Nora Albert i Bartomeu Ribes presenten a Eivissa, el poemari “L’espera de la letargia” de Maria Teresa Ferrer
Contarem amb la presència de l´autora i l´editor del llibre Andreu Carles López de Finis Africae Edicions.
Eivissa, 08.04.2019. Maria Teresa Ferrer Escandell
Formentera,1979. És Lletrada, activista cultural i poeta.
Ha publicat els seus poemes al quart volum del llibre “Solstici d´Estiu”, editat per la Fundació A.C.A, i ha escrit, juntament amb el poeta Biel Pons, els poemes que integren el disc compacte “CLAM. Homenatge als infants d´Àfrica”, editat l´any 2003 per la Fundació A.C.A amb la col.laboració de Metges del Món. Els seus poemes s´han publicat al quadern cultural “s´Esclop” de Mallorca, a l´antologia de Matilde Bonet “Poetes de les Pitiüses” (Imprempta Politècnica, Palma 2008) i al poemari col.lectiu “Versos per la llengua” (Editorial Arrela, Maó 2013), entre d´altres col.laboracions.
Alguns dels seus poemes han estat musicats per Projecte Mut, Andreu Valor i Ramon Mayol.
Des de l´any 2002 és coordinadora, com a membre de la Comissió de Festes de Santa Maria, de “L´Encontre de Joves Poetes dels Països Catalans” que es celebra a Formentera i és Presidenta de l´Obra Cultural Balear de Formentera, entitat des de la qual organitza anualment la “Trobada de Poetes: Formentera, Pont de Poesia”, entre d´altres recitals i actes literaris, essent una de les principals dinamitzadores culturals de l´illa.
Crítica
El poeta i escriptor menorquí Pere Gomila ha dit d’ell:
L’espera de la letargia és un llibre d’escriptura lenta, molt meditat, intens i ben estructurat. L’autora no ha tingut presses a l’hora de publicar-lo i açò afavoreix que en els poemes no hi trobem res que sigui gratuït o sobrer i que les metàfores i les imatges s’hagin treballat de manera precisa i acurada, la mateixa precisió que trobam en el tractament de la llengua, en l’ús dels mots. El títol ens parla d’una espera cap a un estat de suspensió, que és la letargia. Com diu Josep Anton Soldevila en el pròleg “en aquest estat hi ha un frontera clara entre el que és dins i el que és a fora i el moviment, en definitiva la vida, transcorre enllà del seu interior”. I, en efecte, al llarg de tot el llibre hi trobam aquesta tensió, aquesta dicotomia, entre el món interior i el món de fora, entre la plenitud i el buit, l’equilibri i el caos, l’esperança i la voluntat de ser, de fer “d’aquesta nit el dia” davant el dolor, els naufragis, la decadència, la mort, els embats del món. I és, justament, la poesia, “les paraules desterrades”, la força que empeny la poeta en la recerca de la pròpia identitat, a intentar comprendre el sentit de l’existència, però també en l’afirmació de la dignitat humana, en el desig d’una convivència des del respecte i la germanor entre els pobles, la “raó del temps que somia / anhels de concili i presagis de pau.” I, per tant, la paraula s’aixeca també per a la denúncia i es fa reivindicativa en poemes com el dedicat a aquells que jeuen encara en fosses comunes o els refugiats de la guerra de Síria, l’èxode a través “d’aquest mar infranquejable”
L’illa inaudita, Diari de Menorca,
Vols afegir algún esdeveniment/acte a l'agenda?
Formulari d'inscripció
