El llaütet d’Art-Xipèlag torna a navegar per aigües del Mediterrani camí de l’illa de Menorca a on aquesta setmana parlarem de Patrimoni Cultural i Arqueologia, dos àmbits de la cultura molt importants a les Balears. I és que a les illes tenim la sort de comptar amb diverses Declaracions Internacionals i un gran patrimoni tant arqueològic com paisatgístic, immaterial i subaquàtic.
Avui parlem amb Elena Sintes, una arqueòloga menorquina que ens ha obert les portes per tal de conèixer-la una mica i els projectes als que hi participa.
Hola Elena! Encantats de conversar amb tu. Ets arqueòloga, quina professió més polida. Parla’ns una mica de tu, com va sorgir el teu interès per l’Arqueologia per fer d’ella la teva professió?
La veritat és que exactament no t’ho sabria dir, perquè crec que va ser per un cúmul de factors. El que si recordo és que la determinació de ser arqueòloga la vaig prendre als 15 anys, quan vaig descobrir el monument de “Na Comerma de sa Garita” (Alaior).
Havia crescut al camp i de petita m’encantava descobrir cada racó de Binicalsitx, el lloc del que els meus pares n’eren pagesos, també feia algunes incursions d’amagat a les terres dels llocs que hi feien mitgera. I anava molt d’excursió amb un conco, visitàvem barrancs, coves, platges, etc.. Això em va permetre tenir contacte amb el ric patrimoni històric de Menorca.
Ja d’adolescent, gràcies als meus professors de l’institut, sobretot en Miquel Pons, vaig descobrir la història de Menorca i la vaig poder relacionar amb el paisatge que coneixia. Per mi l’arqueologia i la història de Menorca són part d’aquest paisatge, per això m’agradaven tant. De fet no relacionava l’arqueologia amb temples, mòmies i piràmides, sinó amb taules, talaiots i navetes.
I fins avui amb aquesta passió. Has dirigit i participat en multitud de projectes arqueològics tant de camp com de recerca a l’illa i fora d’ella, quines etapes destacaries de la teva carrera professional fins avui?
De fet, fora de l’illa van ser participacions de caràcter formatiu, la meva carrera professional l’he desenvolupada bàsicament a Menorca, amb alguns treballs puntuals a Barcelona, Mallorca i Eivissa.
Sobretot de la meva carrera destacaria tres etapes, una primera va ser l’estada al Museu Arqueològic de Son Fornés (Montuïri) on vaig compaginar la recepció de visitants amb la formació com a antropòloga física amb la Dra. Cristina Rihuete, directora del museu. Els coneixements adquirits em van permetre aconseguir el meu primer treball a Menorca, com arqueòloga especialitzada en antropologia. Es tractava de participar en l’excavació i estudi d’una necròpolis islàmica que va aparèixer al 2005 durant les obres d’ampliació del polígon industrial de Maó.
Una segona etapa força important per mi va ser quan vaig treballar per l’empresa Patrimoni Arqueològic i Cultural SL, vaig començar al 2007 i a poc a poc vaig anar assolint responsabilitat fins que a finals del 2011 va haver de tancar per la crisis. Aquells van ser un anys molt bons, on vaig aprendre molt. No només d’arqueologia sinó de com funciona el món de l’empresa i el de les obres públiques i privades.
Finalment, vull pensar que ara també estic en una etapa important, continuo excavant, fent treball de laboratori i vigilant obres públiques i privades que en fan a l’entorn de jaciments arqueològics. Però he obert nous camins professionals centrats en la difusió, l’objectiu és difondre l’historia i l’arqueologia de Menorca mitjançant la didàctica i el turisme arqueològic.
La riquesa arqueològica i patrimonial de Menorca és molt reconeguda i són moltes les entitats i professionals que acudeixen a l’Illa per dur a terme accions arqueològiques amb finalitat pedagògica, pràctica o de recerca, per exemple la Universitat Autònoma de Barcelona o la Universitat Americana de Boston, entre unes altres. Consideres que en els últims anys la preocupació i interès pel Patrimoni Arqueològic i Cultural ha augmentat tant social com institucionalment? I, a quin nivell destaca més?
No hi ha dubte que hi ha una major sensibilitat social envers a la necessitat de protegir i conèixer el patrimoni històric de Menorca, però crec que encara queda molt per fer. Es cert que no tinc dades objectives però la meva percepció és que aquella gent que ja estava sensibilitzada hi està encara més, però a peu de carrer sents xerrar poc del patrimoni i costa que el conjunt de la societat menorquina se’l sent seu, s’interessi per conèixer-lo i el protegeix-hi.
En canvi, és cert que cada cop hi ha més centres d’investigació forans interessats a treballar i investigar a Menorca, no només les universitats que deies tu, sinó també per exemple la Universitat d’Alacant i el CSIC. Des del meu punt de vista, aquest interès és força important i s’han d’incentivar les relacions entre aquestes institucions que aporten metodologies d’estudi innovadores i la comunitat arqueològica local que pot aportar coneixement de primera mà de la realitat arqueològica i social de l’illa.
A nivell formatiu per als professionals i interessats més profundament en l’arqueologia es pot comprovar com en els últims anys ha augmentat l’oferta d’estudis universitaris propis i gaudeix de gran popularitat com a sortida professional. També a Menorca s’han dut a terme accions formatives, com la recent en la qual eres professora organitzada per la Universitat Internacional de Menorca Illa del Rei (UIMIR), o la segona edició del Congrés Internacional de Bones Pràctiques en Patrimoni Mundial que se celebrarà en 2015. Realment és molt positiu però, què opines sobre aquest tema? Novetat, moda, real interès, augment de les sortides professionals en Arqueologia….
Vols dir que gaudeix de gran popularitat com a sortida laboral? No sabria que dir-te la percepció és que tot i l’interès en l’arqueologia els estudiants s’acaben decantant per estudis amb més sortida laboral. Tot i que jo no em puc queixar, hi ha molta desocupació en la nostra professió i molta gent després d’uns anys de treball precari acaba abandonant.
Quan a la formació que comentaves no hi ha dubte que ve a millorar la capacitació dels professionals i a obrir nous escenaris de feina, com el turisme arqueològic. Però per mi el turisme arqueològic ha de ser un pilar més de l’arqueologia a l’illa, però no pot ser l’únic. No hi ha difusió, ni per tant turisme arqueològic, sense investigació.
I tant. Al sector d’humanitat i ciències socials ens mou molt el romanticisme però és veritat que, malauradament, el món laboral és una realitat molt dura ara mateix. En els últims anys des d’instàncies internacionals, principalment no governamentals, s’incideix en la inclusió de la cultura en les estratègies de desenvolupament sostenible i el Turisme Cultural és un dels aspectes esmentats sobre aquest tema. En el projecte “Menorca Arqueològica”, del que formes part, l’aproximació a l’arqueologia s’enfoca principalment des del turisme, com treballeu i com és la vostra experiència fins avui?
Crec que el primer que hem de tenir en compte és que es tracta d’un projecte d’autoocupació que ve a complementar les nostres altres feines d’arqueologia. I que, a part de ser rendible, busca trobar un canal de difusió dels resultats de les nostres investigacions arqueològiques.
El que pretenem es donar a conèixer la història i la societat menorquina mitjançant l’arqueologia i el territori. Anem a recollir els turistes i els portem en grups d’un màxim de 8 persones a descobrir l’illa de jaciment, en jaciment. Hem dividit les activitats en tres apartats, un de passejades, generalment de dues hores, i on anem descobrint tranquil•lament un o dos jaciments arqueològics.
Un segon són caminades que mesclen senderisme i arqueologia, unim dos o més jaciments arqueològics aprofitant camins i caminois, és la millor manera de mostrar el territori.
I finalment, tenim l’arqueologia a la carta, en aquest cas visitem diversos jaciments en una furgoneta de 9 places. Però l’itinerari va canviant en funció del lloc de recollida dels clients i les seves necessitats i inquietuds. D’aquesta manera evitem fer grans trajectes i visitar els elements més propers a l’allotjament dels nostres clients.
Avui per avui no podem dir que la nostra aventura hagi estat un èxit, però a poc a poc anem augmentant el número de clients i corregint errors. Però encara estem en fase d’aprenentatge!
És un projecte magnífic i molt interessant! Menorca és una illa que compta amb un gran treball realitzat en matèria de Patrimoni Arqueològic i Cultural i ara mateix és una prioritat la consecució de la Declaració de Patrimoni Mundial per la UNESCO a la Menorca Talaiòtica la candidatura de la qual es compon de 31 monuments. Processos com aquesta candidatura suposen un gran esforç i treball de planificació i gestió arqueològica i patrimonial per arribar a la meta fixada, aconseguir la Declaració, parla’ns una mica sobre els aspectes més importants d’aquesta candidatura i la seva importància per al territori i el seu patrimoni?
Bé, no crec que sigui la persona més indicada per respondre aquesta pregunta, però arran del que tu deies, a Menorca s’ha treballat força en matèria de Patrimoni, molt més que altres indrets propers com pot ser Mallorca, però encara queda molt per fer.
Quan a la candidatura a Patrimoni Mundial, crec que si s’aconsegueix serà una molt bona oportunitat per a l’estudi, la protecció i la difusió del nostre patrimoni arqueològic. Però també crec que caldrà una molt bona gestió i un pla de treball a llarg termini i amb el recursos suficients per poder treure un profit social d’aquesta declaració. La declaració no ve acompanyada de finançament i de turistes culturals en massa, sinó de deures i obligacions vers al patrimoni que s’han de complir. Potser si que és la gallina dels ous d’or, però si no se la cuida i alimenta, morirà.
Se’ns queden moltes coses en el tinter sobre les quals podríem parlar però així també deixem la porta oberta a properes converses. Per acabar, i com sempre preguntem donat el caràcter purament digital de Art-Xipèlag, què opines sobre el paper de les noves tecnologies i Internet en Cultura i més concretament en Turisme Cultural que és el teu àmbit d’actuació?
Començarem sent pragmàtics, no hi ha dubte que les noves tecnologies són una eina primordial avui en dia per donar-se a conèixer i aconseguir clients. Són un aparador, però un aparador potser massa atapeït on hem de saber posicionar-nos i destacar.
Pel Turisme Cultural i sobretot per l’arqueològic hi veig una molt bona oportunitat per complementar les visites als jaciments. Es poden reproduir espais, eines i situacions mitjançant reconstruccions tridimensionals, realitat augmentada i, possiblement, moltes altres tecnologies que desconec.
I tant Elena, hi ha moltes oportunitats a desenvolupar. Nosaltres continuarem fent feina per tal de donar difusió a tota la Cultura de les Illes que, com es pot comprovar, hi ha moltíssima!
Gràcies Elena, esperem poder tornar a parlar. Ha estat un plaer.
I a tots els lectors i lectores informar que poden accedir a la fitxa bàsica de “Menorca Arqueológica” al Directori Cultural d’Art-Xipèlag fent click aquí.
Fins la propera conversa!
