Avui conversam amb Esperança Camps i Barber, Consellera de Participació, Transparència i Cultura, que ens parla dels seus projectes
Consellera la gent està a l’expectativa, volen saber quins canvis introduireu als organismes culturals. Ens agradaria que ens expliques com s’organitzarà la conselleria a partir d’ara.
El primer que estam fent – d’ençà que hem arribat a la conselleria – és tapar forats. Hi Havia unes quantes coses molt urgents que s’havien de fer i si no les fèiem, hagués estat un estat una mica dramàtic. De moment no ens ha donat temps a molt més que prendre les primeres mides urgents d’organització, ubicació, personal.
A partir d’ara el que hem de fer és intentar administrar cada cèntim que els ciutadans posaran a les nostres mans de la millor manera possible. De forma equitativa i tan justa com sigui possible, perquè sabem que hi ha molta gent que està esperant molt de nosaltres.
Durant aquests quatre anys passats la gent no ha deixat d’escriure, de fer teatre, de pintar, de produir obres. Els creadors afortunadament hi són, i potser amb més força que abans. Normalment enfront de les dificultats els intel·lectuals s’hi creixen, l’esperit és més lliure a l’hora de crear. Tenim molts bons creadors a les Illes Balears i des de la Conselleria el primer que volem fer impulsar les seves obres en totes les modalitats.
Ens agrada parlar de cultures, no de cultura en singular. Sabem que hi ha molta gent que espera, però també sabem que tindrem un pressupost molt restringit i amb aquest pressupost farem tot el que podrem.
La Direcció General de Cultura és evidentment que hi ha de ser. És més, ha de ser el pol sobre el qual pivotin totes les polítiques culturals que volem fer. Hi ha també la Direcció General de Política Lingüística que és molt important. Per nosaltres és un dels pilars fonamentals de la Conselleria, per què durant aquests darrers quatre anys les polítiques lingüístiques havien desaparegut. Fins i tot s’havien modificat lleis per minorar la llengua, com ara els requisits pels funcionaris. La presència del català a totes les institucions i al carrer és fonamental, per tant el que hem de fer és tornar a les polítiques de normalització lingüística. Estem remuntant una Direcció General que estava assolada.
Pel que fa a l’Institut d’Estudis Baleàrics s’ha de repensar tot. El fet que hàgim tornat a entrar a l’Institut Ramon Llull ens obliga també a aquest replantejament de l’IEB. Realment encara no hem entrat oficialment, estam en el procés formal, malgrat que personalment hem fet tots els contactes i les gestions pertinents. Ens han rebut magníficament, estan encantats que hi tornem a ser-hi. Ens hem entrevistat amb el Conseller de Cultura i amb el director de l’Institut Ramon Llull. Les decisions estan preses, però per les qüestions burocràtiques – estam al mes d’agost – i encara trigarem uns dies.
L’Institut Ramon Llull serveix per promocionar la cultura en majúscules a l’exterior, fora del domini lingüístic del català. Les Illes Balears aprofitaran aquest canal de sortida cap a l’exterior. Però una de les coses que hem implementat amb la Conselleria de Cultura de Catalunya és que, a més a més, nosaltres també estarem presents com Govern a dos organismes que també funcionen molt bé, l’un és la Institució de les Lletres Catalanes i l’altre és l’Institut de les Industries Culturals. Aquests dos organismes serveixen per promoure i difondre dintre de l’àmbit lingüístic català.
Això és una de les demandes que ens varen fer els creadors d’aquí quan vam anunciar que entraven al Ramon Llull, que és una decisió de Govern. Més institucional, de presència. Ens van dir: està molt bé sortir a l’estranger però on tenim el nostre mercat natural és dins l’àmbit lingüístic, entre les illes, a Catalunya i al País Valencià. Com que això l’Institut Ramon Llull no ho fa i sí que ho fan la Institució de les Lletres Catalanes, que ho fa molt bé, ara hi serem de forma oficial malgrat que abans els autors illencs tenien presencia de forma extraoficial. L’Institut d’Indústries Culturals el mateix, però referit a cantants, músics, audiovisuals, i a les empreses de gestió cultural en general. Tot això tindrà ara un altre mercat de sortida, que no només es pugui treballar aquí sinó que tenguin tots un mercat molt més ample.
Això clar serà gestionat pel que ara és l’IEB. L’IEB serà una espècie d’institut d’indústries culturals de Catalunya.
L’actual director té com encomana repensar les funcions del l’IEB. L’IEB tampoc ha de ser una editorial de catàlegs, les editorials tenen dret d’existir, no és la seva feina. Si s’ha d’editar un llibre, sortirà a concurs per què ho faci una editorial. Els que han de fer les feines són els professionals, nosaltres només hem d’ajudar-los i gestionar, no substituir-los.
La gent té dret a rebre ajuts del Govern, però sempre i quan estiguin justificats. A jo em preocupa molt el tema dels doblers, som molt fan de lo públic, que és fonamental. Cada cèntim ha d’estar justificat, per què són els imposts dels ciutadans i a ells els costa molta feina pagar-los. Pensar que es paguin subvencions injustificades amb els doblers públics és per jo impensable.
Consellera, quin desenvolupament tindrà la Llei de Mecenatge?
S’haurà de desenvolupar. L’haurem d’estudiar per què no és gaire perfecta. No és una prioritat per ara perquè tenim tots aquests fronts oberts, i fins que hàgim posat ordre no podrem centrar-nos en altres problemes que també són importants, però que hauran d’esperar encara una mica. Hi ha grans institucions a les Illes Balears que probablement podran funcionar millor amb aquesta Llei, sobretot les que han de menester grans quantitats per funcionar.
Hi haurà ajuts a la creació?
Els ajuts hi seran en funció que tinguem pressupost. Ara ja estic parlant en termes d’economia de guerra. El pressupost del 2015 està liquidat, i hem de fer els pressuposts de l’any 2016, que seran molt restrictius. El finançament de la Comunitat Autònoma és absolutament injust i la Consellera d’Hisenda reclama el que ens toca. Però Madrid i Montoro passen absolutament de nosaltres i encara ens aixafen amb la impossibilitat d’augmentar el dèficit. En conseqüència de tot això el pressupost serà molt restrictiu, i amb el que tinguem serà amb el que treballarem les idees que hi són.
Les arts plàstiques, el teatre, la música necessiten un impuls institucional, però no perquè s’acostumin a viure a costa dels ciutadans – dels contribuents – necessiten un primer impuls per començar a treballar i després, a poc a poc, s’han d’autofinançar. A vegades no només un impuls econòmic. Haurem de cercar molta imaginació per donar un impuls que no sigui econòmic, però que doni visibilitat, ressò, possibilitats d’intercanvi d’experiències i coneixements amb altres grups de les altres illes i de fora les illes. Com que no hi haurà doblers haurem de posar molta imaginació, coses farem.
D’ençà que hem arribat estam parlant també amb molts representants i gent de tots els sectors, per veure quines són les seves necessitats i que els hi podem oferir, que és poquet de moment. Feina, imaginació i explotar els recursos bé i barats.
Quin paper han de jugar a la política de la conselleria les associacions professionals dels diferents sectors de la cultura?
Nosaltres tots sols no podem prendre decisions, per què nosaltres no sabem de tot. Els que estam aquí, cadascú ve d’un sector, i no podem dominar els problemes de tots els sectors. Ha d’haver-hi un intercanvi constant. Per tant és importantíssima la col·laboració, la radiografia tema per tema. De l’intercanvi constat arriba el coneixement.
No sé fins a quin punt ens han d’influir aquestes demandes, però segur que les hem d’escoltar. Si la gent vol anar cap a una banda, per què l’hem d’obligar a anar en una direcció que no és la que ells volen? Quan una cosa no és visible no existeix, si la gent no sap és com si no existís. Per tant els hem de donar visibilitat.
Què hi ha d’aquest Consell de les Arts? En què consisteix? En quin model esteu pensant? Com es coordina això amb els Consells Insulars?
Nosaltres de Consell de les Arts n’hem parlat poc, més aviat hem parlat de Consell de la Cultura. Més en general, perquè pensem que el que és millor no és tant de consells sectorials, no són operatius per treballar. Ho interpretem d’una manera molt més ampli. Estam treballant, no li puc dir res concret per què encara estam tapant molts de forats en la nostra gestió de cada dia, i no ens permet encara pensar a llarg termini.
Evidentment el Consell de la Cultura hi ha de ser, per escoltar a la gent, per saber el món de la cultura com respira. Nosaltres som persones del carrer que escoltem a tothom, però també necessitem conèixer les opinions dels professionals. Saber el que volen. Fa deu anys no es parlava de temes com els audiovisuals o d’altres, i això ens ajuda a posar-nos al dia.
El Consell de la Cultura ha de ser una mena de consell assessor, un observatori que ens indiqui cap on va tot i cap a on han d’anar les ajudes. Quines són les nostres prioritats. Ja li dic, no hi ha res escrit, és tot encara molt teòric. Jo sé que voldríeu respostes molt concretes però no em vull posar a teoritzar ni tirar pilotes fora.
Vostès fan moltes feines i moltes reflexions molt positives, però nosaltres encara per no tenir no tenim ni personal, no tenim serveis jurídics, els directors generals són a un altra seu per què aquí no hi caben… El personal que vostè ha vist és de turisme!
Jo m’he mirat els números i no puc fer volar coloms. M’agrada tocar de peus en terra. No val la pena vendre fum. Donar idees és absurd, quan anem fent coses se sabrà, i quan hàgim de tocar una porta per demanar opinió ho farem perquè no pensem prendre cap decisió així com així.
Què pensa la consellera de la implementació dels codis de bones pràctiques de les diferents professions del món de la cultura? Els artistes plàstics, els gestors culturals, els escriptors, els comissaris, etc.
Nosaltres ara estam a una conselleria que es diu participació i transparència. Això ara no té per què continuar passant. Ja ho he dit abans, hem de vigilar perquè l’administració no substitueixi els professionals, i dins les nostres possibilitats econòmiques farem que quan algú faci una feina la cobri.
Moltes respostes encara no les puc donar, i com no puc donar-les no les don. La millor manera serà fer i no parlar.
Què en pensa la consellera de plataformes digitals de la cultura com ara la nostra?
Sense lloc a dubte el món digital és el futur a qualsevol camp. També dins la cultura ha de jugar un paper molt important.
Moltes gràcies i molta sort!
Una conversa amb Esperança Camps i Barber, Consellera de Participació, Transparència i Cultura
