariat per la filòloga Anna Maria Villalonga, ha començat amb molta força i amb una gran popularitat.
Amb Manuel de Pedrolo tenim l’exemple de l’escriptor total, dedicat plenament a l’ofici d’escriure i dotat d’una extraordinària llibertat creativa. Autor prolífic i d’una gran fecunditat, va arribar a publicar més de 120 obres que inclouen tots els gèneres –novel·la, narrativa, teatre, poesia, assaig, dietarisme–, i que conformen un corpus literari de més de 20.000 pàgines d’una sorprenent diversitat temàtica. Per si encara no fos prou, va dur una intensa activitat com a articulista i va realitzar prop d’una cinquantena de traduccions, especialment de l’anglès, que inclouen noms com Lawrence Durrel, William Faulkner, Jack Kerouac, Malcom Lowry, Henry Miller, John Dos Passos, Jean-Paul Sartre o el comte de Lautréamont, entre d’altres.
Home insubornable, d’una gran honestedat i fidelitat a la llengua i als Països Catalans, en els moments tan difícils de recuperació de la nostra cultura, defensava la normalitat de la literatura en català tot reclamant que el lector hi pogués trobar obres de tots els gèneres, des de la novel·la més intel·lectual o experimental, a la novel·la negra o la ciència ficció. Segurament per açò, i per aquella fèrria voluntat de servei que sempre manifestà, ell mateix escrigué obres d’aquests dos darrers tipus i passà a dirigir la col·lecció “La cua de palla” de novel·la negra, que reuní traduccions dels més importants autors del gènere –sobretot nord-americans– , la qual, sens dubte, es troba a l’origen de l’auge que aquesta té avui a casa nostra. Per altra part, però, el compromís que sempre manifestà l’escriptor, la ideologia d’esquerres, el seu independentisme, la clara defensa dels Països Catalans, el feren una figura incòmoda per al poder en l’època del pujolisme i aquest va ser un dels motius, entre d’altres, de l’oblit abans esmentat.
La periodista Bel Zaballa publicava el passat mes de febrer un llibre titulat Manuel de Pedrolo. La llibertat insubornable, sobre la trajectòria vital de l’escriptor. I és que si havíem de triar una paraula per referir-nos a Pedrolo, aquesta seria sense dubte la llibertat, una llibertat a la qual mai no va renunciar i que li comportà constants i seriosos problemes amb la censura. Tant és així que algunes de les seves obres hagueren d’esperar anys a ser publicades, cosa que, per altra banda, perjudicà l’impacte de l’esperit trencador amb què moltes van ser escrites.
En un corpus tan extens és normal que no tots els llibres estiguin a la mateixa alçada, però en les obres de més ambició literària es mostra clarament la figura enorme de l’escriptor. Posem per exemple, entre d’altres novel·les, Cendra per Martina, Totes les bèsties de càrrega, Acte de violència, la tetralogia La terra prohibida el cicle Temps obert, constituït per onze novel·les, la trilogia Ànonim o les quatre parts d’ Apòcrif.
L’illa inaudita (Diari Menorca, 2-06-2018)
