La meva imatge de residència virtual a Art-Xipèlag va sorgir de la idea de fer un ull i del cercle com a part fonamental del meu treball.
Jo concebo el cercle com a forma espiritual, com la forma que està més en contacte amb l’ànima.
Tot el meu treball es basa amb les meves vivències i percepcions de la realitat, vénen del món més intern i del món que està més en contacte amb, espiritualitat, amb la psique i amb el pensament. Per tant, el meu treball és molt personal, és el jo més intern que cerca establir un contacte amb el jo intern de l’espectador.
La meva pintura no és política, ni de protesta, ni critica, ni conceptual, pot ser un treball que connecti o no amb l’espectador, pretén ser un treball que vagi directament a l’ànima de qui el contempla.
Em preocupen molt els colors i la composició. No pretenc definir-me dins un estil en concret, sinó treballar amb el que em diu la veu interna. Treball amb intensitat, permanentment centrada i sensible amb el món que m’envolta. M’interessa establir una vibració anímica amb els colors purs. Els negres, són sens dubte, colors potents que enforteixen la l, esmentada vibració. Els vermells, blaus, verds i taronges són les vibracions que percep quan contemplo un vitrall. Busc la intensitat lumínica en el seu màxim esplendor. Pens que els colors transmeten sentiments. Cerc la contemplació.
Ja quan vaig començar a pintar la natura, cap a l’any 2000, ja contemplava la llum que sorgia de l’interior. Les luminescències de les criatures de la mar i d’alguns minerals, em criden molt l, atenció, són una font d’inspiració.
Crec que la meva pintura va cap a una certa abstracció.
Cal treballar solitari i continuu sempre.
La natura amb la seva vessant més explosiva entra a formar part de l’univers i de l’esperit.
