Fins ara per aquest espai de conversa han passat professionals molt diversos que ens han parlat de Cultura i Art, des de la seva posició d’actors culturals i artístics implicats, motivats i actius dins els seus àmbits d’actuació. Hem pogut parlar sobre literatura, pintura, música, cultura tradicional popular i arqueologia, entre d’altres. Avui tornem a parlar d’arqueologia però a un altra illa de les nostres Balears i dins un paisatge cultural declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, la Serra de Tramuntana a Mallorca. Avui parlem sobre un projecte que neix al 2011, amb la intenció de recuperar i posar en valor la importància d’un jaciment amb molta història per contar i en perill. Conversem amb Jaume Deyà, codirector del jaciment arqueològic Almallutx.
Hola Jaume. D’ençà que l’any 2011 el vostre equip va començar amb el projecte, i després de 4 anys de treball, quins aspectes destacaríeu com a més importants a la vostra trajectòria?
Fa mal dir que seria el més important. Aquest projecte va néixer arrel de la urgència d’intervenir en unes restes arqueològiques excepcionals que perillaven de desaparèixer per la seva ubicació en el fons d’un embassament.
Aquesta troballa que començà sense un objectiu del tot definit a l’any 2011, més que documentar i salvar les restes localitzades al Gorg Blau, amb el pas del temps està obrint innumerables línies d’investigació que seran clau per a conèixer molt millor l’ocupació islàmica a Mallorca i el seu final, la conquesta.
Sort llavors que vau agafar força i començar el treball. Quantes persones formen part del Projecte?
La investigació està encapçalada per dos codirectors a més d’un gran nombre de professionals, com el medievalista Plàcid Pérez, el topògraf Josep Sunyer, estudiants d’arqueologia com Pere Rullan, Biel Llodrà i Maria Antònia Pizà. I tenim el suport d’altres especialistes com polinòlegs, biòlegs, antropòlegs, entre altres. A més d’innumerables voluntaris que participen amb la investigació activament. L’acollida social del projecte ens ha sorprès gratament.
Doncs compteu amb un aspecte molt important, el suport humà. La crisi econòmica ha estat un període de temps al qual la inversió en cultura ha caigut molt, i moltes iniciatives han cercat opcions de finançament alternatives en canals com el Crowdfunding. L’any passat vosaltres vau desenvolupar una campanya de micromecenatge a Verkami, amb un gran èxit gairebé duplicant la quantia que necessitàveu. Què va suposar per vosaltres?
La veritat és que en cap moment esperàvem tal èxit. La possibilitat de “convocar” un crowdfunding fou com un darrer recurs davant la necessitat d’aconseguir finançament urgent, ja que els dos primers anys totes les despeses de la investigació foren sufragades per les nostres butxaques. Tot i que sembli un tan poètic, personalment, veure que amb poc més de dos dies superàvem els 3.000€ i que 20 dies després – entre els diners recollits mitjançant la plataforma Verkami i altres donats en mà- triplicaven la quantitat sol•licitada, va ser per jo més valuós el suport rebut que els diners en si. Sentir que el teu treball està essent valorat no te preu.
Segur que va ser emocionant. Com bé heu comentat en algunes ocasions i hem pogut comprovar, el jaciment destaca per la seva complexitat i singularitat a l’illa. Quines troballes s’han descobert al jaciment que ens parlin una mica més sobre els seus habitants?
El jaciment cada dia ens sorprèn més, i això que ja duem quasi 4 anys treballant en ell. Estam parlant d’un autèntic entramat urbà intacte que ocupa unes 10 hectàrees de la superfície total, l’equivalent a unes 15 hectàrees de jaciment. A més, s’ha d’afegir a tot això dues maqbares (cementiri islàmic) i una mesquita. A banda de l’excepcionalitat de la seva superfície, estam parlant d’una de les restes musulmanes més ben conservades de les Balears i la més gran en superfície. Als voltants de la cultura islàmica, tenim una continuïtat cultural des del 2.000 aC fins a l’actualitat. Al mateix indret s’han documentat els poblats prehistòrics d’època naviforme i talaiòtica i els seus respectius llocs funeraris i religiosos, a més d’una vila romana. Els treballs d’exploració a kilòmetres a la redona, han donat també fruits molt importants. Per exemple s’han documentat desenes de nous jaciments com: refugis musulmans, una fortificació musulmana i la concentració de sis molins hidràulics d’origen andalusí a un mateix indret. Tot això ens evidencia la riquesa arqueològica de tot aquell entorn. Tota aquesta informació ens permetrà conèixer quina concepció i relació han mantingut les diferents cultures amb el mateix territori al llarg de la història.
Una meravella llavors. De nou molt emocionant! En aquest punt la relació entre Patrimoni Arqueològic, turisme i desenvolupament local és molt important en un marc d’equitat i sostenibilitat. Com enfoqueu i treballeu a Almallutx els múltiples impactes científics, socials, turístics i culturals del projecte?
Almallutx té molt de potencial a molts de camps; des del punt de vista científic i social crec que ja és prou evident, pel que pot suposar d’informació que se’n podrà extreure i valor cultural que pot aportar a la pròpia societat. Des del punt de vista turístic, sense dubte pot ser un gran atractiu pel fet de combinar el jaciment amb la declaració de la Serra de Tramuntana com Patrimoni de la Humanitat per l’UNESCO en la categoria de paisatge cultural. Que millor que la vall d’Almallutx per a poder entendre com l’acció de l’home ha anat modificant el paisatge que avui dia contemplem. A més, de la publicitat que se n’està fent del jaciment a fora de l’illa. Per la nostra sorpresa estam sortint a mitjans de comunicació estrangers, per exemple de Japó i Alemanya.
No ens estranya doncs el projecte ho mereix donada la seva importància i origen del projecte. I respecte a la societat autòctona i de l’entorn, quina és la relació, resposta i implicació amb el projecte?
En poques paraules dir que ens estam sentit molt valorats i arropats per un gran volum de persones. Em sorprèn molt anar pel carrer i que recurrentment la gent t’aturi per donar-te l’enhorabona i ànims, i quan et parlen del jaciment veure que ho senten com a seu. Crec que això respon prou bé a la pregunta.
I tant i vosaltres ho heu fet possible amb el vostre treball. Visites, campanyes d’excavació, enregistrament de documentals…. No atureu la vostra activitat i això és fantàstic! Quines accions i perspectives de futur teniu ara mateix per al desenvolupament del projecte (finançament, protecció, difusió…)?
Des de sempre un pilar bàsic del projecte ha estat la divulgació. Probablement té molt a veure amb el meu pas dins l’Escoltisme i la meva formació com a monitor de temps lliure. Sempre he tingut molt present que el fi últim de la investigació és la divulgació, cosa que sempre he considerat que ha mancat en gran mesura en el món de l’arqueologia, on sempre tot queda dins petits cercles.
La pròxima passa és la publicació d’un còmic sobre el jaciment il•lustrat per Bea Colom. Pel que fa al finançament, la veritat és que ho veiem molt negre a curt termini, tot i la gran repercussió mediàtica del jaciment tan a nivell nacional com internacional. Com hem dit abans la NHK Japonesa filmà un documental per a la UNESCO sobre el jaciment el 2012, i aquest mateix any una televisió Alemanya d’àmbit nacional és va desplaçar a Mallorca per filmar un altre documental.
Sens dubte un gran treball de difusió i comunicació tot i una llàstima la qüestió del finançament. Des del punt de vista del treball ja ens heu comentat el recolzament d’un bon grapat de professionals. Com afronteu i porteu a terme al vostre projecte la col•laboració amb altres jaciments arqueològics o amb institucions o entitats d’investigació, per exemple la UIB?
Ens sentim arropats per molts de professionals i companys de professió. Estam dins un projecte d’investigació de la producció agrària andalusina coordinat per la UB i en breu formarem part del Grup de Recerca GRESMED de la UIB.
Això, de nou, demostra el bon treball que desenvolupeu. Parlant de col•laboracions, podem anunciar que aquesta setmana estreneu una nova acció que consisteix en un espai propi pel Projecte Almallutx dins Art-Xipèlag, anomenat “Trescant per les muntanyes. Arqueologia a la Serra de Tramuntana”. Perquè els lectors tinguin la informació de primera mà, en què consistiran les vostres publicacions?
Crec que bàsicament les nostres publicacions aniran encaminades en dues direccions; per una banda per anar divulgant la nostra investigació al jaciment d’Almallutx i per l’altra, anar publicant articles relacionats amb el nostre patrimoni arqueològic, principalment a la Serra, tot i que no volem tancar-nos només amb aquesta àrea geogràfica. En resum, volem transmetre la nostra passió per l’arqueologia i mostrar les nostres investigacions professionals i personals.
Quina il•lusió i ganes de començar!
Per acabar, i amb moltes altres preguntes que ens venen al cap, acabem l’entrevista amb la pregunta de rigor. Quina opinió teniu dins l’equip sobre les Noves Tecnologies, l’àmbit digital i la Cultura? Quina presència té al vostre projecte?
Personalment crec molt amb les noves tecnologies. Per posar un exemple, des d’un principi em vaig obsessionar en divulgar el jaciment mitjançant xarxes socials i fer-ho més proper a la gent. Per aquest motiu obrírem una pàgina de Facebook. I la veritat que ha donat molt bons resultats. També l’altra línia que estic treballant, ja que m’apassiona la fotografia, és l’aplicació de modelatges 3D al jaciment. Estic convençut que en pocs anys, mitjançant fotografies, ens podrem endur el jaciment a casa en format digital.
Ens encanta parlar amb professionals i gent tan implicada i apassionada com vosaltres.
Enhorabona i moltes gràcies per la conversa Jaume. Prest ens trobem al vostre espai!
