Bon dia Josep Ramon. La gent està a l’expectativa amb la nova etapa política. Fa poc entrevistàrem a la teva consellera Esperança Camps i ella ens va remetre a tu en algunes qüestions importants. Ens va dir que estava repensant l’IEB amb tu. A quines conclusions heu arribat fins ara?
El que volem és convertir l’Institut d’Estudis Baleàrics en una institució que sigui la que tingui la responsabilitat de fomentar la cultura. En primer lloc relacionant-se amb el sector cultural privat. Això és una diferència bàsica amb la feina de la Direcció General de Cultura, que s’encarrega de la gestió dels centres propis que depenen del govern, és a dir: Can Sales, el Consorci de la Simfònica, els Museus de Mallorca, Menorca i Eivissa, l’Arxiu del Regne, etc.; així com de les relacions amb el Ministeri de Madrid, en la producció cultural que es crea des del sector públic.
Però una part important de la cultura no la produeixen les administracions públiques, sinó que les produeix el sector privat i aquí no ha d’haver intervencionisme per part del sector públic sinó suport. Acompanyar el sector privat per ajudar-lo a millorar la seva projecció exterior i entre illes, que és el que ens correspon bàsicament com Govern. L’IEB l’hem d’emprar com eina cercant un augment del consum cultural i de la producció d’activitats culturals. Aquesta és la funció que volem per l’IEB en l’àrea de cultura.
L’IEB també té una competència en l’àrea lingüística, independentment de la Direcció de Política lingüística, organitzant els cursets de català i incrementant l’aprenentatge del català. L’IEB vendrà a ser un institut de la llengua i la cultura, que per una banda faci promoció de la llengua catalana, i per l’altra desenvolupi la resta de sectors culturals donant-los suport.
Parlàvem d’una col·laboració amb l’institut de les indústries culturals i el de les lletres catalanes?
Quan va venir el conseller Mascarell es va plantejar l’interès a reprendre les relacions amb Catalunya a tots els nivells, que estaven bastant apagades en l’àmbit institucional. Interessa reprendre-les a tots els nivells. Històricament les havíem tingut amb l’Institut Ramon Llull que fa el paper equivalent a l’Institut Cervantes en castellà
Què hi ha de la projecció exterior de la cultura?
Però el Ramon Llull no fa tota la projecció exterior que és una cosa que la gent confon. És curiós que això és una imatge que tenim a Mallorca, en canvi a Catalunya ningú no ho veu així. El Ramon Llull fa la projecció exterior més institucional, però és l’ICEC és que fomenta els intercanvis culturals d’empreses culturals catalanes amb l’estranger. És una feina delimitada amb una part institucional i un altre de suport a les empreses i productes culturals. Per a això no ens basta el suport del Ramon Llull, l’ICEC té una gran experiència en la formació en gestió cultural i en suport al teixit cultural empresarial. L’ICEC és també qui organitza els circuits culturals dins Catalunya, pensant que els productes culturals de Balears també han de tenir una presència dins Catalunya.
Una cultura es defineix per una llengua i cultura comuna, no només per un territori. Per tant la Institució de les Lletres Catalanes no ha deixat de tenir presència d’escriptors balears, però això ha de tenir un suport del govern.
Com veus la indústria cultural de Balears?
Molt petita, molt feble i molt precària. Aquí hem d’incidir. És a dir, hem d’incidir perquè no sigui tan petita, i per això hem de cercar nous mercats. El mercat que tenim, si ho delimitem pel territori, és d’un milió de consumidors potencials. Pensam que hem d’eixamplar-nos cap al nostre mercat cultural, que en primer lloc és aquell delimitat per la llengua, però no només aquest. Dins Espanya, les nostres empreses poden tenir un mercat – de fet algunes ja ho tenen – i hem d’ajudar al fet que pugui augmentar i després a escala internacional. Les empreses són petites i hem d’ajudar a dimensionar-les. El fet que siguin precàries depèn del fet que les dinàmiques culturals són precàries. Hem d’incrementar el circuit ajudant a què des de l’administració sigui més fluida la circulació, i que a Menorca o a Eivissa -i viceversa – es vegi cultura produïda a les altres Illes amb més facilitat.
Sempre hem tingut la impressió que un escriptor eivissenc – si es fa famós a Eivissa – té el seu següent pas a Barcelona. Pot ser perfectament desconegut a Mallorca o Menorca i no passa res
Té una explicació. Els costs entre illes són tan grans com els costs entre illes i península. Per tant tu vas a cercar el mercat més gros i si un et costa tant com l’altre, vas primer a buscar el mercat el més gros. Però si volem cohesionar culturalment aquesta comunitat autònoma a tots els nivells, hem de fer possible que igual que a altres bandes ho fa el govern, aquí també puguem desplaçar-nos entre Illes. A Castella les comunicacions estan garantides, però això no es culpa del ciutadà i és el Govern el que ha de fer aquesta feina per garantir-les també a Balears.
El problema de desplaçament té molt a veure amb el problema de comunicació que tenim a la cultura de les Illes?
No només passa en la cultura sinó en tot tipus d’empreses. Hem de distingir, una cosa és parlar de projecció exterior i una altra cosa és pal·liar el cost d’insularitat. Jo crec que el cost d’insularitat ho hauria de pal·liar el Govern central, no la Comunitat Autònoma. Malgrat que hem d’incidir també, això hauria de ser una cosa totalment garantida si l’estat espanyol creu que tots els ciutadans tenen els mateixos drets. Hauria d’estar garantit que el cost d’un ciutadà de les Illes és el mateix que el d’un de Castella, per exemple.
Parlem d’Arts plàstiques. Sembla que una de les coses en el fet que des de fora es percep més un canvi a l’IEB és aquest. S’ha qüestionat molt l’etapa anterior. Com ho veieu ara?
Hi ha una sèrie de disfuncions que volem corregir. La primera és la manca de transparència i de concurrència. Entenem que les Arts Plàstiques no haurien de ser diferents de les altres àrees. Si a les altres àrees els projectes es fan per subvenció -i per tant en concurrència – i de forma transparent, les arts plàstiques han de ser igual. No s’explica perquè les arts plàstiques s’han de triar a dit des de l’IEB, i en segon lloc qüestionem els conceptes que es feien des de l’IEB. Les competències de l’IEB són la projecció exterior i el que estava fent és produir. Si Es Baluard o el Casal Solleric tenen una direcció artística, són ells que han d’organitzar les exposicions. No és l’IEB el que ha d’imposar exposicions. Nosaltres hem de promoure, mitjançant subvencions, a projectes de tercers.
L’IEB ha estat notícia per determinades irregularitats de l’etapa anterior. Que ens pot dir al respecte?
El que hem detectat són procediments no del tot adequats, no m’atrevesc a dir més. Una despesa excessiva. A mitjans d’any s’havien gastat 500.000 euros per damunt del pressupost de tot l’any i això no deixa de ser una mica estrany. Hem sol·licitat una auditoria per part de la intervenció, que miri si els procediments per a aquestes despeses han estat els adequats, per què també hi ha molts de casos que considerem que no s’ha estat tan escrupolós amb els diners públics com s’hauria de ser.
L’IEB canviarà de nom?
Està per decidir. És possible que el nom canviï per visualitzar la nova direcció i per ajustar-se més a la feina real que fa. Per què ara els estudis és una part de la feina que fa. És a dir que el foment dels estudis humanístics – a través de convenis i de publicacions científiques o d’ajudes a publicacions – continuen, però no és el gruix de la nostra activitat. Quan vas a fora i dius: “sóc el que du la projecció exterior de la cultura Balears” i l’entitat es diu institut d’estudis, no s’acaba d’entendre. Per mor d’això pensam que hauríem de trobar un nom més adequat
Esteu a un govern amb dos partits polítics i un altre que dóna suport. Els programes són compatibles?
Jo crec que sí. Pens que, amb matisos, les línies dels programes d’esquerres van en una mateixa direcció, cap a recuperar la centralitat de la cultura en la vida ciutadana com a un element cohesionador, i com un dret ciutadà públic. Igual que els ciutadans han de tenir dret garantit a l‘ educació i a la sanitat, la cultura és un dret que ha de garantir l’administració. Això no vol dir que ho ha de fer tot. L’administració ha de garantir el dret a una oferta cultural suficient perquè forma part del procés educatiu dels ciutadans, i forma parts de l’estat del benestar. Això implica mantenir una bona xarxa de biblioteques, mantenir una bona xarxa de serveis culturals, en general i, en cas que sigui cultura produïda per la iniciativa privada, donar-li suport. Aquestes idees són comunes a tots tres partits.
La comunitat autònoma de les illes deu ser la que més teatres té a Espanya. Hi ha programació per a tots?
A Espanya sí que és la que més teatres té. Matissar perquè estrictament la programació és competència dels Consells Insulars i dels Ajuntaments. La nostra feina com govern sí que és coordinar-nos amb els Consells per fer possible que aquestes programacions estiguin connectades
També intentarem incidir en l’àmbit de la creació. És a dir, que hi ha aspectes de les arts escèniques i de la música que no tenen a veure només amb les indústries culturals, sinó amb el foment de la creació. En aquest sentit pot haver-hi iniciatives, com per exemple les residències artístiques tant d’artistes plàstics com de músics, com de creadors teatrals. Intentar omplir de continguts els teatres mitjançant residències, facilitar que mostrin els seus productes. Es poden fer intercanvis amb altres territoris, i això pot enriquir les programacions, pot ser una forma de fer madurar i formar als nostres creadors.
Ens ha sorprès això que l’IEB, la DGC i el Govern es coordinin amb els consells insulars. És una novetat?
És una novetat, però és el que hauria de ser normal. Els ciutadans estan cansats de veure com les institucions es barallen per fer el mateix i dupliquen esforços en una mateixa àrea, i en canvi deixen de fer coses que els corresponen. Per això és bàsic que hi hagi coordinació i quedi clar quina és la feina de cadascú, i que cadascú faci la seva i exigeixi als altres que també la facin.
El fet que s’hagi produït una majoria política semblant a totes les principals institucions de Balears permetrà que hi hagi aquesta sintonia que sempre hem demanat?
De moment aquesta sintonia hi és, i s’ha notat des d’un primer moment. Jo entenc que això ha de permetre avançar molt en aquesta legislatura
Aquesta coordinació és purament política o esdevindrà en algun tipus d’organisme coordinador?
Som cinc institucions, en realitat cinc persones, no són necessaris més organismes, sinó simplement tenir la disposició.
Nosaltres som una plataforma digital de la Cultura. Com veus el futur de la cultura a internet?
Estam en un moment molt interessant, per què s’estan produint canvis molt importants en la distribució dels productes culturals. Aquests canvis passen per la digitalització. Per exemple en l’àmbit de la música està claríssim, els continguts musicals ja han canviat totalment el paradigma. N’hi ha un altre com l’Editorial, on les revistes, les publicacions que estan en diferents moments del procés, conviuen en els diferents models i és molt interessant veure com van evolucionant. La nostra feina és acompanyar els sectors culturals a fer aquest canvi, que no significa que res desaparegui, sinó la transformació dels formats. No hem de deixar que això ens passi endavant. Les institucions hem d’acompanyar els gestors creadors i les empreses culturals a fer aquest canvi.
Sou conscients de les expectatives que heu creat en el món de la Cultura. Quin missatge vols transmetre?
El canvi de model polític implica que el model cultural ha de deixar de ser jeràrquic. Ja ha passat el moment en què l’administració hagi de marcar com han de ser les coses en cultura. El que necessitem és escoltar molt a les persones de la cultura i cercar formes de cooperació que impliquin a les administracions, però que també impliquin els sectors culturals. De vegades hi ha la sensació de què l’administració ens ha de salvar en matèria cultural, i això no és així, la cultura no l’han de produir les administracions; la cultura sobretot ha de ser produïda pels creadors i per sectors privats. L’administració ha de ser capaç d’ajudar-los on no puguin arribar, però els paradigmes de distribució de la cultura no els crearà l’administració, ni li pertoca. L’administració ha d’estar vigilant per obrir portes i on faci falta, però que ningú pensi que l’administració ho ha de solucionar tot, per què no és així. Estaria fent un mal favor a la cultura l’administració que vulgui substituir les iniciatives del món de la cultura. El que ha de fer és potenciar-les, coordinar-les i vigilar que no es dupliquin. Que tinguin el sentit de fer una mica d’àrbitre
Sempre quan parles de cultura des d’una perspectiva d’esquerra, parlem de la mateixa com un valor transformador de la societat. Què hauríem de fer perquè això fos així?
Un dels reptes seria connectar cultura i educació. Cultura i educació són complementaries. El foment de la cultura s’entén de vegades al marge de l’educació i això és un error. Si no, no hi haurà renovació, en el consum cultural i ens quedarem sense clients. El món de la cultura hauria de connectar-se de forma molt forta amb el món de l’educació. Malgrat que siguin conselleries independents no és cap entrebanc, al contrari cadascú hauria de fer la seva feina i després convergir. Ens quedarem sense clients si no connectem ambdues realitats. El concepte transformador de la cultura passa per no veure-la com un entreteniment, sinó fer un espai de reflexió que faci que els ciutadans percebin la realitat d’una forma diferent. I això és educació
Això pel que fa a l’educació reglada. Però, i l’altra educació? I la creació de públics?
És que educació no és només escola. Educació és un concepte més ampli que implica a la família, a les institucions culturals. Un gestor d’un teatre, el director d’un Museu, estan treballant en l’àmbit educatiu. Falta connectar aquests esforços i implementar-los pensant que no estam fent feina pels pròxims quatre anys, sinó per la pròxima generació.
