Artxipèlag

Observatori de la Cultura de les Illes Balears
Mallorca - Menorca - Eivissa - Formentera

Una conversa amb Carolina Desel, directora del Museu de Menorca

Museu de Menorca

Espais de trobada, relació, diàleg, residència però sobretot de participació i proximitat. Els equipaments culturals són les infraestructures a on la Cultura es crea i manifesta per tal de fer possible tots els impactes positius damunt la societat i el seu entorn. Impactes que permeten desenvolupar la capacitat crítica i cognitiva dels seus usuaris per la seva intensiva funció didàctica i educadora.

Avui tenim l’oportunitat de parlar amb una professional que, a càrrec de la direcció d’un equipament cultural tan important a Balears com el Museu de Menorca, ens ha obert les portes per compartir amb tots els lectors d’Art-Xipèlag la seva il·lusió i ganes per ajudar a posar en contacte i interrelació Cultura i societat menorquina. Avui conversem amb Carolina Desel.

Hola Carolina. Abans de començar agrair-te la rebuda. Abans de parlar sobre el Museu i la teva tasca com a Directora del mateix, ens agradaria conèixer una mica qui és na Carolina com a persona interessada en la Cultura i la Museologia. Com decideixes dedicar-te al món de la Cultura?

Gràcies a vosaltres. Doncs, d’ençà que vaig començar a fer Hª de l’Art m’he volgut dedicar a món de l’art, de fet sempre dic que sóc una artista frustrada. Des de primer de carrera vaig anant escollint assignatures de museologia i de difusió del patrimoni doncs el que més m’ha agradat sempre ha estat el fer conèixer l’art i que aquest arribés a la gent. L’educació, la pedagogia i la difusió de l’art són la meva passió, no la part d’ensenyament pròpiament dita sinó la que es desenvolupa des de la gestió de museus.

Quan vaig acabar la carrera vaig fer un màster en Museologia i amb 28 anys vaig començar a fer feina a museus com a freelance. Va ser amb 30 anys quan, després de tenir l’oportunitat de posar en pràctica part de l’aprés i continuar formant-me, em vaig preparar per a les oposicions. Crec que som una afortunada perquè m’he dedicat a la professió que m’apassiona.

De la passió has fet la teva professió i això, veritablement, és una gran sort. Llavors amb 30 anys aproves les oposicions i arribes al que va ser una gran etapa dins la teva carrera professional, el Musèu dera Val d’Aran. Quina tasca vas desenvolupar allà?

Sí. Durant la meva etapa a la Vall d’Aran vaig participar en el projecte d’ampliació de part del museu amb una gran reforma de la seva seu i en tota la part didàctica i de difusió. Tot i que el funcionari normalment es sol pensar que sempre s’ha de fer feina al mateix lloc, després d’onze anys de treball a la Vall d’Aran es va tancar com una etapa. Vaig fer el que em vaig proposar fer i llavors l’etapa al museu havia arribat al seu final.

El meu marit ja estava vivint a Menorca per motius laborals i vam decidir tornar aquí. Jo ja coneixia l’illa des de feia molts d’anys. Aquesta etapa laboralment va suposar un impàs, no sabia veritablement què havia de fer i llavors va sortir la possibilitat d’ocupar aquesta plaça de Direcció del Museu Menorca i vaig decidir apostar per aquí. Quan ho penso veig que tot va venir com a molt rodat. Vaig presentar la proposta i ara m’estic dedicant a aquesta direcció.

Doncs segur que ha estat un repte molt intens i emocionant! Què va suposar arribar al Museu Menorca?

Va ser un repte total. El Museu ha estat sempre un equipament molt actiu. S’han fet moltíssimes activitats didàctiques però per qüestions de direcció i pressupostàries es va tancar aquesta etapa i els darrers quatre anys no s’han pogut fer massa coses en aquest àmbit. Llavors tornar a engegar aquesta maquinària és el repte més gran. En Lluís Plantalamor ha estat un gran director i arqueòleg amb moltes investigacions i publicacions fetes però s’havia deixat una mica aquesta vessant més social que té el Museu i que ara volem potenciar.

Quan vaig arribar a dintre del Museu tot l’equip ens vam donar compte que el Museu havia tingut una activitat molt forta però la part educativa i social els darrers anys s’havia quedat una mica més aturada. És veritat que ara mateix hi ha pocs recursos i pressupost i és responsabilitat i funció del/la director/a dir en quina direcció ha d’anar el museu.

Cada director té una visió sobre quina ha de ser la funció i principal activitat del museu, que plasma en un projecte director que executa. Des de dia 1 de desembre jo sóc la directora del Museu de Menorca i hem presentat la proposta de gestió 2015, dins la que hem marcat una mica les línies bàsiques d’acció. Ja hem començat a treballar, tot i que encara no conec tot el fons i col·lecció del Museu que arriba a més de 200.000 peces, però tinc molta sort dels treballadors de la casa que són excel·lents i un suport imprescindible.

Llavors canvi de direcció i canvi d’orientació de la funció del Museu cap a una major obertura, que és el que més el que identifiquem com a més destacar del canvi de direcció.

Sí. L’objectiu per aquest 2015 seria obrir-lo a la societat menorquina i això només s’aconsegueix fent activitats; presentant peces noves; reformant i restaurant una mica les peces de la col·lecció permanent, com recentment l’Horus de Torelló; però sobretot amb activitats.

El museu es va obrir l’any 1998 i no hi ha hagut una política de reposició de peces i és qüestió d’anar reformant una mica la col•lecció. Aquest museu quan el van idear l’arquitecte el va concebre com un museu decimonònic, al que es van anar ficant fragments de peces i peces a vitrines sense explicar la peca en concret. Avui en dia el més important és fer parlar a l’objecte i pot ser amb un sol objecte es pot explicar molt més i tenir tot un fill conductor que no caldrà de moltes peces. A un visitant se’l pot presentar una exposició amb deu mil peces i potser no veu res, però amb una col•lecció de peces ben presentades i escollides es guanya en sentit. És canviar una mica el concepte museogràfic que hi ha al Museu.

Renovació de peces de la col·lecció, accions de restauració i diverses activitats que obrin el Museu a la ciutadania. Aquests són els principals eixos que ens comentes i la didàctica cobra un gran protagonisme per tu dins el nou camí del museu oi?

Si, a vegades es pensa que l’acció didàctica és només per les escoles però no, la idea didàctica al Museu va des d’una visió integral de la mateixa, per adults, infants, tercera edat, etc. Estem fent accions com ara la peça del més oberta a tothom i participem en una convenció de bones pràctiques de la UNESCO amb una activitat familiar anomenada playstories d’un poblat talaiòtic. A nivell escolar volem anar, tot i que encara ho hem d’aprovar dins el programa d’aquest any, a instituts i a partir d’allà anar ampliant.

Les obres que ara comencen al Museu ens condicionen molt per estar 10 mesos en obres i llavors estem esperant que des de Madrid ens diguin quan comencen i a partir d’allà veure què hem de fer.

Si tot va bé al 28 de febrer inaugurarem l’aula didàctica a la planta baixa, de manera externa a les sales d’exposicions, i oberta a tothom. Aquesta aula l’obrirem amb una activitat per a fiets i més endavant a la primera planta, a on antigament hi havia una sala de didàctica, obrirem espais amb elements més interactius.

L’acondicionament del Museu és un tema molt important i ha estat molt polèmic durant els darrers quatre anys per com ha afectat a la infraestructura i algunes peces. Està o s’està solucionant?

El tema de la conservació de les peces s’ha arreglat. Hi ha un control de totes les peces de les sales d’exposicions i algunes peces de bronze s’han portat a restaurar. La humitat també és un tema controlat i les peces no pateixen. El principal problema actual és el de la temperatura del Museu.

Les reformes que s’han de fer corresponen a tot el sistema d’aire acondicionat i climatització, tota la instal·lació de l’electricitat, es restaura i il·lumina la façana, es renova tota la il·luminació de les sales d’exposicions i s’il·luminarà el claustre. És una gran obra.

I tant que és gran. Aquest camí que identifiqueu per al 2015 llavors queda molt clar cap a on el vols dirigir però, a més llarg termini i tenint en compte que la gestió d’equipaments com els Museus requereixen una planificació a llarg termini. Com visualitzes el caminar del museu d’aquí a deu anys vista?

Lògicament el Museu hauria de tenir un Pla Director, un Pla Museològic, amb uns deu anys vista. Fer aquest Pla Director porta moltíssima feina i aquest any 2015, amb el tema de les obres, no ens ho plantegem fer-ho. Però el que si hem fet en aquest pla 2015 és perfilar els objectius i línies generals que haurien d’anar en aquest Pla Director.

Abans de la darrera obligada pregunta, no volem deixar de preguntar sobre un aspecte molt important pel poc tractament que té a Menorca, l’art Contemporani. Com a nova directora, com afrontes el paper del Museu Menorca en aquest àmbit?

Evidentment tenim una sala a la quual tenim art contemporani, també el Museu té un fons petit d’art contemporani i una línia de compra. Partint de que el Museu Menorca és un museu d’història, i l’art contemporani forma part d’aquesta història, el que hem fet ha estat presentar dins la proposta 2015 que les exposicions temporals tinguin dues línies, una la de la col·lecció del Museu i l’altra la de treballar amb els artistes contemporanis.

La proposta és treballar en aquestes dues línies de donar difusió a la col·lecció del Museu i treballat amb els artistes contemporanis. Com fer-ho?, encara no ho tenim clar del tot. Nosaltres no som un Museu especialitzat en Art Contemporani però visualitzem el treball en aquest àmbit dins les exposicions temporals.

S’han d’intentar fer accions conjuntes amb entitats com el Museu d’Es Baluard, però des d’aquesta visió conjunta perquè els artistes menorquins es sentin i estiguin representats.

Per acabar, i com sempre fem, la pregunta de rigor sobre Cultura i Noves Tecnologies. Com visualitzes, tot i el poc temps que portes a la direcció, el camí del Museu en aquest món digital que tantes opcions i oportunitats dona dins el camp de la museologia?

Tenint en compte que el Museu té només una pàgina web antiga amb un catàleg del museu, és a dir no hi ha veritable presència, hem començat obrint una pàgina de Facebook. Anem a poc a poc perquè és ho més barat i més immediat, i a continuació arribarà la nova web. El més important amb el temps, l’objectiu principal, seria potenciar la participació mitjançant la tecnologia 2.0. Hi ha moltes opcions i projectes molt interessants com Art Project de Google però això porta molta feina.

Doncs aquí estem Art-Xipèlag per donar tot el suport.

Moltes gràcies Carolina i fins a la pròxima!