Una conversa amb Noelia Mas, actriu

Noelia Mas

Els actors i actrius són persones que tenen la capacitat de viure, mitjançant la interpretació, multitud de vides per transmetre missatges molt diversos. Són professionals molt polivalents que, a més de fer el que tradicionalment se’ls reconeix com teatre i cinema, els trobem en accions performàtiques, instal·lacions artístiques, contacontes i contarondalles, arts de carrer, etc…. Avui el nostre llaütet ha visitat Menorca per parlar amb una d’aquestes persones que es dediquen a l’art de la interpretació. Parlem amb na Noelia Mas.

Bon dia Noelia. Abans de començar a parlar sobre projectes i treball, volem que ens parlis una mica sobre tu. Qui és na Noelia i perquè va decidir ser el que és avui, actriu!

No vaig decidir ser actriu, l’encanteri vocacional va ser tan d’hora que no em vaig plantejar l’opció de no seguir el seu conjur.

De petita somiava ser gran per obtenir les respostes a les preguntes. Per aclarir els dubtes, vaig inventar altres vides que sí que entenia. Princeses, guerreres, bruixes, exploradores: personatges fantàstics amb problemes imaginaris que enriquien el dia a dia. De sobte vaig descobrir que aquesta fantasia servia per fer teatre i vaig sortir de Menorca per estudiar a Madrid Art Dramàtic. De seguida em vaig endinsar en el món dels contacontes, després van arribar els anys de treballar en diverses companyies: Tamanka, Karpas, Plot Point, Kazumbo i altres. Centenars de càstings, petites aparicions televisives, animació, teatre de carrer.  Infinitat de projectes laborals que considerava aliens a l’illa i que, des que vaig tornar, fa quatre anys, he seguit desenvolupant. Una grata satisfacció que m’ha portat a impartir classes d’interpretació, explicar contes i continuar actuant.

És una tasca plena d’obstacles que requereix molta dedicació, però aquest ofici fa vibrar l’entusiasme i, quan em desanimo, somio que sóc petita per seguir creient que totes les preguntes tenen resposta i llegeixo contes a les nits per després dormir i seguir somiant que somio amb la fortuna de dedicar-me a aquesta vocació teatral que m’ha brindat la versatilitat de ser actriu i la fortalesa de ser emprenedora.

Llavors, si et demanem una definició del que per a tu és la interpretació com la definiries? Quan estudies teoria de la interpretació i metodologia actoral, aprens que els conceptes varien en funció de l’època, del lloc i de la ideologia des de la qual s’analitza el fet teatral. Jo m’he identificat amb diferents corrents al llarg de la meva trajectòria.

Crec que els actors interpretem personatges, és a dir, juguem a representar la vida d’un altre ésser o objecte. L’acció que realitzem mentre treballem es diu actuació. Els actors actuen i el públic interpreta.
Què és la interpretació actoral?  Per a mi ho abasta tot: observar, investigar, estudiar, imaginar, actuar, reflexionar, transformar. Què no és?, preguntaria jo.

A La paradoxa del comediant, Denis Diderot planteja la tesi que els artistes són imitadors de la naturalesa, ja que són observadors d’ella, tant en l’àmbit extern com intern. Defensa que l’actor ha de provocar l’emoció de l’espectador controlant la seva pròpia. Aquesta és la paradoxa. I l’anomena interpretació perquè la imitació a la naturalesa no pot ser una còpia exacta.
Potser aquesta és una bona definició.

Per a generar i transmetre emocions, conscienciació, sensibilització i molts d’altres sentiments i missatges mitjançant l’art de la interpretació la proximitat amb el públic és molt important. Tu d’això també en saps molt perquè en formes part d’una iniciativa molt polida a Menorca, Improxou. Què és i com sorgeix aquest projecte?

L’Improxou és un espectacle d’improvisació teatral que va crear la Companyia Teatre de Xoc el juny de l’any passat. Bé, a l’inrevés, Teatre de Xoc és una companyia fundada després de la gran acollida que Menorca ha brindat a l’Improxou.

Gràcies al restaurant “Es local”, l’Associació de Veïns d’Es Castell ens va cedir la seva sala per assajar a canvi d’una funció mensual. El nostre objectiu era doble: crear espectacles professionals i seguir formant-nos sense necessitat de sortir de l’illa.

Tenint com a precedent les hores que implica preparar una obra de teatre i les poques representacions amb les quals després es pot amortitzar l’esforç, vam decidir llançar-nos al buit i començar a improvisar. Les rialles, l’espontaneïtat, el boca a boca i la sort han fet la resta.
En aquests moments, ja estem pensant en noves produccions. Però la sorpresa esdevenidora implica ara discreció.

I a més a més aquesta implicació i treball teu amb el teatre de proximitat també el podríem veure reflectit en la teva feina com a contacontes, que també es pot considerar com a  una altra faceta de la interpretació de proximitat no?

Els contes són un condensat de sentit comú que alberguen la saviesa popular i el sentit espiritual. Els contes dormen als nens i desperten als adults. Ser narradora oral i aspirar a viure del conte em transforma com a persona i em permet modificar l’entorn.

El que més agraeixo de la interpretació de proximitat, és el silenci. Aquest moment en què el poder de la metàfora s’impregna en el públic i, zas!, modifica l’imaginari col·lectiu.

Es tracta de seguir amb una tradició que, històricament, s’ha generat al voltant de les fogueres, de les àvies i de totes les persones que coneixen la diferència entre l’aprenentatge i l’entreteniment.

També has format part d’iniciatives enfocades en la recuperació i difusió de les rondalles a Menorca, oi?

Supòs que us referiu a la iniciativa de  L’Associació de Rondallaires i Contacontes de Menorca, de la qual form part. Sí, l’objectiu és recuperar i difondre, a través de la narració oral, les rondalles populars.

L’any passat vam participar en el festival M-Sona.

No obstant això, aquesta és una tasca que tinc una mica estancada perquè el folklore autòcton no concorda amb els valors que vull transmetre als nens. I, com que són molt poques les ocasions en què es programen sessions de contes per a adults, amb prou feines he explicat rondalles.

Esper i confio que això canviï aquest any.

Queda palès que ets una persona amb molta energia, ganes de treballar i molt activa i això ens entusiasma a Art-Xipèlag. Com veus ara mateix l’estat de la interpretació a Menorca en particular i a les Balears en general? Sobretot en la gent jove com tu que ara s’està formant i els que ja es dediquen a això.

En una societat en la qual la prioritat són els guanys en termes econòmics, si la feina que fas no genera beneficis es converteix en una cosa inútil. El teatre, per tant, queda al marge del sistema i els que ens dediquem a això també. Estic d’acord amb la necessitat de guanyar diners i de tenir una vida estable, però, de veritat no es considera un guany el fet de reforçar la cultura?

A Menorca, he aconseguit ser professional, des del punt de vista legal, gràcies al suport que Menorcamusics m’ofereix per facturar. Les condicions laborals a què m’enfronto com a actriu, contacontes i professora de teatre són precàries i complexes. Transcendir la dificultat amb la qual em topo en afegir el 21% d’IVA, pagar la meva pròpia Seguretat Social i assumir que els assajos i promocions no es cobren, em suposa agafar-me a la vocació com un salvavides enmig de l’onatge.

No obstant això, la realitat està canviant gràcies a la tenacitat de molts professionals. Jo espero que les illes arribin a tenir una xarxa teatral fluida entre elles i que els actors tinguem la possibilitat d’accedir a treballs dignes en qualsevol de les illes.

Doncs aquí hi és Art-Xipèlag per ajudar a posar en valor la cultura i donar un cop de mà en la creació d’aquesta xarxa a tota Balears! Per finalitzar, i com Art-Xipèlag és un projecte purament digital, sempre ens agrada finalitzar demanant sobre l’opinió tenen i com es presenten aquestes TICs a la vida professional dels entrevistats. Com valores el paper de les noves tecnologies a la Cultura i les Arts i particularment com estan presents en la teva vida professional?

Els avantatges de les noves tecnologies són molts.

Per una banda, el fet de poder fer publicitat i promoció a través de les xarxes estalvia molt de temps. I la facilitat de posar-se en contacte amb altres professionals del món amplia enormement l’amplitud de mires.  Per altra banda, crec que en una nova era en què l’accés a la informació està a l’abast de tots els usuaris, es revaloren els oficis artesanals que fan vibrar les ànimes i desperten els sentits. I aquesta és la comesa de la cultura i dels artistes.


I tant Noelia. Moltes gràcies per la tan interessant conversa. Et desitgem molta sort en el teu camí. 

Podeu consultar la fitxa de Noelia Mas en el Directori Cultural de Art-Xipèlag amb informació de contacte.