Artxipèlag

Observatori de la Cultura de les Illes Balears
Mallorca - Menorca - Eivissa - Formentera

Una conversa amb Gilbert Herreyns

Una conversa amb Gilbert Herreyns

Avui entrevistem a Gilbert Herreyns (Brussel·les 1943) que està exposant a Pep Llabrès Art Contemporani de Palma

Hola Gilbert, tu vius a Eivissa, explica’ns com vas arribar a l’illa?

Primer vaig arribar a Formentera, després quan vaig conèixer a la meva segona dona l’any 1978 me’n vaig anar a viure a Eivissa

Quan tu vas arribar a Formentera ja eres pintor. Havies estudiat a Bèlgica no?

Sí, jo ja gairebé tenia 30 anys quan vaig arribar després d’haver estudiat Belles Arts a Brussel·les.

I com vas trobar el panorama artístic?

En realitat la meva arribada definitiva a les illes és a causa d’un galerista, Carl Van der Voort, col·leccionista americà que tenia una galeria bastant coneguda a Eivissa que va fundar a principi dels anys 60, i jo me’n vaig anar a veure’l i em va proposar en aquesta època una exposició i també com tenia un taller d’obra gràfica i jo ja dominava aquest camp em va proposar també treballar en el taller i és per això que vaig agafar les maletes i me’n vaig anar definitivament de Bèlgica. Jo era pintor i no tenia diners per viure aquí, si no hagués estat per l’oferiment de treball, no hauria pogut.

I vas treballar molts anys amb ell?

Cinc anys, especialment a l’estiu. Encara que tenia la galeria oberta tot l’any. Jo a Formentera vaig arribar en l’any 1972 i la meva primera exposició en la galeria va ser l’any 1973 i la segona l’any 1975 i a partir d’això treball amb Carl Van der Voort fins a l’any 1977.

Sala gran a l’exposició de Miquel Barceló

Què tal el mercat en aquesta època, es venien quadres?

Si, es venia, ell tenia moltes relacions, molts amics. Feia un bon treball com a galerista. Però del que jo vivia era del taller. Estava contractat per la galeria com a impressor per fer edicions de gràfica. Per cada exposició es feia una serigrafia i una edició de 500 ex. I també hi havia molts encàrrecs d’edicions d’altres artistes. S’editava molta obra gràfica en aquesta època.

És en aquesta època quan se celebrava la Biennal Eivissa Gràfic no?

Si, en aquesta època

La veritat és que va tenir molt èxit. Tots girem el cap a Eivissa quan aquí àdhuc era molt difícil engegar un esdeveniment d’aquestes característiques en la qual participaven molts artistes molt coneguts

Sí, perquè també estava la Galeria Ivan Spence i dues o tres més. Hi havia molt bon ambient. Els artistes com jo érem joves i la vida era molt barata i es podia viure del teu treball.

Quan va començar a canviar tot això Quan ell va tancar? Perquè ara ja no hi ha galeries que, diguem, formen part del panorama cultural de l’illa.

Ara ja hi ha poques galeries. De moment hi ha una mica de renovació però dirigit a l’art una mica fort, una mica dur. Per exemple hi ha una galeria nova, Lluna Vermella, que és propietat de Guy la Liberté, antic propietari del Cirque du Soleil i el que fa és vendre les seves obres, la seva col·lecció a altres col·leccionistes, no actuen com a galeries sinó com a tendes d’art. Un sistema molt diferent. El concepte de galerista ha canviat.

Fa uns anys he fet dues exposicions amb una galeria i es va vendre bé, no estava tan malament, però de sobte tot es va tancar, ningú s’atreveix una altra vegada, jo pens que hi ha oportunitats per a una bona galeria, encara que ara cal ser més oberts, treballar amb estrangers, saber idiomes …. Ningú s’atreveix. Sort que tenim alguns locals com Es Polvorí, la sala de Sa Nostra, el MACE, que ara funciona millor que abans. També els artistes ens hem unit en un grup, l’Eivissa Art Grup


Tu vas exposar fa poc en el MACE no?

Sí, fa ara un any. Molt content, vaig fer una exposició en la mateixa línia del que ara presenta en Pep Llabrés, més gran, més important quant a obres. És una mica una ruptura amb la pintura no, però és la primera vegada que exposava escultures, petites i una instal·lació gran. Ha estat gràcies a Elena, la directora, que em va dir que encara era massa jove per fer una monogràfica i em va proposar presentar un projecte totalment nou per al museu i em va donar gairebé dos anys per treballar-ho.

Aquestes escultures que ara presentes a Pep Llabrès, són per tu escultures? Objectes? A mi em recorden una mica a l’Art Povera, no sé si vas una mica per aquí quant a l’ús del material.

Si pot ser, no hi ha la voluntat. Jo ho diferenciï una mica perquè tinc una mica més de “escepticisme”, alguna cosa una mica més clàssica que a l’Art Povera que és més de trencar amb tot.

D’on ve la teva relació amb Fernando Gómez de la Cuesta, comissari de la teva exposició a Palma?

Ens vam conèixer quan comissària uns projectes amb la galeria ABBA de Palma al Ibiza Gran Hotel amb artistes eivissencs l’any 2010, estaven Carles Guasch, Michel Buades i uns altres i també va escriure el text de l’exposició. Després també descobrim que havia estat alumne de la meva dona en l’institut a Eivissa. Fou una casualitat, de vegades així es fan les relacions.

Segueixes tenint l’estudi a Formentera?

Sí, a El Pilar a la part sud. D’aquí vénen totes les fustes que he emprat per a aquesta exposició.

Creus que en els teus quadres conserves una mica de la “escola belga”, de la teva formació?

Ara ja després de tants anys no. En les meves primeres exposicions segur que sí.

Has tornat a Bèlgica com a artista, a exposar?

Si, sí. Tinc una galeria a Brussel·les que m’exposa cada tres anys, és l’únic fil que m’uneix professionalment a Bèlgica. Ja no tinc família allà, solament un amic i ja està. Fa ja molts anys que visc a les illes


Eivissa què tal avui dia? Com veus tu el panorama dels artistes que viuen a l’illa? Està tot molt dispers no?

Pens que és un moment difícil en un doble sentit no? A mi personalment no em va pitjor que en un altre lloc, perquè si no hi ha galeries, també estan els artistes que mantenim una relació propera, hi ha suport de la societat, poden visitar-te en el teu estudi. Ens reunim l’Eivissa Art Grup, també amb els escriptors que presenten i escriuen els textos dels catàlegs. A més per treballar és un lloc que té el seu encant, també a Formentera.

Curiosament pens que hi ha més gent jove que comença a venir una altra vegada, hi ha com una renovació. Potser no viuen del seu art, tenen altres possibilitats per sobreviure, jo pens que Eivissa no està més morta que en una altra èpoques. Comercialment a Mallorca potser hi ha més possibilitats posat que hi ha més galeries. Jo no em consider ja un estranger a Eivissa, ets d’on vius. En la nostra època veníem a les illes per complir un somni, el somni del Mediterrani, de la llibertat, de poder viure més tranquil. Bèlgica en els anys 70 era una societat molt estressada, jo era professor, impressor i pintava i havia de mantenir a una família, era horrible. I vaig tenir la possibilitat de venir aquí. Carl em pagava molt poc però podia aguantar, no treballava tot el dia, imprimia tres o quatre hores i després tenia la llibertat fantàstica de poder pintar. Així que la motivació de la gent que va venir de fora era molt diferent. Ara tot està més dirigit a fer diners


Parla-mos una mica d’aquests últims treballs teus

El denominador comú és el vegetal, en les pintures, en les escultures i en les xilografies

Quant temps fa que has començat a desenvolupar aquesta obra?

Les escultures fa dos anys i una mica més les pintures

I obra gràfica, segueixes fent?

Les xilografies són bastant recents. La idea era treballar sobre fustes tretes de la platja, trossos de barques i re treballar-les. I les imprimesc amb les mans, a la manera japonesa, perquè la fusta no és molt llisa i no puc passar màquines

Ens has dit que ara te’n vas a Venècia

Un amic venecià que m’ha aconseguit una galeria, tot molt precipitat. Portaré les obres que he exposat aquí i sort que a Eivissa tinc algunes més així que esper que tot surti bé.

Moltes gràcies Gilbert i esperem veure’t aviat de nou per aquí