Una conversa amb Susanna Moll d’Editorial Moll

Susanna Moll

Avui parlem amb Susanna Moll Kammerich, una de las dos signats de la carta d’acomiadament de la històrica Editorial Moll. L’altre dia, a  Art-Xipèlag vàrem donar la noticia – que va ser una espècie de bomba, no menys dolorosa per més anunciada –  que tu i el teu cosí havíeu publicat, en forma de carta, el vostre comiat del món editorial. Fa poc assistírem a la celebració del vuitanta aniversari de l’editorial al Consell de Mallorca.  És una notícia que s’havia anat anunciant. Però com ha estat aquest desenllaç traumàtic?

L’editorial ja fa un parell d’anys que estava immersa en un concurs de creditors. Senzillament  ha arribat un moment en que la situació s’ha fet insostenible. Es va haver de prendre aquesta decisió quan ens adonàrem que,  per tal de tornar deute – que ja era el que tocava dins el procés concursal-  n’estàvem fent generant més encara i no hi havia manera de remuntar-la. No es podia arrossegar més gent a dins aquesta espiral. Havíem de prendre aquesta decisió dolorosa.

És un cop dur per a la cultura catalana, especialment a les Illes. Hi ha molta de gent que ha restat molt preocupada. Hi ha alguna sortida encara o això s’ha acabat definitivament?

No. Jo vull pensar nosaltres som sempre molt optimistes. D’aquí el lema de la família des dels temps de D. Francesc de Borja  Moll: Dura tamen molli saxa cavantur aqua. Sempre pareix com si encara hagués de passar alguna cosa positiva. D’altra banda aquesta crisi no pot durar eternament. Ningú no pot durar eternament.

Efectivament, dins el món de la cultura, hi ha gent que s’ha pronunciat en el sentit que  això no es podia deixar desaparèixer. També que s’haurien d’ajuntar uns quants – gent molt ficada a aquest món de la cultura- i que puguin aportar els doblers necessaris per comprar el fons de l’editorial i tal volta Ia marca, i fer un altre projecte continuador del nostre.

 

Però hi ha algun grup en concret?

Noms concrets no en podem donar. Encara és molt prest.  Evidentment – com he dit abans – són gent del món de la cultura catalana, d’aquí i de Catalunya. També hi ha gent vinclada a l’Obra Cultural Balear, mitjans de comunicació i molts d’altres. Encara estan pensant-s’ho Podria esdevenir en un projecte mixt que s no sigui només d’aquí, ni tampoc només de Catalunya

Això seria cara a crear un nou projecte editorial, que d’alguna manera fos continuador del vostre. Però el vostre es tanca definitivament?

Si, es clar, el nostre està definitivament  finiquitat. Perquè legalment no hi ha cap possibilitat de continuar

Tens idea de quines quantitats de doblers estem parlant que haurien de recollir?

No tinc ni idea de quines quantitats estem parlant. Si fos un projecte obert segurament haurà en algun moment un comunicat. Si hi ha gent que es vulgui afegir. Pareix que si que hi ha gent. Jo no he parlat directament amb ningú, però si que se que hi ha persones que s’han declarat en aquest sentit a l’entorn de la família. No sé fins on han arribat en el seu compromís. Encara no ho sabem res en concret

Hem vist als diaris que la consellera d’Educació i Cultura Núria Riera ha declarat al Parlament, en contestació a una pregunta de l’oposició,  que tenen intenció de fer una compra important de fons de l’editorial. En què consisteix això?

Pareix que més que compra de llibres parlaven de compra de drets de publicació.  Això és molt més complicat, per que els drets de les obres són dels autors, no de l’editorial. Els drets del Diccionari Català, Valencià, Balear – per exemple- són de la família, no de l’empresa i no tenen perquè entrar amb això. Desconec com s’articularà perquè és complicat. Si volguessin comprar fons en forma de llibres això estaria molt bé.

Editorial Moll era una editorial, però també teníeu una llibreria – Llibres Mallorca – i una distribuïdora. El tancament afecta a tot el grup?

Si.  Tot era la mateixa empresa i per tant es veuen afectades tant la llibreria com la distribuïdora.  Ho important és – també i a part de la continuïtat- i jo ho deia  a la carta de comiat que molta gent quan va començar aquesta mateixa crisi mos deia que nosaltres eren imprescindibles. Crec que això ja no és així. Fa cinquanta anys,  quan el meu avi era l’únic que donava la possibilitat de llegir en la pròpia llengua potser si que ho érem, però això ha canviat. Encara que la llengua està en precari, hi ha d’altres empreses que donen aquesta possibilitat. L’Editorial és un símbol i la gent ho veu com tal fet simbòlic. Ara el que s’ha de salvar és el fons els llibres.

 

Quant s llibres teniu a fons?

No se si centenars de milers, però desenes de milers segur. Llibres editats  des d’ara fa seixanta, setanta o vuitanta anys, que són els que hem complit enguany. Un dels problemes que teníem era tenir una nau només per guardar tota aquesta quantitat de material. Som l’única editorial del món que no ha destruir mai un llibre. Encara que diguin que el saber no ocupa “lugar” , en aquest cas s’ha demostrat que si. I molt! Seria una llàstima que tots aquests llibres no tinguessin un destí al servei de la cultura.

Sou dipositaris d’un llegat en paper, no només d’una editorial. Hem parlat molt de Balears, però la cultura catalana abasta més que això. No ha hagut sortides des del Ministeri de Cultura, les Institucions europees, la Generalitat de Catalunya?  

No, tampoc. S’ha intentat moltes vegades i l’interès teòric sempre ha estat. La crisi ens ha passat per damunt a tots. La Generalitat de Catalunya ens ha expressat el seu interès, per exemple, però finalment mai no s’ha d’arribar a cap solució concreta.

No heu tornat tenir contactes en els darrers temps?

Pareix que ara a Catalunya estan amb altres problemes. Estan molt ocupats en el seu tema en concret i no tenen temps de pensar amb altres coses.

 

Totes les calaixeres del diccionari, fitxes i altres coses esta salvat no?

Si. Això ja fa temps que ho té l’Arxiu del Regne de Mallorca. El diccionari en unes noves calaixeres a prova de foc, humitats i malalties del paper. Les calaixeres –els mobles-  estan una a Manacor – a la Institució Alcover-  i les altres estan guardades a diferents indrets.

Què va estar de la històrica ubicació del carrer Torre de l’amor?

Fa deu anys que es va vendre. Aquella casa no era tota nostra. La compartíem amb Impremta Miramar.

Impremta Miramar i vosaltres no teníeu relació?

L’avi va posar una impremta quan va fer el diccionari, però la va vendre després precisament als propietaris de  la Impremta Miramar.

Nosaltres som un mitjà digital. Com veus el futur de la cultura a l’àmbit digital?

De tota la cultura? O només dels llibres digitals?

Un poc de tot. De la cultura i dels llibres digitals.

És això al que anem ara. S’haurà de compatibilitzar sense perdre ho altre i això és el futur.

Vosaltres vàreu arribar a publicar en ebook?

No. L’experiència dels altres ens va dir que no suposava una millora econòmica substancial. Per mor d’això ho vàrem anar ajornant sempre, però estàvem en la idea d’arribar–hi algun dia

Només dir que us desitgem una solució el menys traumàtica per tots i esperem que aquest grup, del que hem parlat, continuï d’alguna manera amb el nom de Moll. Si finalment hi ha un moviment organitzat per salvar el llegat Moll, nosaltres ens oferim com Observatori de la Cultura de les Illes Balears, a qualsevol cosa que signifiqui recolzar aquesta iniciativa dins les nostres modestes possibilitats.

Moltes gràcies per participar al nostre projecte Susanna, i molta sort!