Parlam avui amb un artista mallorquí no d’origen però sí de residència de fa molts d’anys i, sobretot, de sentiment. Com hem pogut comprovar moltes vegades, sovint ha de venir gent de fora per fer-nos veure les meravelles que tenim aquí i de reconèixer aquestes meravelles n’és un expert Toni Abad, un pintor amb una tècnica ben especial que aconsegueix unes obres també ben peculiars. Mesclant la sal i el làtex pot sortir un quadre, ho sabíeu? Doncs així ens ho conta l’artista.
Quina és la teva disciplina artística?
La meva disciplina és la pintura. Jo no tenc estudis artístics però des que ús de raó estic pintant. Després per les circunstàncies que passen a la vida (família, obligacions…) no m’hi vaig poder dedicar tant però sempre vaig seguir pintant obres que regalava a amics o a familiars. A l’any 1991 ja vaig fer la meva primera exposició, a la galeria Nou Art de Palma. A partir d’aquí ja vaig pintant més i fent més exposicions. Hi ha quadres meus a València, a Madrid, a Mallorca… Des de fa un any i mig o dos anys ja em dedico a la pintura al cent per cent il·lusionat per fer moltíssimes coses perquè m’està donant molta vida.
No has nascut a les Illes. Com arribes a Mallorca?
Jo som valencià. Treballava de representant i ja vaig començar a venir a Mallorca en viatges de feina. Tot d’una em va encantar l’illa. El que més em va cridar l’atenció va ser la llum de Mallorca. A València també hi ha llum però Mallorca té més llum encara que València. A més em va encantar l’ambient, la gent i tot el que era la vida aquí. Després em vaig casar i vàrem decidir venir a viure a l’illa, farà ja uns quaranta anys. Els meus fills han nascut aquí, són mallorquins i jo ja m’hi considero. Em sento molt mallorquí. Sóc fan de Miquel Barceló i no puc entendre com gent d’aquí el pugui criticar i no valori la riquesa que és tenir un autor com ell a Mallorca. Moltes vegades no valorem el que tenim a les Illes.
Com és i què vols dir amb “Al voltant dels sentiments”, la teva exposició a Sa Farinera? Has utilitzat nous materials?
Normalment totes les meves exposicions estan relacionades amb els sentiments. El que faig està fet amb molt de sentiment. Els meus quadres tenen uns colors i unes textures ben definits, no hi ha cap quadre pla. La meva visió de l’art va canviar un dia que vaig anar al Museu de la Banca March, a Palma i vaig veure un quadre d’en Barceló. Vaig “flipar”!! A partir d’aquí vaig començar a investigar com es feia tot allò, materials, tècniques… Era una història completament diferent a la que jo havia viscut i vist fins aleshores.
Vaig tenir la gran sort que Pons, un senyor que venia pintura i on jo anava, era el que també li venia la pintura a Miquel Barceló i coneixia les seves tècniques. Em va contar com Barceló treballava amb làtex i jo vaig començar a treballar també amb aquest material. Fent pigments i afagint sorra o paper. A partir d’aquí ja es disparà tota la meva creativitat i imaginació, descobrint les increïbles possibilitats d’aquesta tècnica.
D’aquesta manera, cada dia vas captant coses noves que arriben a sorprendre’t a tu mateix. Si t’encasilles en un determinat tipus d’obra, deixes de descobrir i experimentar una gran quantitat de noves sensacions i experiències i les satisfaccions que sents quan estàs investigant i descobrint coses noves.
Quines semblances i diferències trobes entre l’art que es fa a la Península i el que es fa a les Illes?
Pens que els artistes de les Balears han estat molt pioners, innovadors i creatius. Això és resultat d’així com són les mateixes illes, la llum que tenen, la serenitat, que et duen a treure el teu fons i impulsar la creativitat, no només en pintura, també en les altres arts.
Jo he viatjat molt per tot el món i puc dir que m’agrada molt la manera com es fan les coses a les Illes.
Com veus l’estat de les arts visuals i de la cultura en general a les Balears? I el públic?
Actualment no estic ficat dins el món de les galeries. Hi ha molt oferta i molt bona i és difícil entrar dins els circuits. Faig exposicions però no per dins els circuits de les galeries més importants.
En quant al públic em passa una cosa molt curiosa, depenent del tipus d’obra que he fet he venut molt i molt bé. Tots els quadres abstractes que faig tenen molt bona acollida entre el públic jove mentre que els quadres més figuratius i decoratiu. arriben millor al públic més major, tal vegada perquè “l’entén més”. Venc molt al públic alemany, a qui agraden molt les textures i l’art contemporani.
Com ja saps, Art-Xipèlag és una plataforma digital de Cultura. Quina importància li dones a les xarxes socials i les possibilitats de les noves tecnologies en general en la creació i difusió de la teva obra?
En tot això sóc un desastre. Puc dir que no en tenc ni idea. Em semblen molt bé iniciatives com Art-Xipèlag que ens poden ajudar a artistes que, com jo, no ens movem gens bé a dins les noves tecnologies i les xarxes.
Quins són els teus projectes futurs?
Primer de tot vull trobar un lloc on pugui pintar obra gran, doncs ara mateix no ho puc fer per no comptar amb el lloc adequat. I després vull seguir treballant i estar relacionat de cada vegada més dins el món artístic de les Illes.
Moltes gràcies Toni, un gust conèixer com treballa un artista com tu!
Acabam mostrant-vos un personatge que ens ha acompanyat tot el temps que hem parlat amb en Toni. És la mascota de Sa Farinera i ja en deu saber ben molt d’art!!
