Si l’Art és una compilació de disciplines, de maneres de fer, d’exposició de l’ànima, aquesta setmana hem tengut la sort de poder parlar amb una artista de les Balears que és un magnífic exemple d’Art en majúscules: Teresa Matas.
El seu recorregut artístic és impressionant. Ha treballat la pintura, l’escultura, la fotografia, el video-art, la performance, la tela, el metall, el teixit… Podem trobar creacions seves a les Balears però també ha exposat a la fira d’art ARCO de Madrid i a més té obra a altres països com Portugal, Àustria, Alemanya o els Estats Units.
Segons ens ha dit, no és ella la que tria amb quina disciplina treballar, aquesta es presenta per si mateixa, segons l’etapa vital i el moment creatiu en què l’artista es troba.
Nosaltres diem que la genialitat està a saber aprofitar el moment i transformar-lo en art, en un art que evoluciona amb els anys i que va canviant tal com canvia l’artista, però un art que mai ens deixa indiferents.
Com ens comenta Teresa, l’artista parla però després som nosaltres els encarregats de rebre el que ens diu i transformar-lo segons el nostre propi moment personal.
Hola Teresa. Ets una artista multidisciplinar. Creus que l’art contemporani és suficientment conegut i reconegut a les Balears?
L’art contemporani a les Illes és conegut i valorat per una minoria. Posar l’atenció, aconseguir suficient informació, estar immers del tot en un temps complicat que ens toca viure actualment i adonar-se del fet que el vertader artista evoluciona al ritme que ens punteja la vida, no s’aconsegueix sempre.
Durant els trenta anys que duc treballant al món de l’art a Mallorca, s’han creuat al meu camí gent molt diferent, desitjant alguns que encara tingués la meva obra ancorada als anys 80, amb un expressionisme i un color seductors. A principis dels anys noranta la meva feina estranya, és pura experimentació, un camí insegur.
En general, és més fàcil o més difícil ser artista ara en comparació als anys enrere?
Les dificultats de les quals “gaudeix” l’artista neixen al seu interior, independent del temps que viu. Un tancament voluntari per a créixer, comunicar, donar, mai és fàcil.
La teva obra ha viatjat a molts països del món. Hi ha més cultura artística a fora que a aquí?
Tant ahir com avui, creadors d’altres països s’enamoren de les nostres illes quan ens visiten i decideixen quedar-se un temps amb nosaltres, expressant-se i creant.
D’aquestes creacions, amb sort, ens impregnam. Estam cecs, hem d’obrir els ulls i veure el que veuen els altres. Tenim una gran riquesa cultural desaprofitada, per tant em limitaré a dir que no hi ha més a fora que aquí. Tot és qüestió de veure.
A la meva obra li agrada visitar altres països, es troba com a casa.
Quines dificultats trobes a les Balears per donar a conèixer la teva obra? Hi ha circuits estables d’art contemporani?
Mai he trobat dificultats per fer conèixer la meva obra a les Illes. Em sento estimada i respectada. Als meus primers anys de treball artístic, sense tenir cap contacte amb els artistes que en aquell moment estaven exposant a Mallorca (gràcies al fet que en aquells moments cuidava de la meva família), decideixo donar-me a conèixer presentant-me a uns quants certàmens de pintura convocats a diversos pobles de Mallorca, obtenint premi a molts d’ells.
A més, vaig exposar a diferents pobles de Menorca i l’any 1987 em vaig presentar al premi de pintura del Salón de Primavera de l’Ateneo de Maó, rebent la Medalla d’Honor. Entrant al segle XXI tenc el plaer de rebre el Premi Ramon Llull, atorgat pel Govern Balear. Les galeries amb les quals he treballat a Palma han fet que la meva obra entràs a fires nacionals i internacionals.
Actualment, a Mallorca, tant galeries d’art com museus, institucions i col·lectius innovadors, treballen intensament per a fer conèixer a artistes joves, que estan demostrant una alta capacitat de creació.
Com saps, Art-Xipèlag és un projecte nou. Una plataforma digital que pretén englobar tots els aspectes de la cultura que es crea, investiga i difon a les Illes. Què en penses de les noves tecnologies (internet, xarxes socials, món digital…) en relació a la Cultura en general y a la teva disciplina en concret?
Actualment ja no s’ha de discutir la facilitat de comunicació que les noves tecnologies ens proporcionen. Jo estic immersa en elles fins al punt de convertir-les en còmplices de la meva feina.
De petita vaig viure amb un pare que construïa amb molta cura i destresa, peça per peça, una ràdio a vàlvules i una ràdio transistor. Des de la seva taula on treballava es comunicava amb el món exterior i feia que tots a casa hi participàssim. Eren els anys 50.
Moltes gràcies Teresa! Ha estat un plaer compartir aquesta estoneta amb tu.
