REDACCIÓ EIVISSA, 03.09.2019. Amb motiu del centenari del seu naixement, Doris Lessing (1919-2013) és l’escriptora del mes de setembre a la Biblioteca Municipal d’Eivissa
Doris Lessing.– (Kermanshah, Iran, 1919 – Londres, 2013). Escriptora anglesa nascuda a l’Iran, on el seu pare era capità de l’exèrcit britànic. El 1924 es va establir amb la seua família a Rhodèsia del Sud (avui Zimbabwe), on passarà els primers trenta anys de la seua vida. Va viure una infància problemàtica, condicionada pel paisatge africà. Es va educar en diverses escoles de Salisbury (Harare), però va abandonar els estudis als catorze anys i es va casar dues vegades: primer als 19, amb un funcionari amb el qual va tenir dos fills, i en segon lloc, per conveniència, amb l’exiliat alemany Gottfried Lessing el 1944, un camarada del partit comunista amb qui va tenir un altre fill, l’únic que l’acompanyaria a Londres quan va partir definitivament el 1949.
El contacte amb Àfrica i el profund amor que va sentir per aquesta terra va constituir la matèria narrativa d’algunes de les seues novel·les; el tema de l’emancipació de la dona abunda també en la seua obra de ficció.
El 1950 ja havia publicat Canta l’herba, una novel·la que va tenir bona acollida sobre la vida a l’Àfrica, a través de la qual s’oposa a la política racial en uns anys en què el tema no era ben rebut a Anglaterra. Gràcies a aquesta novel·la, va aconseguir obrir-se camí en el món literari londinenc al llarg dels anys cinquanta, alhora que passava de manera fugaç pel partit comunista britànic.
La sèrie Fills de la violència la componen cinc novel·les: Martha Quest (1952), Un matrimoni convencional (1954), Volta a la llar (1957), Al final de la tempesta i El costum d’estimar (les dos de 1958). Va ser una notable autora de narracions breus (com en el volum Contes africans, de 1951).
Però probablement va ser El quadern daurat (1962) la novel·la que més fama hagi atorgat a Lessing. Es tracta d’una de les peces mestres de la literatura anglesa en el que va de segle, amb el seu despietat anàlisi de les actituds polítiques, dels tòpics i dels ritus de la vida britànica tradicional.
De la seua obra posterior cal destacar Un home i dues dones (1963), La ciutat de les quatre portes (1968) o el Diari d’una bona veïna (1984). La seua novel·la La bona terrorista (1985), va ser premi Mondello l’any 1987. Entre les publicacions dels seus últims anys s’han de citar El vent s’emporta les nostres paraules (1987) i El cinquè fill (1988). En la dècada de 1990 va presentar dos volums de memòries. El primer, Dins de mi (1994), el segon volum Un passeig per l’ombra (1997) i el tercer volum mai va arribar a ser publicat perquè, tal com va afirmar Lessing, per escriure’l hauria hagut de trair la confiança de molts amics que encara vivien.
Posteriorment van aparèixer les novel·les Mara i Dann: una aventura (1999) i El somni més dolç (2002). El 2001 va rebre el premi Príncep d’Astúries de les Lletres i el 2007 el premi Nobel de Literatura.
Obres de Doris Lessing a la Biblioteca Municipal d’Eivissa (Can Ventosa)
– Un casamiento convencional. Barcelona: Círculo de Lectores, 1979.
– Shikasta. Barcelona: Minotauro, 1986.
– La buena terrorista. Barcelona: Círculo de Lectores, 1987.
– Memorias de una superviviente. Barcelona: Salvat, 1987.
– De nuevo, el amor. Barcelona: Planeta, 1998.
– Historias de Londres. Barcelona: Destino, 2003.
– El somni més dolç. Barcelona: La Magrana, 2002.
– El cuaderno dorado. Barcelona: Círculo de Lectores, 2004.
– Las abuelas. Barcelona: Ediciones B, 2004.
– L’amor, una altra vegada. Barcelona: Destino, 1996.
– Mara y Dann. Barcelona: Ediciones B, 2005.
– El sueño más dulce. Barcelona: Ediciones B, 2006.
– Historia del general Dann y de la hija de Mara, de Griot y del perro de las nieves. Barcelona: Ediciones B, 2006.
– Diario de una buena vecina. Madrid: Santillana, 2007.
– El quadern daurat. Barcelona: Ediciones 62, 2007.
– La grieta. Barcelona: Random House Mondadori, 2007.
– La Clivella. Barcelona: Ediciones 62, 2007.
– Canta la hierba. Barcelona: Ediciones B, 2008.
El quadern daurat
És l’obra més emblemàtica de Doris Lessing i crònica d’una generació. És un relat de les seues experiències colonialistes, les seues relacions amb altres dones, la seua vida intel·lectual en els ambients progressistes i marxistes de Salisbury i Londres, les seues dificultats com a novel·lista i el seu desencís revolucionari, paral·lel a la maduresa i de l’angoixa davant la soledat.
Aquesta novel·la va servir com a inspiració, des del segle XX, de les lluites reivindicatives de les dones per un tracte igualitari, va denunciar la segregació racial i altres injustícies socials.
