Artxipèlag

Observatori de la Cultura de les Illes Balears
Mallorca - Menorca - Eivissa - Formentera

Una conversa amb Fanny Tur, arxivera, historiadora, bibliotecària i activista política de la cultura

Fanny Tur Riera

Avui conversam amb na Fanny Tur, historiadora, bibliotecària, arxivera i política. Un dels caps més valuosos de la intel·lectualitat eivissenca dels darrers anys

Fanny com comences la teva carrera en temes culturals?

Jo vaig començar amb el tema dels llibres, és a dir, de les biblioteques. El 1985 vaig acabar la carrera i l’any 1986 l’Ajuntament d’Eivissa va treure a concurs la plaça d’arxivera-bibliotecària.  L’arxiu històric estava sense arxiver d’ençà que va morir Mossèn Isidor Macabich. El febrer de 1987 vaig fer les oposicions, malgrat que jo llavors volia ser professora d’institut, però va sortir aquesta oportunitat i vaig pensar que mentre em preparava les oposicions d’Institut, sempre podia tenir aquesta altra feina. Vaig pensar a fer la prova

Què havies estudiat?

Història. Jo havia estudiat la carrera de Filosofia i Lletres a Còrdova. Ja he dit que tenia ganes de ser professora d’institut – d’aquells de quan les competències estaven a Madrid i et podien enviar a qualsevol racó del territori de l’estat espanyol- però em vaig presentar a les oposicions de la plaça d’arxivera, i després de tres mesos estudiant vaig aprovar. Això ja em va fermar a Eivissa.

Record que em varen dir: aquí està l’arxiu. Eren caixes, caixes i més caixes pels passadissos de l’antic edifici de l’Ajuntament. Record que la gent quan anava a “Vies i Obres” a demanar una llicència passaven per damunt. Biblioteca directament no n’hi havia. O sigui que la feina era classificar l’arxiu i muntar la biblioteca. Estava jo tota sola.  La biblioteca es va inaugurar en novembre. El dia set de novembre – casualment el dia que va néixer Albert Camus –  del 88 i el juny del 89 es va inaugurar l’Arxiu Històric. Vull dir les actuals instal·lacions estables, donat que  l’arxiu té més de 800 anys! En ambdós casos l’Alcalde era n’Enrique Mayans

Quant de temps vares estar amb l’arxiu vell a l’antic edifici del Convent?

Allí vàrem estar primer mentre es feien les obres a la saleta del passadís on teníem la primera seu.  Mentre arreglaven una sala i ens donaven un altre, allí vàrem estar des del 87 que es va inaugurar al 89. I així fins al 2006 que ens vàrem traslladar a la seu definitiva de Can Botino tot i que es va inaugurar formalment poc després.

O sigui que el trasllat a Can Botino va ser molt després

De fet l’edifici de Can Botino – o Can Montero – es va comprar essent jo consellera de cultura, a mitges, Ajuntament-Consell, i ja es va posar una clàusula al conveni de compra per justificar que el Consell pagava la meitat d’un equipament municipal, per qué allí havia d’haver-hi l’Arxiu Històric d’Eivissa.  L’Arxiu Històric d’Eivissa, malgrat que és de titularitat municipal, té la documentació històrica tant d’Eivissa com de Formentera. És a dir, que és l’arxiu històric de les Illes d’Eivissa i Formentera. Des del 2006, malgrat que la inauguració oficial va ser el 2009, l’Arxiu està a la nova seu de Can Botino

Com ha estat el procés de posar en marxa Can Botino, el trasllat. Una bogeria?

De tot. Ha estat molt intens però molt interesant. Reconec que quan vaig començar era un recien llicenciada, i clar, quan em varen donar aquells munts de papers i em vaig trobar que el meu espai de treball era l’ampit d’una finestra! Em recolzava allí i allà estava amb sos papers. Sortia plena de puces, i de pols, …allà estava ple de rates, de gats, de tot. Me’n record que una vegada, una al·lota que treballava a la Junta d’Andalusia, i que havia estudiat a Còrdova amb jo va venir per Eivissa de vacacions. Jo li vaig ensenyar un dia l’arxiu per a que em donés alguna idea,  i em va dir: “Olvidate!” això no ho arregla “ni D…..Val?”

Amb la inconsciència que dóna la ignorància i la joventut – jo estava tota sola, però xino xano. Era conscient que la plaça s’havia creat perquè feia molt d’anys que les associacions i les entitats culturals protestaven, per l’estat de l’Arxiu. En Joan Marí Cardona havia escrit articles denunciant l’estat d’abandonament de l’arxiu.

Així que el primer que vaig classificar va ser  la premsa, perquè era el més senzill i tenia més volum. Per llevar volum primer vàrem classificar l’hemeroteca. De fet, aquell any ja es va presentar l’inventari de l’hemeroteca. Llavors, a poc a poc, anar classificant com es podia. Comprant material d’arxiu i classificant.

La que era regidora de cultura en aquell moment – Maria Muntaner, una mestra jubilada – em va agafar i em va dur a veure els arxius de Mallorca, cosa que li agrairé tota la vida. Va tenir la pipella i la intel·ligència de dur-me que a formar-me a Mallorca. Em va dur a veure l’Arxiu del Regne de Mallorca, el del Consell de Mallorca, etc. Per descomptat que avui en dia encara – com a tots els arxius-  hi ha coses per documentar, però ara ja és una feina normal i continuada.

Llavors quan això ja estava més o manco encarrilat, havia la urgència d’inaugurar la biblioteca. Vila, sent la capital, era l’únic municipi que no tenia biblioteca publica. Això es va convertir en el més urgent. La segona prioritat.

Ja havien tancat l’antiga biblioteca de La Caixa?

No. La biblioteca de La Caixa encara estava oberta, però era d’una entitat bancaria que feia les funcions d’una institucional que no existia. Des dels anys trenta era l’única biblioteca que hi havia hagut a Eivissa. De fet, jo les oposicions, les vaig anar a estudiar a la biblioteca de La Caixa.

La nova Biblioteca pública la vàrem començar a un edifici municipal , que avui en dia es un   espai juvenil, al carrer Castella. Me’n record que en aquell edifici – sempre m’ha tocat compartir amb altres serveis – hi havia economia, imposts i la biblioteca. La lluita era veure qui es quedava la planta baixa que era el més gros. I va estar bé, perquè espectacularment sorpresa vaig aconseguir la planta baixa. Vaig obrir tota sola, des del primer dia hi havia tanta demanda que poc després, ja hi havia un auxiliar de biblioteca i un de l’arxiu. I a poc a poc.

Fa vint-i-cinc anys – quan s’inaugura l’Arxiu-  es complien 150 anys del naixement oficial de la fotografia. Amb aquest motiu vàrem començar a recollir fotografies per crear l’arxiu fotogràfic. Fou el principi d’alló que ara és l’Arxiu d’Imatge i So. Record que anava dependència per dependència a recollir les fotografies institucionals que hi havia: les que es feien quan venia algú, les d’obres a les obres, i així.

Una vegada un poeta – Jean Serra- em recordava que em va conèixer perquè, només obrir la Biblioteca, vaig cridar a tots els escriptors i investigadors eivissencs i els vaig demanar un exemplar de les seves obres perquè a la Biblioteca no les teníem i no hi havia pressupost per comprar-les. Tots varen respondre, tothom va venir amb la seva bosseta i amb els seus llibres, fins i tot el fill de Cosme Vidal Llàsser. Tots.

Eivissa és l’única Illa que no té una Biblioteca pública de l’Estat. Com està aquest tema?

Ho veig molt lluny. Crec que les coses estan tan endarrerides que passarà molt de temps a què Eivissa tingui la biblioteca estatal que li correspon, i que la Comunitat Autònoma hauria d’empènyer.

Fanny, tu també has estat política. Vares ser consellera de Medi Ambient i després de Cultura al Consell  d’Eivissa i has estat a càrrec de l’Institut Ramón Llull a les Illes. Com veus aquest seguit d’entrades i sortides de l’Institut Ramon Llull?

Si, vaig tenir la sort de ser anomenada directora adjunta de l’Institut Ramón Llull a la diguem, segona etapa. Ja s’havia produït una primera sortida de la Comunitat Autònoma de l’Institut a l’època Matas, quan per diversos motius, el govern va sortir de la institució. No només s’han de buscar les causes d’aquella ruptura a les Illes Balears, sinó que també fou per l’actitud de la Generalitat d’aquell moment. Seria massa fàcil pensar que els fets es produïren només pel canvi de govern que hi hagué el 2003.

Quin va ser el teu objectiu com a directora adjunta de l’Institut Ramon Llull a les Illes?

Aconseguir que la llengua i la cultura catalanes tinguessin el lloc que lis correspon al món, com una forma d’expressió de milions de persones, i que Balears tingués una veu a dins l’IRL. Ambdues coses es varen aconseguir parcialment, sobretot la segona. També treballàrem per aconseguir refermar els lligams entre les Illes i Catalunya i altres comunitats que tenen la nostra mateixa llengua fent un treball conjunt.

Com era això de “directora adjunta”?

L’existència de dos directors adjunts, un de Catalunya i l’altre de Baleares, havia quedat fixada als nous estatuts de l’IRL. Era un consorci integrat per les comunitats autònomes amb un pes decisori paritari. També fixaven l’existència de les seus de Palma i Barcelona

L’IRL fou un bon negoci per les Illes?

Un bon negoci no ho sé. El que és cert és que les Illes rebíem més del que aportàvem mitjançant els pressuposts

Quina importància va tenir l’IRL per a la cultura pròpia de les Illes?

La importància de l’IRL per a l’arxipèlag, no ha estat solament en relació amb el suport de la llengua i la cultura catalana, sinó també al que donàrem a la música, al teatre o a l’ensenyament universitari, entre altres arts.

Ja he dit abans que el balanç fiscal de les Balears respecte a l’IRL era molt beneficiós per nosaltres. En xifres el que govern balear rebia era més que no aportava. A més a més,  l’organisme a les Illes mai va treballar amb quotes ni límits. Allà on més s’ha perdut és en la projecció internacional de les arts visuals, la música o el teatre de les Balears. Els organismes actuals no tenen la capacitat econòmica ni els contactes internacionals que l’IRL ens aportava

Només a la meva etapa més de 300 artistes visuals de les Balears varen exposar en una cinquantena d’exposicions arreu del món.

I l’Institut d´Estudis Baleàrics?

Hi ha espai més que suficient per a la coexistència d’ambos organismes, sempre que es delimitin les seves competències. L’IEB, ara per ara, manca de capacitat per a la projecció exterior i les relacions internacionals que si tinguérem amb l’IRL.

Trobes que tornarem a entrar si hi ha un canvi de govern?

No ho sé. En tot cas s’haurà de fixar la nostra postura, d’una vegada per totes, i quina és la nostra relació amb les altres comunitats de cultura i llengua comú. Sigui dins o fora del IRL.

Fanny. Una darrera pregunta que fem a tots els nostres entrevistats. Quina és la teva postura davant els mitjans digitals com ara el nostre?

A la societat actual són imprescindibles. És el futur

Gràcies Fanny!

Gràcies a vosaltres.