“La cultura ha de ser considerada en gran, no com un simple mitjà per aconseguir certes finalitats, sinó com la seva mateixa base social” (Amartya Sen, Premi Nobel d’Economia 1998)
Per aquells que creuen fermament en el valor i paper de la Cultura com a sector base del desenvolupament no hi ha gens més reconfortant i satisfactori com xerrar i conèixer a persones lliurades, treballadores, implicades i sabedores d’aquest valor. Avui tenim el plaer de conversar amb Elisenda Belda (Gestora i Investigadora Cultural) que bé ens pot parlar sobre Cultura i Desenvolupament amb majúscules i dels grans valors i impactes que té la cultura en tota societat, tant directa com transversalment.
Elisenda, com a professional al món de la cultura has treballat i col·laborat en multitud de projectes des de l’àmbit més local a l’internacional. Parla’ns una mica sobre la teva trajectòria.
De la meva trajectòria, puc dir-te que he tingut la sort de poder treballar a l’administració pública, en empreses privades i també en el tercer sector, com ara. I d’altra banda, he tingut l’oportunitat de treballar i de seguir fent-ho, en tres aspectes de la gestió cultural que m’interessen molt: la gestió (pura i dura), la formació dels professionals de la cultura i la recerca-acció. Crec que poder tocar totes aquestes vessants, m’ha permès una visió bastant global del tema amb el que treballo, tot i que com sabem tots “la cultura és una llarga conversa”, com deia en Arjun Appadurai i canvia constantment.
Finalment he volgut sempre treballar un eix transversal com és la cooperació, sobretot la internacional i he pogut conèixer moltes realitats, maneres de treballar, contextos, professionals, llocs,… que m’han enriquit enormement, no només per a la feina, sinó a nivell personal. Després de molts anys tinc amics que els he conegut fent projectes junts i això no té preu. Se que sonarà a tòpic però és la realitat. S0rtir, veure què fan i com treballen altres professionals, conèixer pel què passen, a vegades situacions d’extrema violència, arriscant la seva pròpia vida per intentar canviar una mica aquest món, fa que relativitzis molt més la teva realitat i que agraeixi constantment el que tenim.
Actualment estic molt contenta de poder participar d’un projecte com és ConArte Internacional, que l’hem creat unes quantes professionals dones des de la societat civil.
A nivell més local destaca la teva etapa com a gerent del Pla d’Excel·lència Turística d’Eivissa. Què destaques d’aquest període professional i com veus l’estat actual dels assoliments aconseguits durant la teva etapa?
Quan una mira enrere sempre pensa que vam deixar de fer coses o que algunes podrien haurien pogut fer-se millor, però en general el balanç és positiu com així va demostrar l’auditoria externa que voluntàriament vam demanar que es fes una vegada acabat el Pla i que va donar peu a demanar que a partir d’aquell moment tots els plans d’excel·lència tinguessin una auditoria.
Amb el Pla es va donar un impuls important a la ciutat pel que fa a la seva difusió com a ciutat Patrimoni de la Humanitat; a destacar la seva creativitat per l’enorme quantitat de gent creativa que té i sobretot a deixar una ciutat més preparada per a la recepció de visitants.
Passats els anys hi ha coses que segueixen vigents com la senyalització turística de la ciutat, les visites teatralitzades, les activitats a la platja per a persones amb discapacitats …però és una llàstima veure com projectes que va costar d’arrancar i que després només era qüestió de mantenir han estat aparcats per manca de gestió i/o per canvis polítics. Els bons projectes i les bones iniciatives no haurien d’estar sotmesos a la política, no parlo només de projectes culturals, sinó projectes de ciutat. Cal tenir previsió, planificació i visió més enllà del que passi en els equips de govern, o pel contrari no hi haurà sostenibilitat ni canvis importants que puguem gaudir la ciutadania.
Atès que la Declaració de Patrimoni de la Humanitat és de màxima importància, com veus aquesta declaració actualment i l’emplaçament de la UNESCO per a l’any 2015 de presentar un pla de gestió dels béns declarats?
És fonamental que es faci un pla de gestió, perquè obliga a les administracions públiques a desenvolupar una ruta que vagi més enllà de les legislatures com parlàvem fa un moment. I és important que es faci amb la participació dels professionals oportuns, perquè ells coneixen millor que ningú com cal planificar i gestionar els bens patrimonials. Espero que així sigui també a Eivissa.
També formes part de la ‘Fundación Madre África’ en projectes com l’exposició ‘Art per a construir escoles’, una iniciativa realment bonica. Explica’ns, en què es centra l’entitat i els seus projectes?
Si, és una iniciativa fantàstica. La Fundació va néixer al voltant de pares que tenien nens adoptats a països africans, d’aquí el nom.
Amb aquesta exposició, que tindrà una segona edició abans que acabi aquest any, esperam, volem aconseguir diverses coses. Per un costat i el principal, recaptar fons econòmics per tal de poder ajudar a construir escoles a Etiòpia, doncs degut als governs dels altres països amb els que cooperem ara és totalment impossible. Establim acords amb les autoritats locals que cedeixen el terreny, nosaltres construïm l’escola i el govern posa el professorat. D’aquesta manera, cooperant i no subsidiant, garantim la continuïtat de l’escola una vegada feta la nostra aportació. Anem fent seguiments de manera periòdica i una visita in situ cada any. Aquest curs escolar, hem començat un menjador dins l’escola, per garantir que els nens i nenes com a mínim mengin una vegada al dia, i durant la setmana garantim que mengin proteïnes a través de llet i ous. Ous que venen de la cooperativa que hem fet amb algunes mares de l’escola. Elles tenen l’obligació de donar una quantitat diària a l’escola i l’altra s’autogestionen elles mateixes i obtenir així una font d’ingressos important.
Per l’altra, volem transmetre una altra imatge d’Etiòpia, sempre lligada per desgràcia a la fam i la desnutrició. Etiòpia és un país que creix de manera constant, vol fugir de les guerres que l’envolten, mirant endavant i construint un bon futur. Els seus artistes són d’una diversitat i una riquesa increïbles i portar una petita part d’aquest món aquí és tot un luxe per a nosaltres. L’exposició va tenir molt bona acollida es van vendre molts originals i moltíssimes reproduccions, així que aviat presentarem la segona edició!
Entrem ara en la teva etapa més actual i internacional amb l’entitat ‘ConArte Internacional’ de la qual formes part i de la qual, com a introducció, direm que busca potenciar les habilitats creatives, la interculturalitat, el desenvolupament social i la pau a través de la cultura i l’art en un context tan important com és l’escola. Però millor et deixem a tu que ens expliquis amb més detall què és ConArte Internacional, què està duent a terme i quina és la teva funció en la mateixa.
ConArte Internacional és una entitat sense afany de lucre, nascuda de la mà de la Càtedra Unesco de Polítiques Culturals i Cooperació de la Universitat de Girona (UdG) i una entitat germana a Mèxic amb el mateix nom, ConArte (Consorcio Arte y Escuela), i amb dos padrins molt importants, el Festival de Música de Torroella de Montgrí i el Festival de Teatre Temporada Alta.
Com bé dius, pretenem posar en diàleg dos mons que treballen massa en paral·lel i que estableixen molt pocs ponts, l’educació i la cultura. Volem per un costat, tot i que ja està més que demostrada la capacitat educativa de les arts respecte als altres aprenentatges a l’escola: a nivell cognitiu, social, emocional, d’autoestima,…i volem que els artistes entrin a l’aula i treballin de la mà dels mestres especialistes, amb els nens. Això els fa tocar amb la realitat que viuen els nens i els hi suposo reptes importants. Finalment volem que els resultats puguin ser visibles en festivals de prestigi com són els festivals padrins que tenim, fent que aquesta vegada siguin els nens els protagonistes.
El lligam amb la Càtedra UNESCO ens està permetent sistematitzar, analitzar i generar coneixement dels processos i dels aprenentatges que es van fent. Així podrem tancar el cercle que va des de l’escola a la universitat amb els estudiants que volen ser educadors.
Aviat penjarem un vídeo d’uns minuts que a través d’un projecte pilot que vam iniciar el curs passat en una escola de l’Estartit, es veu clarament el que fem i els resultats que s’obtenen, no només en els nens, sinó també en tota la comunitat educativa, els mestres de l’escola, els pares i per extensió al municipi.
La meva funció dins l’entitat és la direcció, som la Directora.
I és que l’Art i la Cultura poden arribar a moure muntanyes amb bons projectes. Consideres que s’estan duent a terme bons projectes en l’actualitat a Balears que posin l’accent en Cultura, Art i les seves transversalitats (Turisme, Medi Ambient, Educació, etc..)?
Segur que n’hi ha, però per desgràcia massa desconeguts. En turisme en conec algun i en medi ambient també però no en educació. Seria molt important per a mi personalment saber d’aquests projectes, així que convido ja des d’aquí a fer-nos-ho saber a tots els que estiguin interessats a compartir les seves experiències en aquest sentit.
A Eivissa ben aviat hi ha prevista una reunió amb professionals interessats en el que fem a ConArte, per tal de veure les possibilitats d’engegar processos semblants aquí. Amb la tensa situació de l’educació a les nostres illes, i per la poc afortunada llei del Govern Central, ara més que mai hi ha necessitat de desenvolupar aquest tipus d’iniciatives a l’escola, estic segura que hi haurà equips pedagògics interessats en començar projectes com el que hem anomenat “Planters” a les comarques de Girona i que ja són una realitat gràcies al compromís dels centres, dels responsables polítics locals i dels patrocinadors que creuen en el que fem.
I per acabar, com a norma de la ‘casa’, atès que Art-Xipèlag és una plataforma cultural purament digital donant els seus primers passos en aquest món infoxicat i multipantalla com és Internet, quina opinió tens sobre Cultura i àmbit digital?
Em sembla que ara mateix és una relació indissociable, gràcies a plataformes com la vostra coneixem moltes coses i el món cultural i artístic, per molts motius (promoció, màrqueting, estratègia, comunicació, formació,…), no pot deslligar-se, sinó tot el contrari, usar al màxim tot el que el món digital ens ofereix. El que passa és que tot va tan ràpid, que francament costa estar al dia de tantes plataformes, aplicacions, …com a mínim per a mi, que sempre he estat autodidacta en el tema. I com bé dius, patim d’una gran infoxicació, així que entenc que el repte està en saber usar el temps triant allò que ens serà realment d’utilitat.
Elisenda, ha estat un veritable plaer parlar una estona amb tu i conèixer una mica més aquests projectes tant interessants i ajudar a incidir en la importància i valor de la Cultura per al desenvolupament social.
Gràcies i fins prest!
Gràcies a vosaltres, per a mi també ha estat un plaer!
