Avui conversam amb uns artistes de la música. Un grup mallorquí que fa vibrar al públic que va a les seves actuacions i que desprèn bona energia i moltes ganes de transmetre. Parlam amb Ramon Rosselló & The Ramonics.
Ramon Rosselló és el compositor i l’autor de les lletres de les cançons i qui sovint explica a dalt de l’escenari un poc d’on vénen i perquè les ha fetes. Reconeixem que això és d’agrair perquè saber què vol significar una lletra, una cançó, fa que l’escoltis d’una altra manera i et sentis molt més còmplice amb les persones que la canten. En definitiva, que gaudeixis més del concert.
Els membres d’aquesta banda són:
Aquesta combinació va sorgir d’una manera molt natural. La meva afició a fer cançons es remunta a més de 25 anys enrere. La meva amistat amb varis membres del grup Aphonics, amb una llarga trajectòria musical fent versions de rock, va fer que com a regal s’oferissin a tocar les meves cançons en el dia del meu 45 aniversari.
Després del concert vàrem veure que el més difícil, que era aprendre les cançons, ja estava fet i que podíem formalitzar la constitució del grup per tocar en més ocasions.
El nom de Ramon Rosselló & The Ramonics és un petit homenatge a les bandes americanes que jo escoltava de jove, com per exemple Bruce Springsteen & The Street Band, Bob Dylan & The Band, Tom Petty & The Heartbreakers, Bob Seger & The Silver Bullet Band. El nom de Ramonics és el resultat de juntar Ramon i Aphonics.
El vostre so i el vostre estil no és com el de la majoria de grups. A més les cançons que cantau són vostres. Com creau aquestes cançons?
Suposo que l’estil surt de la barreja de tota la música que hem escoltat més tot el que tots tenim d’original.
Composar cançons és un gust per a un mateix, encara que no sàpigues si algú més, apart de la teva família, les arribarà a escoltar mai. No sempre és així però normalment partesc d’una melodia que m’agrada i després li cerc la lletra que, com sabeu, és en mallorquí.
En què vos inspirau per crear?
La vida està plena de situacions que aparentment són quotidianes, humanes però que val la pena que siguin explicades des d’una mirada més lírica i extraordinària. De vegades el patiment d’una persona estimada o un sentiment a un moment concret també inspiren altres lletres.
Sabem que la vostra trajectòria ja és llarga, amb varis enregistraments. Com ha estat aquest camí?
A l’any 2002 vaig gravar una maqueta anomenada “Mil maneres”, amb 13 cançons. Després una altra a l’any 2005, anomenada “Invitació al cant”, amb 10 cançons. La darrera maqueta va esser diferent, doncs la vaig gravar amb el gran músic Toni Pastor, qui va aportar les guitarres i els arranjaments, així com bon gust i molta paciència. Això em va decidir a publicar el disc físic amb 10 cançons anomenat “10 desitjos”.
Com veis la situació de la cultura i especialment la música a Balears?
Evidentment no és gens fàcil que una banda amb cançons pròpies i que canta en mallorquí es doni a conèixer. Pens que hi ha grans músics, bones bandes però la majoria fan versions, ja que el camí de les bandes de cançons pròpies és complicat perquè normalment no som bandes enfocades a revetlles d’estiu. Els locals on podem tocar et paguen si tu els dus gent.
La música no és la vostra única ocupació. Com combinau el vostre dia a dia amb la creació de nous temes, els assajos, gravacions…?
Som una banda sense local d’assaig propi i sense gaire temps així que primer fixam una data i un lloc a on tocar i després ens posam d’acord per fixar uns dies per veure’ns i refrescar els temes.
ArtXipèlag és una plataforma digital creada específicament per a la Cultura de les Illes Balears. Què en pensau de les possibilitat que té el món digital en el desenvolupament del sector a nivell insular?
És d’agrair la vostra iniciativa per informar i fomentar la cultura de les Illes Balears. El món digital pot servir per donar a conèixer la cultura en general a persones que mai l’haguessin pogut descobrir.
Fa poc que heu actuat en concert a la Casa des Poble d’Esporles. Vos podrem tornar veure tocar aviat? Quins projectes teniu?
Ha estat un gust tocar a la Casa des Poble d’Esporles doncs en Pep, es “baterista” i jo som esporlerins. La nostra intenció és trobar oportunitats per tocar davant de gent, encara que aquesta no ens conegui.
Ja tenim cançons noves abastament per gravar un nou disc. Tant de bo trobem diners per fer-ho!
Us desitjam que trobeu aquests diners i pugueu gravar un altre disc. Nosaltres estarem encantats d’escoltar-lo.
Moltes gràcies per dedicar una estoneta a respondre les nostres preguntes!
Gràcies a vosaltres per donar-nos visibilitat i pel vostre suport a la cultura balear en general.
