A les Illes Balears tenim i hem tingut la sort sempre de comptar amb artistes i creatius de que deixen i van deixar la seva empremta social i cultural. En Francesc Calvet és un exemple i avui tenim l’oportunitat de parlar amb el seu fill Jordi Calvet, que no s’ha dedicat com el seu pare ho feia a la pintura però que ens parlarà del seu ofici creatiu al món de l’Arquitectura, la presència i influència de l’art i la cultura al seu treball i la pròxima exposició retrospectiva en honor al seu pare Francesc Calvet.
Jordi, la seva professió és l’arquitectura però des de petit ha mantingut contacte directe i profund amb el món de l’art i la cultura, va tenir tot això influència en l’elecció d’estudiar i dedicar-se a l’arquitectura?
Segurament el viure envoltat d’art durant la meva infància, va ser una influència que em va forjar el caràcter però no crec que em fes decidir per estudiar Arquitectura. Record el dia que passejant amb els meus pares de petit, em van fer aquella pregunta trampa de que m’agradaria ser de gran… després d’uns minuts de pensar-hi, i descartar altres professions com la de poeta o la de pintor (aquí sí era evident la forta influència), me’ls vaig mirar i els hi vaig dir que volia construir cases per a la gent. M’agradava la idea de donar sostre a totes aquelles persones que ho necessitessin. Va ser el primer cop que vaig sentir la professió d’arquitecte. Des de llavors vaig lluitar per arribar a conèixer el mon de l’Arquitectura.
I, com l’art i la cultura es reflecteix o està present en el seu treball i en la seva manera de veure la professió?
Jo vaig entrar a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona amb una idea de l’arquitectura molt naïf o amb una ideologia un pel utòpica.
L’arquitectura sempre ha fet equilibris en una línia molt fina entre l’art i la funcionalitat. Hi ha qui creu que entra dins el món de les arts i d’altres que creuen que l’arquitectura és un servei social.
Amb tots aquests anys que hem viscut darrerament no cal a dir que m’ha fet veure la part més fosca dels arquitectes (no pas de l’Arquitectura). I ara, tot i ser massa tard, és un bon moment per fer-ne una autocrítica des del sector.
L’art dins l’arquitectura crec que s’ha arribat a confondre amb el màrqueting dins l’arquitectura… però també és cert que l’art avui en dia té molt més de màrqueting que no pas d’art.
L’arquitectura a cop de signatura famosa per revalorar un entorn ha fet desdibuixar bastant la cara més “artística” de la professió.
Recentment s’ha fet públic la pròxima realització d’una exposició retrospectiva de Francesc Calvet titulada “Fins aquí” en el Museu de Menorca del 27 de juny al 31 d’agost per complir-se deu anys de la defunció de l’artista, parli’ns un poc d’aquest projecte expositiu.
Durant prop d’un any ha esdevingut el projecte de la família. El fet de marcar una data tan assenyalada com els deu anys, va fer que ens decidíssim a fer aquesta retrospectiva. I ha estat durant aquest temps que hem anat cuinat, a foc lent, el què i com volíem mostrar l’obra de mon pare.
I, és clar, la figura de Francesc Calvet no es pot explicar només amb la seva obra pictòrica i escultòrica… a l’exposició l’espectador podrà fer un recorregut per l’univers Calvet, descobrirà o retrobarà a l’activista, a l’amant de la literatura i la música, al crític amb la societat, al mestre de dibuix i pintura…
Esperem que el públic que visiti la mostra surti del Museu de Menorca amb una idea, ja sigui positiva o negativa, del què va ser Calvet.
El seu pare, Francesc Calvet, va néixer a Catalunya però es va traslladar a viure a Menorca, què va suposar tant per a ell com per la seva obra l’illa balear?
Aterrar a Menorca va suposar poder trobar una manera de viure somiada per molts d’aquella generació.
L’adaptació a un entorn rodejat de naturalesa, al contacte amb la gent de manera propera, el fet de fer “poble”… segurament eren motivacions que van fer quedar als meus pares a l’illa.
Professionalment té doble lectura. La influència dels aires menorquins és prou evident a la primera etapa pictòrica vivint com a illenc. La ruptura amb l’estil més crític amb la societat el provoca l’estada a Menorca. Es veu una pintura més tranquil·la, potser més onírica…
Però també es va topar molts cops amb murs que li eren difícils d’enderrocar. En aquells temps la comunicació amb la península o amb l’illa germana major, no era tant fàcil com pot ser ara. L’esperit lliure, les ganes d’ampliar fronteres, l’intercanvi cultural potser quedava estroncat pels límits marítims.
A Francesc Calvet se li recorda com un veritable amant i activista de la cultura, com es veu reflectit en les seves obres aquesta preocupació i interès pel món de la cultura i l’art com sectors importants per al desenvolupament social? I, quines accions es poden considerar com més importants realitzades per Calvet en pro de la defensa i reconeixement del valor de la Cultura i l’Art?
Com bé dius mon pare era un activista, i m’atreviria a dir que no només cultural sinó vital. Es preocupava molt per l’individu com a element fràgil de la societat; la naturalesa ocupa gran part de la seva obra ja sigui d’una manera més figurativa o més expressionista. Estimava molt la terra, la terra com a tros, com a lloc on es llaura però també com a tros on s’educa.
La cultura per a ell anava lligat a la terra. Defensor de la llengua i d’una cultura que agermana tot un territori. El respecte cap a tot el què ens envolta sense perdre de vista el què tenim.
És difícil destacar les accions més importants en pro de la Cultura i l’Art, Calvet sempre estava en qualsevol acte reivindicatiu que ell cregués per a una causa justa.
Finalment, i atès que la present entrevista es realitza en un context purament digital, com persona i professional jove el seu contacte amb les noves tecnologies i el món digital és segurament important. El seu pare, com artista i activista cultural, es va mostrar interessat amb temes com comunicació i societat. A dia d’avui, i a nivell tant personal com professional, ens podria donar la seva opinió o visió sobre món digital, cultura i art?
Personalment crec que el món digital ens ha arribat a envoltar de tal manera que avui dia tot es difumina. Has de saber cercar o destriar dins aquest univers, l’art i la cultura empren aquesta plataforma per fer-se veure i em sembla prou bé.
No podem donar l’esquena a aquest tipus de comunicació però també és cert que no podem deixar de fer cas al que hem estat vivint fins ara. Un cas molt concret el tenim en el món de la música. Un món que ha sabut comercialitzar fins al punt que les vendes de cd’s a baixat ostentosament, les descarregues i negocis via internet han pujat però a la vegada també ha tornat l’escolta de vinils. El vinil, aquell que el cd havia d’eliminar, encara és viu!
Crec que la societat s’ha bolcat molt cap a l’era digital però, com passa en tots els extrems, estan sorgint corrents de tornar a un aspecte més artesà del producte.
En el món de l’art un quadre, una fotografia, una escultura… de moment no ha trobat substitut en aquest “digitalisme”.
Donar-li les gràcies Jordi per l’estoneta de conversa i segur que Art-Xipèlag estarà present a l’exposició sobre l’obra i vida del seu pare per fer-ne difusió.
Gràcies i fins la pròxima!Instal·lació per a “Temps de Flors” de Girona en la seva 59a edició
Estructura cúbica feta de capses de cartó amb el dibuix d’una rosa vista des dels quatre costats (davant, darrera i laterals). De nit la silueta del dibuix quedava resaltat per una il·luminació en blanc que feia canviar la seva visió.
Obra de Jordi Calvet i Joana Balló (arquitectes)
