La utopia paral·lela. Ciutats somiades a Cuba (1980-1993)

«La utopia paral·lela», presentada a La Virreina Centre de la Imatge en 2019, ens acosta a una arqueologia que excava en diversos projectes concebuts per la generació d’arquitectes nascuts amb la Revolució i que van explotar intel·lectualment en la dècada dels vuitanta del segle passat. Aquells anys van ser percebuts per l’arquitecta i escriptora Emma Álvarez Tabío Albo com a “dècada ciutadana” de la Revolució i pel crític Gerardo Mosquera com a “dècada prodigiosa”. Al seu torn, el poeta Osvaldo Sánchez es va referir a aquella generació com “els fills de la utopia”, el trobador Carlos Varela com “els fills de Guillem Tell”, i Iván de la Nuez com la protagonista d’una “cultura dissonant”.

L’exposició comença amb l’èxode del Mariel (1980) i acaba el 1993, any en què es legalitza el dòlar a l’illa i que anticipa la “crisi dels balseros” un any després. Entre un èxode i l’altre, s’activa aquesta arquitectura crítica que, paradoxalment, només hauria pogut existir dins d’un model socialista.

Exposició organitzada per Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma en col·laboració amb La Virreina Centre de la Imatge, a partir de l’exposició «La utopia paral·lela. Ciutats somiades a Cuba (1980-1993)». Amb la col·laboració especial de l’Arxiu Cifo-Veigas, l’Havana.

Comissariat: Iván de la Muez

més info: https://www.esbaluard.org/ca/exposicion/la-utopia-paral%C2%B7lela-ciutats-somiades-a-cuba-1980-1993/