Avui, Dia Internacional de la Dansa, Art-Xipèlag vol col·laborar amb aquest col·lectiu tan nostre fent-ne difusió d’un del seus manifests. Hem triat per proximitat i per afinitat cultural, el de l’associació catalana de la dansa. Feliç Dia Internacional de la Dansa!!
A continuació trobeu el missatge que l’Associació de Professionals de la Dansa a Catalunya ha encarregat a La Caldera, escrit per Inés Boza com a representant i sòcia fundadora del centre de creació. Podeu llegir-lo abans o després de les accions que dugueu a terme amb motiu del DID. Inés Boza en farà la lectura el dia 29 d’abril a les 13.15h a l’acció reivindicativa balladaa la Rambla de Barcelona (davant de la conselleria de Cultura), i al Mercat de les Flors, abans de la Gala Solidària de Dansa.
“Peso 60 quilos. Diuen que la meva ànima pesa 21 grams.
Uns 21 grams dels quals se n’ha parlat molt. Però que passa amb els 59 amb 79 grams de magnífica anatomia dissenyada pel moviment i animada pel misteri de la vida?
Les respostes a les grans preguntes viuen als nostres cossos, encoratjades pel ritme binari del batec del cor.
En aquesta societat en què la gent sap on és el riu Amazones i qui va ser Guifré el Pilós, per a molts els Ísquiums serien més uns herois vikings que no pas els óssos sobre els quals seiem cada dia.
A l’escola ens ensenyen, assegudets a les nostres cadires, subjectes i predicats, números decimals, la hipotenusa, l’àtom, conquestes i reconquestes, comtes cristians, Reis visigots, Generals i minerals,…, però ningú ens ensenya les fórmules secretes, la complexitat ni el fascinant funcionament d’aquesta anatomia dissenyada pel moviment que és el nostre cos.
L’accés al coneixement i la pràctica de la dansa i les disciplines creatives No és una distracció, Sr. Wert, Srs. de Gris, és una Connexió. És La Connexió amb el nostre ésser essencial, un veritable camí de coneixement i alegria que és salut.
La Dansa és l’aliança més fluida entre el profund i la pell, entre l’individu i el col·lectiu.
Deia Peter Brook que per a fer Teatre calen dues persones: un actor i un espectador.
No necessitem un altre per ballar. Ballem com respirem. Ballem al saló com cantem a la dutxa. Tots els nens ballen.
Però quan la dansa puja a un escenari ja és Art Escènic ofert a la mirada de l’altre. Destil·lació poètica del llenguatge comú del moviment. Esforç i somnis engalzats per a la creació de mons imaginaris, per emocionar, per oferir una visió reveladora de la realitat i alimentar l’ànima d’un públic.
Les Arts escèniques catalanes han sigut pioneres en proposar espectacles de creació, alquímies cosides amb destil·lacions del teatre, la música, les imatges i la dansa, que han sigut el millor transmissor d’una cultura singular i universal.
Avui que el desmantellament del fràgil teixit professional que es nodreix dels somnis és un fet, reconèixer i donar suport als que dediquen els seus esforços i els seus somnis per fer d’aquest art alguna cosa contemporània i viva és un deure.
Quant costa ballar?
El nostre món necessita gent que balli. El nostre art escènic, gent que dediqui la seva vida a buscar les fórmules secretes de la veritat que correspon al seu temps. La nostra cultura, espectadors emancipats.
Moltes coses estan canviant. La confusió està donant pas a la consciència que el fet creatiu és transformador, que la col·laboració dels professionals i del públic en la creació de la nostra cultura és vital, que no acceptarem polítiques culturals amb interessos tèrbols, que no necessitem models de cossos perfectes sinó encarnar-nos en els nostres cossos subjectius i contaminats pel viure i posar-nos en moviment.
Els barris ja estan en dansa, les ciutats ja estan en dansa. Ja ens hi hem posat.
Quan var ser l’última vegada que vas ballar?
Avui és el dia perfecte per treure la mirada de les pantalles i… aixecar-se del sofà.”
