El Quartet Vela conquereix el públic del Festival de Música d’Estiu

ANAÏS FANER, MENORCA. 20.08.2019. FOTOGRAFIES, RAFA RAGA. Durant la nit de divendres es va albirar com una bola de foc
queia del cel a gran velocitat. Fou un superbòlid de la mida d’un edifici de set plantes, un 
cos format de matèria còsmica i d’una lluminositat més potent que la Lluna. Tot i això, a 
diferència de l’asteroide que no va arribar a impactar contra la Terra, hi va haver un grup 
de saxofons que va col·lisionar aquest dilluns 19 d’agost, a les 21 hores, al Claustre del 
Seminari de Ciutadella: el Quartet Vela.

El llampec inicial del programa titulat “Back to the roots” –significa “tornada a les arrels” i és una producció de música clàssica, però amb un rerefons folklòric–  va ser el Quartet per a saxos – Volum 2, de David Salleras. Amb un caràcter de tango distorsionat, el quartet femení va aixecar un polsim musical metamòrfic que va fer esternudar des de sons de desesperació i naturalitat desacomplexada fins a d’altres més lírics, acaramel·lats i tendres.

Després d’aquesta primera embranzida musical que va fer fruir el públic, les saxofonistes Carla Obach, Débora Ñancupil, Marina Rosés i Laura Allès van sonar els II, III i IV moviments de Porgy and Bess, de George Gershwin, compositor llorejat i reconegut internacionalment. Concretament, amb aquesta obra es va barrejar en una mateixa paella arròs de diferents estils, com ara el blues, el jazz i l’òpera.

Així doncs, si el Quartet Vela ja havia encertat de port a la primera part, després de l’intermedi també va seguir pescant estrelles musicals, com ara l’Adiós Nonino, obra que el compositor Astor Piazzola va dedicar al seu pare ja fa gairebé un segle. D’aquesta manera, el quartet va ruixar la cara del públic amb ritmes encomanadissos, creant una espècie de nusos de mariner que pujaren gola amunt.

A continuació, el so cadenciós de Six Bagatelles for Wind Quintet de György Ligeti va ser un altre dels combustibles importants de la vetllada. De fet, el primer moviment va començar amb quatre notes –però de quatre saxofons diferents–, fins que moviment a moviment va anar sumant més notes, aconseguint fer sonar tots els grills musicals. Així, la jove agrupació musical va reblir i emmirallar el sol, convertint la música en un aire que va batre els ulls perplexos de tots els presents.

Exactament, la tònica que es va repetir durant tot el concert fou força, energia, melancolia, serenitat, romanç i sorpresa, fins a arribar a l’últim botó que van tancar la camisa descordada de la nit: Old Hungarian dances from de 17th Century, obra del geni Ferenc Farkas que està inspirada en la dansa hongaresa del segle XVII. A través d’ella, el Quartet Vela va desplegar els plecs del veler ple de tripulants amarrat al Claustre, l’espai escollit pel 47è Festival de Música d’Estiu de Joventuts Musicals.

En resum, el quartet va regalar un collaret de perles musicals com a penyora, un repertori d’embarcacions melòdiques espectaculars, un feix d’arrels vives. A més, amb el bis final el Quartet Vela va brindar un pessic més de sal instrumental a la pell d’escates del públic, conquerint així un tros més de posidònia oceànica, aquest bosc submergit del Mar Mediterrani.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *