REDACCIÓ PALMA, 31.03.2018. El reconegut artista italià té l’estudi al municipi, i prepararà una obra permanent per un espai de trobada d’artistes audiovisuals de Mallorca i de tot el món.
L’edifici de s’Abeurador, situat al carrer Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí, serà el nou centre d’interpretació d’art i tecnologia audiovisual Fabrizio Plessi. Aquest espai neix amb la idea de donar a conèixer la figura i trajectòria de Plessi, a través de l’exposició d’una obra que l’artista italià crearà expressament per aquest espai. A més,
el centre serà un espai de trobada d’artistes i per organitzar activitats i projectes per dinamitzar i difondre la cultura i l’art.
L’edifici que ocuparà el centre dedicat a Fabrizio Plessi, tindrà una superfície de 200 metres quadrats i serà un espai expositiu polivalent que es podrà adaptar a tot tipus de formats. L’Ajuntament té previst que just davant hi hagi un altre espai públic obert d’uns 800 metres quadrats amb el qual es puguin conjugar les activitats del centre. Amb tot
això, pretén convertir-se en un espai únic a Mallorca, centrat en ser una plataforma de difusió, exhibició i també d’estudi, recerca i promoció del món de les arts visuals i la tecnologia audiovisual. A més, Santanyí passarà a ser l’únic espai expositiu d’Espanya en tenir obra de Plessi exposada permanentment.
Els contactes amb l’artista Fabrizio Plessi per executar aquest projecte van començar el juliol de 2015. Plessi té residència a es Llombards des de fa 20 anys, i intenta passar-hi tot el temps que pot quan l’agenda li permet. De fet, el municipi de Santanyí és el cau que utilitza per crear i projectar noves idees.
El futur centre d’interpretació d’art i tecnologia audiovisual, pretén ser una extensió de la feina iniciada ara fa cinc anys, quan es va crear el Premi Vila de Santanyí Francisco Bernareggi d’Arts Visuals. Un premi que va néixer amb la idea de fomentar les expressions artístiques d’avantguarda i donar a conèixer artistes innovadors a nivell
local, nacional i internacional.
L’Ajuntament de Santanyí destinarà una partida de 500.000 euros per a la rehabilitació de l’edifici de s’Abeurador i adaptar-lo a ser un centre cultural.
Fabrizio Plessi (Reggio de l’Emília, Itàlia, 1940) és un artista italià que ha centrat la seva obra en el camp del videoart. Es tracta d’un dels videoartistes europeus més influents. En concret, ha basat el seu treball en videoinstal·lacions i videoescultures, creacions amb un efecte estètic buscat en les quals el vídeo és l’element central.
Un dels segells distintius de la seva obra és l’aigua, gairebé sempre representada a través de les imatges de vídeo. El foc és un altre dels elements que prenen força en les seves creacions. Plessi es va formar al Liceo Artistico i a l’Acadèmia de les Belles Arts de Venècia, o durant la dècada dels 80, va treballar com a professor de pintura. Entre el 1990 i el 2000 va fer classes sobre “humanització de les tecnologies” a la Kunsthochschule für Medien, l’Escola Superior de Mitjans de Comunicació de Colònia i el 1994 hi va obtenir la càtedra d’escenografia electrònica. De fet, és en aquesta mateixa escola on el 1992 dirigeix, per encàrrec de la UNESCO, un taller amb una vintena de joves artistes de diversos indrets del món.
Des de finals dels seixanta, les seves creacions es poden veure a diversos llocs del món. A la Biennal de Venècia de 1970 s’exposen obres seves al pavelló experimental. I igualment, el 1972 n’hi tornen a haver. Durant els anys següents va exposar, per exemple, al Palazzo dei Diamanti, a Ferrara; a la Städtische Galerie im Lenbanchhaus,
a Munic; o al Palais des Beaux Arts, a Brussel·les. El 1981, participa en el Festival de Cinema de Venècia com a convidat i introdueix, per primera vegada, els mitjans electrònics a una biennal de cinema. És precisament a partir dels 80 que s’endinsa en l’exploració de la tridimensionalitat i de les possibilitats que li ofereixen els espais on
exposa. El 1987, a Bolonya, rep el premi internacional “L’imagine elettronica”. La tasca creativa segueix amb intensitat durant els anys següents i les exposicions, al llarg dels anys 90 i també a partir del 2000, se succeeixen per museus i sales d’exposició, sobretot d’Europa però també de fora. És el cas de la Biennal de Nagoya, al Japó (1989),
de la de São Paulo, al Brasil (1994), o la d’El Caire, a Egipte (2001). El reconeixement internacional es fa evident amb els nombrosos premis que se li han atorgat. El 1993 li arriba el segon de la seva carrera, quan la UNESCO li concedeix la Medalla Miró. Sis anys més tard, el 1999, rep una altra distinció a la XII Quadriennale de Roma, així com el guardó Nord/LB Kunstpreis. El mateix any guanya el concurs internacional per al pavelló Euregio de l’exposició universal EXPO 2000 de Hannover. El darrer que ha obtingut és el Premi Pino Pascali 2014. De manera paral·lela, Plessi també s’ha endinsat en la creació d’escenografies per a òpera i televisió, uns decorats que, igual que la resta de les seves creacions, incorporen elements electrònics.
Els propers mesos ha d’inaugurar noves exposicions a Itàlia i també a Moscou, coincidint amb el Mundial de Futbol de Rússia.
