Reial Acadèmia de Belles Arts de les Illes Balears o de Sant Sebastià

[Pendent d’actualitzar..]

També coneguda com,

Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià

Des de la seva creació el 1849, la Reial Acadèmia de Belles Arts de les Illes Balears, ha treballat a favor del prestigi, la defensa i la difusió de l’art i la cultura artística dins l’àmbit de les Illes. En aquest sentit ha gestionat nombroses iniciatives encaminades a difondre els coneixements i les habilitats artístiques i a animar l’afecció per les Belles Arts entre els joves i la població en general.

D’altra part, de manera permanent ha ofert el seu consell i el seu assessorament en temes de música, pintura, escultura i arquitectura, com a organisme consultiu dels organismes públics, les entitats privades i els particulars interessats, d’acord amb els principis fundacionals de l’entitat. La pluralitat dels membres que la integren, la vàlua professional que els distingeix i la independència de l’Acadèmia, garanteixen l’objectivitat, l’oportunitat i la utilitat de les aportacions fetes en resposta a les consultes que se li formulen.

Amb la ferma vocació de servei a la Comunitat balear, l’Acadèmia vol fer constar la seva voluntat renovada de donar suport a la creació artística, a les ensenyances artístiques, a l’animació dels cercles de creadors i afeccionats a l’art, a les exposicions d’obres plàstiques de gran nivell, amb especial atenció a les noves tendències internacionals, als concerts de músiques cultes de tots els temps, així com al foment de la reflexió i el debat sobre l’art i la cultura.

RESSENYA HISTÒRICA

El 31 d’octubre de 1849, la reina Isabel II signà un Reial Decret en virtud del qual es creaven tretze Acadèmies Provincials de Blles Arts a Barcelona, Bilbao, Cadis, La Coruña, Granada, Màlaga, Oviedo, Palma de Mallorca, Santa Cruz de Tenerife, València, Valladolid i Zaragoza, totes subjectes a la de San Fernando de Madrid.

Al seu cárrec s’establia una Escola Especial de Belles Arts, substituint les primitives Escoles de Dibuix, que podien subsistir a la resta de Provincias.

Les Acadèmies foren clasificadse de primera i de segona classe. Les de primera eren les de Barcelona, València, Valladolid i Sevilla. Poc después, la de Cadis fou considerada també de primera. Aquestes impartien estudies superiors dividits en tres seccions: Pintura, Escultura i Arquitectura. Les de segona impartien estudios menors, que comprenden cinc asignaturas: Aritmética i Geometría pr`pias del dibuix, ,Dibuix de figura, Dibuix lineal i d’ornament, Dibuix aplicat a les arts i a la fabricació, i Modelat i buidat. Sembla que, tretze anys después de la seva creació, totes foren considerades de primera, segons una circular de la Reial Academia de San Fernando del 4 de gener de 1864.

Cal dir que la Academia Provincial de Belles Arts de Palma va lluitar des del principi, pera conseguir la classificació de primera classe. El que sí es va aconseguir fou l’autoització per a impartir gratuitament les asignaturas de nivell superior que de manera no oficial ja es venien impartint. Amb el temps, i ja amb carácter oficial, serien professors d’aquestas matèries, i per oposició, tres exalumnes destacats: Ricard Anckermannn Riera, d’Anatomia i Dibuix del natural, Francesc Parietti Rigo, de Dibuix de l’antic i proporcions i Antoni Ribas Oliver de Paisatge i Perspectiva.

Les acadèmies de segona classe, segons el Decret de 1849, havien de tenir un President i dos Consiliaris, nomenats pel Govern, un Secretari general, un Tresorer i un Bibliotecari, elegits per la Corporació, si be, amb el temps, el Secretari general seria anomenat també pel Govern.

Quant al nombre d’Acadèmics designat a la de Palma, per Reial Ordre de 2 de març de 1851, fou de 18, dels quals: 5 per a la secció de Pintura, Dibuix i Gravat, 2 per la d’Escultura, 2 per la d’Arquitectura i 9 que, sense profesar cap de les nobles arts, fossin reconeguts per la seva il.lustració i amor a aquelles. A més, també eren considerats Acadèmics el director i els professors d’estudis superiors. Alesmores, els acadèmics arribaren a ser 24.

El primer president fou el senyor Joan Despuig i Safortesa, nebot del Cardenal Despuig. El succé el Consiliari Joaquim Dezcallar i Sureda. Els següents presidentes, fins avui, foren Joan Quint Safortesa, Jeroni Rosselló i Ribera, Jeroni Rius i Salvà, Gabriel Llabrés i Quintana, Enric Sureda i Morera, Honorat Sureda Hernández, Guillem Colom i Ferrá, Jaume Salvà i Riera, Antoni García-Ruiz Rosselló, Jaume Mir Ramis i Miquel Alenyà Fuster.

La primera reunió oficial fou presidida per Joan Despuig i Safortesa, el 10 d’abril de 1850. Hi assistiren Joanquin Villalonga, Pedro de Verí, Antoni de Veró, Jaume Conrado Berard (Marques de la Fontsanta), i Joanquim Maximilià Gubert Alabau. Aquets poden esser considerats com els primers anys, cal mencionar també Joaquim Dezcallar, Joaquim de Cabanyes Ballester, Mateu Frates, Agustí Buades Frau, Josep Quint Safortesa, el Compte d’Ayamans, Pere d’Alcàntara Penya, Pau Palou de Comasema, Mariano Conrado i Asprer de Neuburg, Lluís Font i Martorell, Francesc Salvà de S’Allapassa, etc…

El mes urgent fou l’orgatització de l’Escola de Dibuix: Joan Torres Trobat, director de l’Escola i profesor d’Aritmètica i Geometria propis del dibuixant, i de dibuix de figura. Altre profesor fou Miquel Torres Sancho. Es designà Pedro de Verí com a Tresorer i Jaume Conrado com a Bibliotecari. Amb el temps, el càrrec de director fou exercit pels pintors Joan Mestre i Bosch, Ricard Anckermann i Riera i Eliseu Meifrén i Roig.

Les classes es donaven diariament, l’horbaixa, durant el periode que va del 1 d’octubre al 31 de maig, i eren de franc. La importancia que va adquirir es pot veure amb el nombre d’alumnes atesos durant la dècada de 1850 a 1869, que té una mitra d’uns 400 alumnes per curs. Entre els alumnes destacats del deceni de 1850 dedicats al estudi de la figura i el paisatge cal sementar Ricard Anckermann, Antoni Ribas, Lluís Terrassa, Ricard Roca, Bartomeu Bordoy i Bartomeu Ferrà Perelló.

La dona no va esser oblidada. L’any 1888 es creà una sala diurna de dibuix, regentada per Antoni Ribas Oliver i un ajundant auxiliar Joan Umbert i Peris.

El 8 de juliol de 1892, un Reial decret de la reina regent Maria Cristina de Habsburgo-Lorena separava per complet de les Acadèmies de Belles Arts les Escoles Especials de Dibuix. A Mallorca, l’any 1904, fou creada l’Escola d’Arts aplicades i Oficis artistics, ocupant el mateix edifici de l’Acadèmia, l’Estudi General Lul.li’a, fins que l’any 1916 es trasllad’a al carrer de l’Institut Balear. Les Acadèmies deixaren d’esser institucions docents.

Com a delegades de la de San Fernando, les Acadèmies tenien el deure de vigilar el compliment de les lleis relatives a l’exercici de les arts a edificis i construccions, Aixa com prendre els acords convenients per al foment i la prosperitat de les belles arts. A càrrec de les Acadèmies estaven també els Museus Provincials de Belles Arts. El de Palma va estar instal.lat, durant anys, a l’edifici de la Llonja. L’any 1882, una reial ordre manava que fossin entregats a les Comissions Provincials de Monuments.

Es evident que, amb els anys, l’Acadèmia va anar perdent competències i representativitat, fins arribar a ésser una institució simplement testimonial i honorifica.

Cal recordar el noms d’alguns acadèmics, no nomenats anteriorment, que, en el transcurs d’un sigle i mig, honoraren la nostra Corporació: Pintors com: Juli Virenque, Llorenç Cerdà, Joan Bauzà, Vicenç Furió, Pedro Cáffaro, Francesc Rosselló, Anglada Camarassa, Pere Barceló, Simeó Cerdà, Joan Pizà, Enric Ochoa, Francisco Bernareggi, Juli Ramis, Ramón Nadal, Miquel Llabrés, Pedro Quetglas “Xam”; Escultors com: Miquel Fluxà, Damià Boscana, Lluís Font, Guillem Galmés, Miquel Arcas, Llorenç Ferrer, Tomás Vila, Horaci d’Eguía, Remigia Caubet; Musics com: Miquel Marquès, Joan M. Thomàs, Antoni Torrandell, Julià Samper; Arquitectes com: Bartomeu Ferrà, Guillem Reynés, Guillem Corteza, Josep Oleza, Antoni Parietti, Gabriel Alormar. Competents amb art com: Francesc Manuel de los Herreros, Josep Ramis d’Aireflor, Joaquim M. Bover, Gabriel Llabrés Quintana, Eusebi Estada, Antoni M. Alcocer, Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover, Josep Pons i Gallarza, Josep M. Tous i Maroto, Bartomeu Torres Gost, Benet Pons, Josep Orlandis, Gabriel Cortés, Diego Zaforteza i Musoles, Joan Pons i Marqués, Joan Llabrés Bernal, Joan Muntaner i Lujosa, Jeroni Juan, Gaspar Sabater, Francisco Estabén, Miquel Gayà, Lluís Ripio, Josep Mascaró Passarius, i tants i tanst de noms il.lustres que ens donaren llum i honra.

JUNTA DIRECTIVA

President d’honor: Excm. Sr. Jaume Mir Ramis

President: Excm. Sr. Miquel Alenyà Fuster

Vicepresident: Il·lm. Sr. Joan Miralles Lladó

Secretari General: Il·lm. Sr. Rafel Perelló Paradelo

Tresorer: Il·lm. Sr. Ramon Canet Font

Arxiver-bibliotecari: Il·lm. Sr. Gabriel Llompart Moragues

Conservador: Il·lm. Sr. José M. Pardo Falcón

SECCIONS

ARTS PLÀSTIQUES

Il·lustríssims senyors:

Joan Miralles Lladó

Jaume Mir Ramis

Catí Juan Servera

Ramon Canet Font

Joan Bennàssar Vives

José Maria Pardo Falcón

Juan Montes de Oca Duran

Rafael Forteza Muñoz

ARQUITECTURA I MONUMENTS

Il·lustríssims senyors:

Neus Garcia Inyesta

Lluís Garcia-Ruiz Guasp

MÚSICA I DANSA

Il·lustríssims senyors:

Bernat Julià Rosselló

Antoni Martorell Miralles

Josep Prohens Julià

COMPETENTS EN ARTS

Il·lustríssims senyors:

Rafel Perelló Paradelo

Gabriel Llompart Moragues

Josep Francesc Conrado de Villalonga

Pere A. Serra Bauzà

Miquel Alenyà Fuster

ACADÈMICS NUMERARIS

Il·lm. Sr. Joan Miralles Lladó

Excm. Sr. Jaume Mir Ramis

Il·lm. Sr. Bernat Julià Rosselló

Il·lma. Sra. Catí Juan Servera

Il·lm. Sr. Gabriel Llompart Moragues

Il·lm. Sr. Josep Francesc Conrado de Villalonga

Il·lm. Sr. Ramon Canet Font

Excm. Sr. Pere A. Serra Bauzà

Il·lm. Sr. Joan Bennàssar Vives

Il·lma. Sra. Neus Garcia Inyesta

Il·lm. Sr. Josep Prohens Julià

Il·lm. Sr. Lluís Garcia-Ruiz Guasp

Il·lm. Sr. José Maria Pardo Falcón

Excm. Sr. Miquel Alenyà Fuster

Il·lm. Sr. Juan Montes de Oca Duran

Il·lm. Sr. Rafael Forteza Muñoz

 

direccio-postal Carrer de la Rosa, 3, 1r 07003 Palma

Nova cerca Tornar a la cerca

Destacats

Cultura Calvia
Tracalics
Horacio Sapere